No els hem vist. En el dia d’avui, em sem­bla sor­pre­nent que un ajun­ta­ment amb majo­ria abso­luta encara no hagi pre­sen­tat un esbor­rany dels pres­su­pos­tos. L’any pas­sat vam anar tard, però almenys ja teníem un esbor­rany per a l’opo­sició. Aquest any, res. Pel que fa a les inver­si­ons en els pres­su­pos­tos, cal veure quina par­tida es des­tina a solu­ci­o­nar els pro­ble­mes de l’aigua. Encara hi ha mol­tes quei­xes per tren­ca­ments de cano­na­des i altres incidències.

Aquest any només sabem que hi haurà incre­ments en impos­tos com l’IBI i l’IAE, però no en conei­xem els detalls con­crets. La taxa d’escom­bra­ries també pujarà perquè s’ha d’ajus­tar al cost real del ser­vei.

Vam pro­po­sar que els veïns dels bar­ris pagues­sin el mateix per l’aigua que els del cen­tre, però no es va accep­tar. Argu­men­ta­ven que ja paguen menys que abans amb la com­pa­nyia externa, però això no és del tot cert. Si ho com­pa­rem amb el 2023, gai­rebé paga­ran el mateix que el 2015. Seria millor una pujada equi­ta­tiva per a tot­hom.

També és pre­o­cu­pant que no s’hagi exi­git cap com­pen­sació a l’antiga con­ces­sionària per l’estat deplo­ra­ble de la xarxa d’aigua. Diuen que es cobrarà tot, però no es veu cap acció en aquesta direcció.

Hi ha hagut acu­sa­ci­ons, però no s’han por­tat als jut­jats. Aques­tes històries gene­ren con­fusió i des­pres­ti­gien la gestió. A mi un tècnic em va dir que aque­lla pasta que es van tro­bar en una cano­nada forma part d’una pràctica habi­tual per tallar l’aigua d’una zona men­tre arre­gles una ava­ria, per no haver de tan­car l’aixeta a tot­hom.

Hem sol·lici­tat reu­nir-nos amb el direc­tor de Mobi­li­tat i Infra­es­truc­tu­res, Manel Nadal, per trac­tar del tema del car­ril bici. Tot i les pro­me­ses de la con­se­llera, el pro­jecte no avança perquè l’Ajun­ta­ment no ha fet la petició ofi­cial, segons ens diuen. Això demos­tra una manca de volun­tat política. La con­nexió dels bar­ris amb el cen­tre mit­jançant un car­ril bici o una via verda millo­ra­ria la mobi­li­tat i el sen­ti­ment de per­ti­nença dels veïns. A més, la bici­cleta és un valor turístic i sos­te­ni­ble que podria bene­fi­ciar Vidre­res i els seus bar­ris com a punts d’enllaç amb la costa.

Per al 2025, les pri­o­ri­tats hau­rien de ser la salut, la mobi­li­tat, l’orde­nació ter­ri­to­rial i la cul­tura. En salut, l’Ajun­ta­ment hau­ria de cedir ter­renys perquè la Gene­ra­li­tat cons­tru­eixi un nou CAP, però això no ha pas­sat. També cal ampliar l’actual cen­tre de salut per ofe­rir millors ser­veis. En mobi­li­tat, és impres­cin­di­ble desen­vo­lu­par un polígon indus­trial per tras­lla­dar-hi empre­ses que ara estan dins del nucli urbà, gene­rant molèsties com males olors. Pel que fa a l’orde­nació ter­ri­to­rial, tenim un pla gene­ral obso­let des del 2003. Això pro­voca cli­en­te­lisme i manca de clare­dat en les nor­mes urbanísti­ques. Cal nor­ma­lit­zar la situ­ació i esta­blir espais indus­tri­als clars per evi­tar con­flic­tes amb els veïns. És urgent abor­dar aques­tes qüesti­ons amb una visió estratègica i col·labo­ra­tiva, dei­xant de banda els enfron­ta­ments polítics, per tre­ba­llar con­jun­ta­ment pel bé del muni­cipi.

En cul­tura, neces­si­tem inver­si­ons per desen­vo­lu­par una base sòlida. No tenim un arxiu històric ni un espai poli­va­lent per a acti­vi­tats cul­tu­rals i espor­ti­ves. El tea­tre és petit i insu­fi­ci­ent, i falta un pavelló com­ple­men­tari per cobrir aques­tes neces­si­tats. A més, un espai cedit per a usos cul­tu­rals està aban­do­nat des de fa temps. També és fona­men­tal millo­rar la trans­parència i la comu­ni­cació. L’opo­sició no té ni un local per aten­dre els veïns, i les peti­ci­ons fetes a l’Ajun­ta­ment sovint no reben res­posta. Això genera frus­tració i des­con­fiança.

El govern local s’hi va opo­sar després de la pressió veïnal, però hi ha dub­tes sobre el futur. Si una empresa pri­vada com­pleix la nor­ma­tiva, podria cons­truir-la en ter­renys pri­vats, per molt que l’alcalde digui que no es farà. Hi ha sos­pi­tes que la vul­guin per fer de depu­ra­dora de Làctia; estem pen­dent d’una reunió amb la direc­tora.