salut
Identifiquen tres perfils psicològics que poden afectar al deteriorament cognitiu en l’envelliment
Un estudi internacional de la UB i la Guttman proposa mesures preventives
Hi ha algunes característiques psicològiques, com tenir un propòsit vital clar, l’extraversió o l’obertura a noves experiències, que poden protegir d’un deteriorament cognitiu en l’envelliment. En canvi, patir alts nivell d’estrès o una propensió elevada a l’angoixa, poden causar l’efecte contrari. Un estudi internacional de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut Guttmann ha identificat tres perfils psicològics relacionats amb diferents patrons de deteriorament cognitiu i cerebral en l’envelliment. La recerca ha analitzat més de mil persones adultes de mitjana edat i gent gran -voluntàries de la Barcelona Brain Health Initiative i de l’estudi internacional Medit-Ageing- , i la conclusió ha estat clara. Les característiques psicològiques específiques de cada perfil podrien influir en el risc de desenvolupar demència, així com en aspectes com la velocitat de deteriorament cerebral i la qualitat del son. Els resultats s’han publicat a la revista ’Nature Mental Health’.
Segons l’equip investigador, els resultats subratllen la necessitat de fer avaluacions psicològiques integrals dels pacients per identificar els diferents perfils psicològics i així poder implementar estratègies de canvi de comportament més específiques i adaptades a cada individu.
Investigacions recents han detectat característiques psicològiques que es poden associar a un augment del risc o de la protecció contra el deteriorament cognitiu, la neurodegeneració i la demència clínica. Per exemple, el fet de tenir pensaments negatius repetitius, la tendència a experimentar angoixa i l’estrès percebut s’associen amb un risc més gran, mentre que tenir un sentit de propòsit vital i l’autoreflexió serien factors de protecció davant aquest declivi.
En aquest estudi, els investigadors van examinar si aquests factors, de protecció i risc, es combinen en perfils psicològics similars en dues cohorts independents, amb persones adultes de mitjana edat i gent gran sense deteriorament cognitiu. L’investigador de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociènices de la UB i líder del treball, David Bartrés-Faz, explica que fins ara els factors psicològics de risc i protecció s’han examinat gairebé exclusivament de manera independent, un enfocament que veu “limitador” ja que apunta que les característiques psicològiques no existeixen de manera aïllada.
A continuació, es va analitzar com la pertinença a cadascun d’aquests perfils es relaciona amb indicadors de salut mental, cognició, estil de vida i integritat cerebral -mesurada mitjançant el gruix cortical-, així com l’evolució cognitiva i de l’atròfia cerebral al llarg del temps.
Els resultats mostren que tenir un perfil psicològic ’ben equilibrat’, amb factors de protecció moderadament alts i factors de risc moderadament baixos, es relaciona amb una millor salut cognitiva i mental en tots els indicadors mesurats. Aquestes associacions es van observar en totes les franges d’edat estudiades, fet que reforça la rellevància de considerar l’equilibri d’una àmplia gamma d’aspectes psicològics com a determinats de la salut mental, cognitiva i cerebral en l’edat adulta i en l’edat avançada.
D’altra banda, un perfil psicològic amb baixos nivells de característiques protectores, com per exemple el sentit de propòsit vital, l’extraversió o l’obertura a noves experiències; es va relacionar amb una pitjor cognició, especialment en la gent gran; una atròfia cerebral més accentuada i una menor adherència a estils de vida saludables.
Finalment, el tercer perfil identificat, caracteritzat per alts nivells de trets psicològics negatius o de risc, com una propensió elevada a l’angoixa i pensaments negatius, pot augmentar el risc de deteriorament cognitiu i demència a través d’una via psicoafectiva, que inclou l’expressió de símptomes com la depressió, l’ansietat, queixes cognitives, solitud i trastorns del son.
Quan aquests resultats s’hagin validat amb estudis amb mostres més grans, podrien tenir implicacions importants per a la creació de futures intervencions preventives dissenyades per modificar factors psicològics i estils de vida. Per exemple, Bartés-Faz apunta que les persones amb trets compatibles amb el perfil psicològic amb baixos nivells de factors protectors podrien beneficiar-se més de teràpies psicològiques que incloguin la identificació o reidentificació de comportaments valuosos i propòsits vitals, com ara la teràpia d’acceptació i compromís.
En canvi, les persones que compleixin els criteris del tercer perfil identificat podrien tenir una millor resposta a les teràpies dirigides a reduir els símptomes relacionats amb l’angoixa, que també han demostrat recentment que comporten un benefici potencial.
Per això, l’estudi subratlla la importància de dur a terme avaluacions psicològiques integrals, que incloguin l’anàlisi de factors tant de risc com de protecció, per poder estimar de manera més precisa el perfil de risc de cada persona.