La cai­guda del règim de Bai­xar al-Assad a Síria ha obert una nova etapa en les rela­ci­ons entre el país àrab i la Unió Euro­pea. Durant els últims anys, la coo­pe­ració ha estat mínima, mar­cada per la sus­pensió de les rela­ci­ons bila­te­rals, una forta bate­ria de san­ci­ons per part dels 27 socis con­tra els par­ti­da­ris del govern auto­ri­tari i unes aju­des que s’han reduït a l’àmbit huma­ni­tari. Ara, amb el der­ro­ca­ment de la dinas­tia dels Assad després de més de 50 anys al poder, el club comu­ni­tari afronta aquesta nova etapa amb espe­rança, però alhora amb prudència, cons­ci­ent que la situ­ació con­ti­nua sent molt volàtil i que el procés de recons­trucció serà llarg i com­pli­cat. I enmig del caos, la qüestió dels refu­gi­ats torna a pri­mera línia. Amb uns par­la­ments cada cop més esco­rats a la dreta, alguns estats volen apro­fi­tar la con­jun­tura per acce­le­rar el retorn de ciu­ta­dans siri­ans, cons­ci­ents que els dis­cur­sos antiim­mi­gració atra­uen certs votants.

Poc després que trans­cendís la cai­guda de Bai­xar al-Assad, els líders euro­peus es mos­tra­ven espe­rançats. Una de les pri­me­res veus a pro­nun­ciar-se sobre els fets va ser l’alta repre­sen­tant per a la política exte­rior de la Unió Euro­pea, Kaja Kallas, que va afir­mar que la fi de la dic­ta­dura a Síria era quel­com “posi­tiu i molt espe­rat”. A les seves parau­les, se n’hi van afe­gir d’altres com les del pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, refe­rint-se al der­ro­ca­ment d’Al-Assad com “la cai­guda d’un estat bàrbar”, men­tre que el can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz, va par­lar de “bona notícia”.

No obs­tant això, els líders euro­peus també són cons­ci­ents de la ines­ta­bi­li­tat que regna al país i de la incer­tesa que genera l’Orga­nit­zació per a l’Alli­be­ra­ment del Lle­vant (HTS, per la seva sigla en anglès), la milícia rebel que ha pres el poder. El grup es va crear l’any 2011 en el marc de l’ano­me­nada pri­ma­vera àrab com una filial del grup ter­ro­rista Al-Qaida i, si bé l’any 2016 va tren­car rela­ci­ons amb el grup ter­ro­rista per refor­mar-se inter­na­ment i gua­nyar legi­ti­mi­tat dins l’esfera política, els dub­tes con­ti­nuen sense esvair-se. De fet, països com els Estats Units i el Regne Unit inclo­uen l’HTS dins la llista d’orga­nit­za­ci­ons ter­ro­ris­tes, men­tre que l’Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des (ONU) –la Unió Euro­pea també es fixa en la seva posició– con­si­dera que la milícia per­tany a una orga­nit­zació san­ci­o­nada. La desig­nació de l’HTS està sent rea­va­lu­ada, però encara no s’ha pres una decisió sobre aquesta qüestió.

Mal­grat tot, i sem­pre man­te­nint la cau­tela, veus com la de la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, defen­sen que ara és moment d’inten­si­fi­car el con­tacte “directe” amb l’HTS. La mateixa Von der Leyen va plan­te­jar a mit­jan desem­bre una revisió del règim de san­ci­ons con­tra Síria amb l’objec­tiu de faci­li­tar la seva recu­pe­ració. En la mateixa línia, Kallas va dir que el país es troba en un punt “cru­cial” per fixar les bases d’una “tran­sició justa” i va optar per enviar a Damasc el líder diplomàtic de la Unió Euro­pea encar­re­gat de man­te­nir el con­tacte amb les auto­ri­tats siri­a­nes.

Però més enllà de la situ­ació política a la regió, els can­vis a Síria han reo­bert el debat migra­tori a la Unió Euro­pea. En un con­text en què les dis­cus­si­ons sobre com es poden acce­le­rar els retorns són el pa de cada dia, una majo­ria d’estats mem­bres –entre els quals, Ale­ma­nya, Itàlia i Àustria– han deci­dit con­ge­lar els pro­ce­di­ments d’asil per als ciu­ta­dans siri­ans amb l’argu­ment que l’esce­nari al país ha vis­cut un gir radi­cal les dar­re­res set­ma­nes. “Si la situ­ació can­via, i hem vist que la situ­ació ha can­viat dramàtica­ment a Síria, lla­vors les peti­ci­ons d’asil han de ser rea­va­lu­a­des”, sos­te­nia a mit­jan desem­bre el minis­tre de l’Inte­rior austríac, Ger­hard Kar­ner.

Països com la mateixa Àustria van anun­ciar fins i tot l’entrega d’una boni­fi­cació de 1.000 euros als siri­ans que vul­guin retor­nar al seu país després de la cai­guda d’Al-Assad. En vista de pro­pos­tes com aquesta, la Comissió Euro­pea –a través del comis­sari d’Afers Interns i Migració, Mag­nus Brun­ner–, no hi va mos­trar opo­sició i va defen­sar que la Unió ha de par­ti­ci­par en els retorns volun­ta­ris.

Tot ple­gat està for­ta­ment vin­cu­lat a la pro­posta que pre­ci­sa­ment ha de pre­sen­tar Brus­sel·les durant el pri­mer tri­mes­tre del 2025 per acce­le­rar les depor­ta­ci­ons de migrants. A banda d’ava­luar la intro­ducció dins del nou marc legal dels polèmics cen­tres de retorn impul­sats per Itàlia, Von der Leyen també vol revi­sar la defi­nició d’allò que la Unió Euro­pea con­si­dera un “país ter­cer segur”. Depe­nent de com s’establís aquest con­cepte, Síria podria dei­xar de con­si­de­rar-se un ter­ri­tori de risc, i es per­me­tria així als estats la pos­si­bi­li­tat de rebut­jar futu­res peti­ci­ons d’asil de ciu­ta­dans siri­ans.

Els líders euro­peus es van reu­nir el 19 de desem­bre pas­sat a Brus­sel·les, però no s’han donat a conèixer avenços sig­ni­fi­ca­tius en aquesta matèria. De moment, la Unió Euro­pea s’ha limi­tat a incre­men­tar l’ajuda huma­nitària a Síria i con­ti­nua nego­ci­ant –sense ofe­rir-ne gai­res detalls– amb les auto­ri­tats del país. Tan­ma­teix, la represa de l’acti­vi­tat a les ins­ti­tu­ci­ons aviat ofe­rirà actu­a­lit­za­ci­ons, i més tenint en compte que la Comissió Euro­pea va situar la migració com una de les qüesti­ons “pri­o­ritàries” d’aquesta nova legis­la­tura.