Política

Cubelles es reinventa

L’Ajuntament espera reduir l’atur quan engegui el centre logístic previst al solar de l’antiga central tèrmica

El govern municipal vol suplir la manca de places hoteleres amb l’obertura d’un càmping de luxe

Ecologistes del Garraf s’oposen als dos projectes per preservar els espais no urbanitzats de la plana litoral

El govern espanyol i la Generalitat van acordar l’enderroc parcial de la dàrsena de la tèrmica
L’adeu de la central va comportar la pèrdua d’un milió d’euros anuals per a les arques municipals

Al des­patx de l’alcal­dessa de Cube­lles hi ha una escul­tura amb tres frag­ments de l’antiga cen­tral tèrmica del Foix que Endesa va aca­bar de des­man­te­llar el 2019. Un dels frag­ments per­tany al for­migó de la xeme­neia de 170 metres que va pre­si­dir la silu­eta urbana cube­llenca. Les ins­tal·laci­ons es van començar a aixe­car el 1975. Qua­ranta anys més tard, l’empresa va anun­ciar-ne l’ender­roc, un procés que es va allar­gar fins al juny del 2019 i va cos­tar a Endesa gai­rebé 5 mili­ons d’euros. Des del 2010 la tèrmica només ope­rava en moments punta de la demanda elèctrica.

Amb l’adeu de la cen­tral, no sola­ment va can­viar el pai­satge de Cube­lles, també ho van fer les arques muni­ci­pals. El tan­ca­ment de la tèrmica va supo­sar una dava­llada d’ingres­sos molt con­si­de­ra­ble. “El pri­mer any que vam entrar a l’alcal­dia va ser quan es va aca­bar la tèrmica, perquè havia que­dat obso­leta, i vam dei­xar de cobrar un milió d’euros d’impos­tos. Allò va ser una gar­ro­tada molt impor­tant per a l’Ajun­ta­ment. Un milió d’euros menys en un any és molt”, recorda Rosa Fonoll.

Cube­lles vol ara diver­si­fi­car la seva eco­no­mia i renéixer de les cen­dres de l’antiga tèrmica, que ocu­pava prop de setze hectàrees de ter­reny. Al solar que va que­dar del des­man­te­lla­ment, en mans pri­va­des, la inver­sora andor­rana OUA Group hi cons­truirà una pla­ta­forma logística de cami­ons d’alt tonatge. “L’objec­tiu és dina­mit­zar la població en l’àmbit econòmic i empre­sa­rial, perquè donarà feina a molta gent”, des­taca l’alcal­dessa.

De fet, l’Ajun­ta­ment està for­mant veïns perquè puguin anar a tre­ba­llar a la pla­ta­forma. Fonoll ho veu com una opor­tu­ni­tat per reduir al màxim el nom­bre de 806 per­so­nes que hi havia atu­ra­des al desem­bre al muni­cipi: “Entre això i el càmping de luxe que es fa a la mateixa altura, però per sobre la car­re­tera, a veure si Cube­lles pot ser un poble potent, sense atur, i amb ingres­sos impor­tants.” Es cal­cula que la pla­ta­forma gene­rarà més de 300 llocs de tre­ball direc­tes.

El cen­tre de dis­tri­bució, de més de 76.000 m², està situat a menys de mig quilòmetre de la platja, entre la C31 i la línia de tren. Segons els càlculs del govern cube­llenc, el nucli de població, a un quilòmetre i mig de distància, no s’hau­ria de veure afec­tat per un incre­ment del trànsit. En prin­cipi l’espai ja està des­con­ta­mi­nat. L’alcal­dessa nega que es tracti d’uns ter­renys inun­da­bles, com van denun­ciar diver­sos grups eco­lo­gis­tes inte­grats en la pla­ta­forma SOS Plana Lito­ral, que mal­den per atu­rar la pavi­men­tació de l’entorn i evi­tar així la reducció de la superfície d’infil­tració plu­vial de la plana cube­llenca, gai­rebé tota urba­nit­zada. La gota freda que es va for­mar l’any pas­sat al País Valencià ha aca­bat d’exa­cer­bar les pors en aquest sen­tit.

D’altra banda, la fi de la tèrmica va dei­xar igual­ment en desús la dàrsena de la platja, on la cen­tral cap­tava i retor­nava l’aigua del mar que neces­si­tava per al refre­da­ment. El Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Gene­ra­li­tat van acor­dar recent­ment l’ender­roc par­cial d’aquesta dàrsena per part d’Endesa. L’Ajun­ta­ment en pre­fe­ria el des­man­te­lla­ment total, però en qual­se­vol cas reclama posar-hi fil a l’agu­lla, tenint en compte que el procés per ender­ro­car la tèrmica va començar el 2017.

Els eco­lo­gis­tes del Gar­raf i el Penedès s’opo­sen igual­ment al càmping de luxe que hi ha pro­jec­tat a la zona de Mas Gui­neu, a prop del futur cen­tre logístic, ja que con­si­de­ren que com­pro­met arbres monu­men­tals. La ini­ci­a­tiva afecta més de 30 hectàrees i podria donar cabuda a 3.200 per­so­nes. Actu­al­ment, al muni­cipi ja hi ha un càmping, La Rueda, per sota de la C31. Fonoll jus­ti­fica la neces­si­tat d’un segon càmping perquè Cube­lles no dis­posa de pla­ces hote­le­res. “No tenim cap hotel. Hi ha un hos­tal i para de comp­tar. Pen­sem que el càmping pot­ser ho podria suplir. Serà germà del càmping Vila­nova Park de Vila­nova i la Geltrú i és un càmping de luxe en l’àmbit euro­peu. Aquí venen a jubi­lar-se els estran­gers nòrdics, gent amb diners”, explica l’alcal­dessa, que també espera que la ini­ci­a­tiva generi llocs de tre­ball per als cube­llencs.

La moratòria ho va endar­re­rir

El pro­jecte del càmping està més endar­re­rit que el del cen­tre logístic a causa de la moratòria que va sus­pen­dre tem­po­ral­ment l’ator­ga­ment de noves llicències. “Hi havia un boom de fer càmpings en peti­tes pobla­ci­ons de 100 habi­tants per a 3.000 per­so­nes i no era assu­mi­ble. Nosal­tres vam rebre per aquí; si no, el nos­tre ja esta­ria fet”, diu Fonoll. El pla es va ajus­tar a les noves direc­trius mar­ca­des per la Gene­ra­li­tat en el pla urbanístic de càmpings. Es dona la cir­cumstància que al muni­cipi del cos­tat, Cunit, ja a la demar­cació de Tar­ra­gona, també pro­jec­ten un càmping de luxe, situat a la finca de Cal Pla, que també genera un cert rebuig per qüesti­ons medi­am­bi­en­tals.

Men­tre Bar­ce­lona viu mani­fes­ta­ci­ons en con­tra de la mas­si­fi­cació turística, al Gar­raf i el Baix Penedès tre­ba­llen per atraure’n més. Recal­quen que el per­fil dels visi­tants és dife­rent del de la capi­tal, sobre­tot fami­liar, de tem­po­rada, de cap de set­mana i de segona residència. “Nosal­tres, de vega­des, quan aco­llim balls d’altres llocs per festa major, fem anar la gent al càmping perquè no tenim cap hotel. Ens en con­vin­dria un, si algun inver­sor volgués...”, ofe­reix Fonoll.

A causa del crei­xe­ment con­ti­nuat i l’arri­bada de molts veïns pro­ce­dents de Bar­ce­lona, que fugen dels alts preus i les difi­cul­tats d’accés a l’habi­tatge, el llo­guer a Cube­lles s’ha enca­rit de forma con­si­de­ra­ble, com passa al con­junt de pobla­ci­ons de l’àrea metro­po­li­tana, i han pro­li­fe­rat els pisos turístics, tot i que l’Ajun­ta­ment ja no dona llicències per obrir-ne cap més.

Canvi de socis
El pacte de govern municipal assolit entre Unitat Cubellenca 11, el PSC i els comuns va deixar Vox com a líder de l’oposició amb dos regidors al quart municipi del Garraf en nombre d’habitants. En el ple hi ha representades vuit forces. L’aliança entre Unitat Cubellenca 11 i Junts va permetre retenir 5 regidors a Rosa Montserrat Fonoll, que va canviar ERC pel PSC. La participació el 2023 va rondar el 50%, 8 punts menys que el 2019.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.