Medi ambient

2024: torna la pluja d’estació

Veure de nou una primavera i una tardor plujoses ha alimentat l’esperança d’un final de cicle

Si bé els embassaments han guanyat 200 hm³ durant tot l’any, el dèficit de reserves persisteix

Mentre que àrees de la Catalunya seca han registrat pluja rècord, al nord-est continua la sequera greu

A pesar del 2024, si no torna a ploure els propers mesos la majoria del país entrarà en l’excepcionalitat

Tot i que l’any 2024 ha aca­bat a Cata­lu­nya amb un desem­bre sec a la majo­ria del país, l’any que hem dei­xat enrere serà, en gene­ral, de bon record hidrològic tenint en compte que ha alleu­ge­rit la rigo­ro­si­tat de la sequera que viu el país. El 2024 ha tor­nat a ploure després de tres anys sen­cers de pre­ci­pi­ta­ci­ons molt per sota de la mit­jana climàtica i una sequera gene­ra­lit­zada que, pre­ci­sa­ment a prin­ci­pis d’any, havia fet entrar en emergència el sis­tema Ter-Llo­bre­gat d’abas­ta­ment d’aigua. Encara que la majo­ria del país es manté en alerta perquè les reser­ves als embas­sa­ments de les con­ques inter­nes es tro­ben per sota del 40%, en con­cret en el 33% a 11 de gener, el més impor­tant climàtica­ment de l’any 2024 ha estat l’espe­rança de tor­nar a una certa nor­ma­li­tat. El Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya (SMC) en el seu balanç anual parla de “canvi de tendència” res­pecte als tres dar­rers anys, “que van ser secs”, i indica que, després del 2020, el 2024 “és el pri­mer any en què es pot par­lar d’un any nor­mal, plujós o fins i tot molt plujós en àrees de l’Alt Camp, el Baix Ebre, el Montsià i el Tar­ra­gonès”. Una pri­ma­vera i una tar­dor en què ha tor­nat a ploure i un inici d’hivern en què també ha tor­nat el fred han revi­fat l’espe­rança d’un final de cicle, de poder posar fi a uns anys àrids i extre­ma­ment calo­ro­sos. Això, però, només ho podrà con­fir­mar un 2025 tot just ence­tat i impos­si­ble de pre­dir. I és que el govern català ja ha avançat que, si no con­ti­nua plo­vent els pro­pers mesos, a par­tir de la pri­ma­vera s’hau­ria de decre­tar nova­ment l’excep­ci­o­na­li­tat –la fase prèvia a l’emergència– a les àrees més pobla­des de la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la Costa Brava Sud, que s’abas­ten pels pan­tans dels rius Ter i Llo­bre­gat.

“Any plujós”

El SMC qua­li­fica el 2024 d’“any plujós” en el seu balanç anual i asse­nyala el canvi de tendència que ha repre­sen­tat això res­pecte a tres anys secs con­se­cu­tius (2021, 2022 i 2023). El con­si­dera el pri­mer any després del 2020 que es pot con­si­de­rar nor­mal o plujós a la majo­ria del país.

La pre­ci­pi­tació només ha estat “lleu­ge­ra­ment defi­citària” res­pecte a la mit­jana climàtica dels dar­rers 30 anys (1991-2020) en peti­tes zones del nord-est, i les úniques comar­ques amb esta­ci­ons mete­o­rològiques on no s’han asso­lit els 400 mm anu­als són de la regió semiàrida de Ponent: el Segrià, el Pla d’Urgell i també la Ribera d’Ebre. Per con­tra, l’any ha arri­bat a ser “molt plujós” en comar­ques tar­ra­go­ni­nes i ebren­ques de la Cata­lu­nya seca com l’Alt Camp, el Tar­ra­gonès, el Baix Ebre i el Montsià.

El Piri­neu de Lleida, que els dar­rers 30 anys ha con­cen­trat les màximes plu­viomètri­ques en detri­ment del Piri­neu gironí, tal com ha evi­den­ciat el nou Atles climàtic de Cata­lu­nya 1991-2020, aquest 2024 ha superat àmpli­a­ment els 1.500 l/m² en sec­tors de l’alta mun­ta­nya, però també el massís dels Ports de Tor­tosa-Beseit ha superat els 1.300 l/m².

“Entre els tres anys més plu­jo­sos”

El balanç del SMC con­firma que el 2024 es comp­tarà “entre els tres anys més plu­jo­sos” en 23 de les sèries de dades de més de 20 anys, la majo­ria al Montsià, el Baix Ebre, el Tar­ra­gonès, el Baix Camp, el Penedès, l’Anoia, el Segrià, l’Alt Urgell i l’Alta Riba­gorça. En alguns casos és el segon any més plujós, dar­rere del 2018, i, al sud, el segon dar­rere del 2020, l’any del tem­po­ral Glòria. Ha estat l’any més plujós en els dar­rers 30 anys als Alfacs (784 l/m²); Vinyols i els Arcs-Cam­brils (746 l/m²) i Amposta (688 l/m²).

La irre­gu­la­ri­tat espa­cial ha mar­cat la pre­ci­pi­tació men­sual, però també l’esta­ci­o­nal, de manera que cada mes ha regis­trat zones del país amb superàvit de pluja res­pecte a la mit­jana climàtica en con­tra­po­sició amb d’altres que han regis­trat dèficit. Això també ha pas­sat a la pri­ma­vera i a la tar­dor, en què nord i sud del país s’han inter­can­viat els papers. Men­tre que la pri­ma­vera va treure de la situ­ació extrema de sequera el nord del país, amb un març molt plujós a la Cata­lu­nya humida, un abril plujós al Piri­neu i un maig molt plujós a les comar­ques giro­ni­nes, a les Ter­res de l’Ebre la pri­ma­vera va ser extre­ma­ment seca i també seca a Ponent i a l’inte­rior tar­ra­goní. En canvi, la tar­dor ha por­tat plu­ges con­ti­nu­a­des a Ponent i al sud del país i ha dei­xat dèficit d’aigua a la regió del nord-est, amb extrema sequera en punts de l’Empordà –dotze muni­ci­pis, inclo­ent-hi Figue­res, estan en emergència.

L’inici de l’espe­rança hídrica va arri­bar amb les pri­me­res pre­ci­pi­ta­ci­ons pri­ma­ve­rals del 8 i 9 de març, que van dei­xar més de 50 l/m² en mol­tes àrees i més de 100 l/m² al nord del Mont­seny. També va ploure de manera gene­ral del 26 al 30 d’abril i es van superar els 150 l/m² a l’alta mun­ta­nya, on va caure més de mig metre de neu nova. El 29 d’abril es regis­trava “el dia més plujós al con­junt de Cata­lu­nya des del 23 de novem­bre del 2021”, feia dos anys i mig.

Màxima pre­ci­pi­tació amb la dana

La pri­mera pluja extensa de la tar­dor va arri­bar els dies 3 i 4 de setem­bre, amb regis­tres de fins a 50 mm a bona part del país i supe­ri­ors als 50 l/m² a Ponent, la Cata­lu­nya Cen­tral i sud i punts del Maresme, el Vallès i la Gar­rotxa. Encara que de manera irre­gu­lar, hi va haver un llarg epi­sodi entre el 17 i el 24 de setem­bre, amb aiguats de fins a 100 l/m² en punts del lito­ral, però les màximes pre­ci­pi­ta­ci­ons coin­ci­dien amb la gota freda que va por­tar les tràgiques inun­da­ci­ons a l’Horta de València.

Els dies 25 i 26 d’octu­bre se supera­ven els 150 l/m² al terç sud en un epi­sodi que s’allar­ga­ria fins al 8 de novem­bre perquè la depressió aïllada en nivells alts (dana) va aca­bar sent absor­bida per un solc a par­tir del dia 3. Ja en el balanç poste­rior que el SMC va fer d’aquells dies, cons­ta­tava que havien estat “les dues set­ma­nes més plu­jo­ses des del gener de l’any 2020” (el tem­po­ral Glòria), amb acu­mu­la­ci­ons de més de 100 l/m² a la majo­ria de comar­ques i de més de 200 mm al lito­ral i pre­li­to­ral de la mei­tat sud del país.

S’han gua­nyat 200 hm³

Eren aques­tes dues set­ma­nes més plu­jo­ses les que per­me­tien als embas­sa­ments gua­nyar 50 hm³, un 7% més de reser­ves, tenint en compte que, després dels con­sums esti­vals, havien cai­gut fins als 190 hm³ (27,3%) en con­ques inter­nes i fins a 177 (28,9%) en el sis­tema Ter-Llo­bre­gat. A 30 de novem­bre, l’aigua embas­sada arri­bava als 239 hm³ (34,3%) en con­ques inter­nes i a 222 (36,3%) en el Ter-Llo­bre­gat. Però aca­bar l’estiu amb un 27% de reser­ves havia estat pos­si­ble perquè a la pri­ma­vera s’havien gua­nyat fins a 150 hm³.

La del tri­enni 2021-2023 ha estat la pit­jor sequera de la història de Cata­lu­nya des que hi ha regis­tres, un esce­nari que el SMC ja con­fir­mava el 2023. A finals d’aquell any, 37 muni­ci­pis dels embas­sa­ments de Dar­nius-Boa­de­lla i Riu­de­ca­nyes entra­ven en emergència. El febrer del 2024 es decre­tava l’emergència en el sis­tema Ter-Llo­bre­gat, que va caure per sota del 16% de reser­ves. Al març, 39 mesos després de les dar­re­res plu­ges des­ta­ca­bles de la tar­dor del 2020, començava a ploure. El dia 9 de març s’havia tocat fons, amb sols 90 hm³ de reser­ves (14,7%), però un tri­mes­tre plujós va per­me­tre gua­nyar 150 hm³ (24,5%) d’aigua fins a situar-se en els 240 hm³ (39,2%) a 24 de juny.

El guany de 200 hm³ per les plu­ges de pri­ma­vera i tar­dor repre­senta un 28,8% de les reser­ves totals (694 hm³) dels embas­sa­ments de les con­ques inter­nes: Dar­nius-Boa­de­lla, Sau, Sus­queda, la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Foix, Siu­rana i Riu­de­ca­nyes. Als pan­tans, però, en van entrar força més tenint en compte que 7,5 mili­ons de per­so­nes con­su­mei­xen 1 hm³ diari. Són dese­nes d’hm³ més que van entrar als pan­tans, sobre­tot a la pri­ma­vera, però que la població va con­su­mir.

784
l/m²
es van recollir als Alfacs, xifra rècord dels darrers 30 anys.
746
l/m²
es van recollir a l’estació compartida de Vinyols i els Arcs i Cambrils, xifra rècord dels darrers 30 anys.
688
l/m²
es van recollir a Amposta, xifra rècord dels darrers 30 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.