“Ara el repte és que la Generalitat posi els diners per fer la variant”

Sí, ara sem­bla que sí. Durant molts anys, ha cos­tat tro­bar un con­sens sobre el traçat des de la sor­tida de Bra­cons fins a la rotonda de la Canya i, ara que el traçat ja no admet dis­cussió, el pro­per repte és que la Gene­ra­li­tat faci la inversió necessària per fer una obra que hau­ria de durar tres o qua­tre anys tècni­ca­ment, però, lògica­ment, si no s’hi posen els recur­sos que calen podria tri­gar més anys. És a dir, ara el repte ja no és posar-nos d’acord per on ha de pas­sar la vari­ant, sinó fer que el govern de la Gene­ra­li­tat hi aposti d’una manera deci­dida per posar-hi tots els diners que faci falta.

Sí, milió amunt, milió avall, cos­tarà uns 400 mili­ons d’euros; vol dir que, com a mínim, en els pro­pers pres­su­pos­tos que aprovi la Gene­ra­li­tat hi hau­ria d’haver una par­tida de 100 mili­ons per començar les obres.

Durant tots els anys que ha cos­tat posar-nos d’acord amb el traçat, a Olot no ha estat mai difícil. Vull recor­dar que, amb Lluís Reco­der a la con­se­lle­ria de Ter­ri­tori, ja es va apro­var una vari­ant des de la sor­tida de la Canya fins a Code­lla i es va dei­xar cadu­car, perquè no estava clar com enllaçava amb la Vall d’en Bas i les Pre­ses, i això és el que ho ha retar­dat tant. A Olot, mai no hi ha hagut dis­cussió, en el sen­tit que el túnel que surt de Sant Valentí de la Pinya ha d’anar a bus­car la falda de la mun­ta­nya de l’altre Sant Valentí, on hi ha l’hos­tal del Sol, per enllaçar amb el traçat actual de la car­re­tera que tenim. Ara sem­bla que l’acord és defi­ni­tiu, això ja no es dis­cu­teix.

La con­se­llera de Ter­ri­tori va apun­tar la pos­si­bi­li­tat que aques­tes obres s’iniciïn a final d’aquest any. Sigui a final d’any o a prin­cipi del vinent, el que espe­rem és que comen­cin.

Amb Reco­der a la con­se­lle­ria, es van sepa­rar els dos pro­jec­tes, quan no hi havia acord amb el traçat a la Vall d’en Bas i les Pre­ses. Un pro­jecte i la seva decla­ració d’impacte caduca al cap de deu anys. Per tant, apro­vat defi­ni­ti­va­ment al tram d’Olot, com que no hi va haver acord als deu anys següents, el que no pots és fer una car­re­tera a l’altra banda que no saps en quin punt enllaçarà.

La posició que defen­sem des de Junts és que no és posi­tiu que la Gar­rotxa sigui un eix de mobi­li­tat inter­na­ci­o­nal. No tenim cap ganes que el trans­port que va d’Aragó a l’Estat francès passi per Olot. Pen­sem que això no és posi­tiu. En canvi, defen­sem que les car­re­te­res, sobre­tot les que ens unei­xen amb Girona, Bar­ce­lona i amb la fron­tera pas­sant per Figue­res, han de ser fluïdes i segu­res. Avui dia, els acci­dents mor­tals nor­mal­ment es pro­du­ei­xen per xoc fron­tal, i a Bra­cons tenim un tram de vuit quilòmetres a la zona de Man­lleu, fins que no tro­bem l’auto­via de Bar­ce­lona fins a Ripoll, que és on es pro­du­ei­xen anu­al­ment acci­dents mor­tals, cosa que no passa a les auto­vies. I el tema de la segu­re­tat per a nosal­tres és molt impor­tant, i també ho és la fluïdesa de trànsit. Tenir una car­re­tera des­do­blada, no la con­ver­teix en una car­re­tera de gran mobi­li­tat. La Gene­ra­li­tat deter­mina qui­nes són les car­re­te­res que han de ser les vies del trans­port, i aques­tes són molt clares, són les auto­pis­tes i l’eix trans­ver­sal.

Sí, és el pro­jecte que està apro­vat, la Gene­ra­li­tat ha deci­dit que havia de ser amb un un més un, ho accep­tem, i ara dema­nem que es cons­tru­eixi ràpid.

No, les res­tric­ci­ons es poden apli­car igual­ment. En aquests moments ja tenim una res­tricció al túnel de Bra­cons. Si no has de car­re­gar o des­car­re­gar a Osona o a la Gar­rotxa, no pots uti­lit­zar aquesta via. Inde­pen­dent­ment de si hi ha un car­ril o dos, aquesta res­tricció la pots man­te­nir igual­ment.

No ho sé. En tot cas, no és impor­tant saber si hi seré, tant de bo que l’aca­bin en el ter­mini que tècni­ca­ment és pos­si­ble.

La pla­ta­forma No és un Vial. És un Car­rer ha tin­gut un paper actiu en acon­se­guir que es des­en­ca­lli el tema, i pot­ser el seu paper serà encara més impor­tant en el sen­tit que la Gene­ra­li­tat haurà de fer una aposta deci­dida per la vari­ant i no opti per fer una altra obra en una altra banda.

La nos­tra posició sobre el tren sem­pre ha estat la mateixa. Una ciu­tat no ha de renun­ciar a tenir tren, sem­pre que els cos­tos ecològics que ha de supor­tar aquesta infra­es­truc­tura siguin assu­mi­bles. Segu­ra­ment ara no és el moment del tren. Si hem tri­gat 25 anys a posar-nos d’acord a fer 10 quilòmetres de car­re­tera, m’ima­gino el que repre­sen­ta­ria posar-nos d’acord a fer una infra­es­truc­tura molt més com­plexa d’exe­cu­tar com la del tren. Pen­sant en el futur, segu­ra­ment és més un metro que un tren, que ha de tra­ves­sar mun­ta­nyes molt altes amb uns pen­dents molt petits i, per tant, és una obra molt cara, però no hi renun­ciem.

No és que s’hagi de millo­rar, sinó que s’ha de can­viar radi­cal­ment el model i, a més, en una ciu­tat que no té tren. Totes les ciu­tats que ens envol­ten en tenen, i això hau­ria de repre­sen­tar una aposta molt més deci­dida per part de la Gene­ra­li­tat en poten­ciar un trans­port públic que real­ment dis­suadís la gent a uti­lit­zar el cotxe pri­vat. En aquest moment les freqüències dels auto­bu­sos que ens con­nec­ten amb Girona i amb Bar­ce­lona són molt insu­fi­ci­ents. Fa un mes, vaig tenir una reunió amb el nou direc­tor ter­ri­to­rial de Ter­ri­tori i li vaig dema­nar una millora de les con­ne­xi­ons, sobre­tot amb Bar­ce­lona, que sobre­tot els caps de set­mana són ínfi­mes, i fins i tot diria que ver­go­nyo­ses.

Dependrà molt de la posada en fun­ci­o­na­ment de la vari­ant. Per l’avin­guda de Santa Coloma hi pas­sen cada dia 23.000 cot­xes; per la Sant Jordi, 18.000, i molts no hau­rien de tra­ves­sar la ciu­tat. Hi ha una exigència cada vegada més gran de tenir vies segu­res per anar amb bici­cleta, i això és difícil en una ciu­tat on hi ha tan de trànsit, perquè has d’eli­mi­nar car­rils per donar segu­re­tat a la bici­cleta i és molt difícil de fer-ho men­tre hi hagin tants de cot­xes tra­ves­sant la ciu­tat. En un futur no llunyà hauríem de tenir-ho.

Hem encar­re­gat un pla de mobi­li­tat, per al qual tenim mol­tes més dades que quan es va fer la con­cessió actual. Tin­drem un model molt més efi­ci­ent, que haurà de resol­dre si inclou com a mínim les pobla­ci­ons que estan a la pri­mera corona.