Fal­ten dos anys de man­dat i no sé si hi ha prou temps per afron­tar gai­res rep­tes impor­tants. Per a ERC, el nos­tre cavall de bata­lla és l’habi­tatge. Som cons­ci­ents que és un pro­blema glo­bal, però al muni­cipi la situ­ació és crítica. No dei­xen de créixer les difi­cul­tats perquè la gent del poble es pugui que­dar al poble. Els joves són el col·lec­tiu més afec­tat. Els preus estan into­ca­bles. L’espe­cu­lació i els pisos turístics ens estan fent molt mal, perquè exclo­uen la gent de Sant Pol. Ja no estem par­lant de gent amb pocs recur­sos, par­lem de classe mit­jana que tam­poc pot arri­bar a pagar els preus que es dema­nen. Des de la secció local tre­ba­llem per apro­fi­tar totes les palan­ques que hi hagi al nos­tre abast per inten­tar rever­tir la situ­ació. Si no tenim l’ajuda d’altres admi­nis­tra­ci­ons, podem fer poc, en som cons­ci­ents, però sí que es poden fer coses. En el nos­tre man­dat ja vam apro­var una moció perquè Sant Pol fos decla­rat muni­cipi de llo­guer ten­si­o­nat. És un repte que va més enllà d’aquesta legis­la­tura i segur que s’haurà d’afron­tar en els pro­pers dos o tres man­dats.

Ho hau­ria de ser, perquè la solució inclou en bona part obte­nir habi­tatge públic i ofe­rir llo­guer social a la ciu­ta­da­nia. Si no rever­tim el que està pas­sant a Sant Pol, només hi podran venir a viure els mili­o­na­ris. Estem par­lant que, per un pis de 50 metres qua­drats, s’estan dema­nant 250.000 euros.

Hi havia raons per ser-ho! Al novem­bre vam dema­nar quin era l’estat de les inver­si­ons i vam com­pro­var que prop d’un 70% de les d’aquest any esta­ven en exe­cució zero. El govern intenta maqui­llar les dades amb un pla d’actu­ació muni­ci­pal que és el reflex en el web de l’Ajun­ta­ment del pro­grama elec­to­ral de Junts. Per a mi no l’és, perquè hi ha con­cep­tes que no són mesu­ra­bles i que no són trans­por­ta­bles a un pres­su­post. Un PAM ben fet ha d’estar lli­gat a unes par­ti­des i a una exe­cució real.

No el volia i era total­ment con­trari a la fórmula. Vam estar cinc o sis anys en uns bar­ra­cons pro­vi­si­o­nals per des­en­ca­llar el model tra­di­ci­o­nal que ells volien implan­tar. Apos­ta­ven per un ins­ti­tut sol i la Gene­ra­li­tat neces­si­tava la cessió dels ter­renys. Uns ter­renys que des de Sant Pol s’ofe­rien a canvi d’un crei­xe­ment urbanístic. No hi va haver acord entre les dues admi­nis­tra­ci­ons i quan vam arri­bar al govern vam posar fil a l’agu­lla per fer l’ins­ti­tut escola. En mig any vam ser capaços de des­en­ca­llar una situ­ació que s’havia enquis­tat durant set anys i això els va dol­dre. De fet hau­ran d’inau­gu­rar un edi­fici que no els agrada. Anem amb un any i mig d’endar­re­ri­ment res­pecte a les pre­vi­si­ons ini­ci­als, però cal recor­dar que hi va haver la covid i la crisi econòmica, que va fer enca­rir les matèries pri­me­res. El curs 2025/26 hau­ria d’estar en marxa.

Per al govern crec que és la gran actu­ació urbanística, aquesta i la millora de la gestió de les escom­bra­ries. La pla­ta­forma única fa molts anys que està en dansa i sem­pre l’ha defen­sat tot­hom. En els qua­tre anys en els quals vam gover­nar amb la CUP no es va tirar enda­vant per falta d’opor­tu­ni­tats. Vam poder des­en­ca­llar el pro­jecte de l’ins­ti­tut escola, que també s’havia eter­nit­zat, però això no ens va per­me­tre afron­tar una altra obra tan gran. El nou govern l’ha recu­pe­rat i només ha hagut d’actu­a­lit­zar el pro­jecte, que ja estava fet. Nosal­tres des del minut 1, que va ser durant el pres­su­post del 2024, ja vam adver­tir que la par­tida d’1,3 mili­ons d’euros que plan­te­java no es podria exe­cu­tar total­ment, perquè el pro­jecte té uns tem­pos molt llargs. Li vam reco­ma­nar que en pres­su­postés una part o que ho deixés per al 2025 i que des­tinés aquest milió a altres pro­pos­tes més fàcils de fer. No ens va fer cas i el 2024 s’ha exe­cu­tat zero de la pla­ta­forma única. Vam córrer a fer un ple per apro­var l’exe­cució del pro­jecte només pel fet que el govern pogués maqui­llar que s’havia avançat. Estem con­vençuts que les obres no començaran fins al setem­bre del 2025, perquè par­lem d’aixe­car l’artèria prin­ci­pal del poble i això implica afec­tar de ple l’acti­vi­tat econòmica en els mesos d’estiu. Veure’m si ens fan cas, però no n’estic gens segur veient l’acti­tud de l’alcal­dessa, que no s’adona que es troba en una situ­ació de mino­ria i actua com si dis­posés de la majo­ria necessària per fer i des­fer.

El govern va come­tre l’error de no voler apro­var-les per sepa­rat com li vam dema­nar, i això va impli­car por­tar-les a ple dues vega­des. L’excusa que ens van donar és que sem­pre s’havia fet així, com si fos una veri­tat indis­cu­ti­ble. Pot­ser sí que ho és quan tens majo­ria abso­luta, però quan no és així has de bus­car les com­pli­ci­tats necessàries i si se’n poden apro­var qua­tre de nou, doncs s’apro­fita. La que li vam tom­bar des de l’opo­sició va ser la de la pujada de la taxa de les escom­bra­ries. L’alcal­dessa ens argu­men­tava que a tots els muni­ci­pis s’apu­java, però a nosal­tres no ens ser­via com a argu­ment. A Sant Pol està cos­tant molt apli­car el porta a porta i la ciu­ta­da­nia és reti­cent. El que no podem fer és enca­rir una taxa quan la gent encara no veu els bene­fi­cis d’apli­car el nou sis­tema. El que vam plan­te­jar és que, quan el sis­tema estigués en marxa, l’any que ve, es fes la pujada. Fa un any i mig que van anun­ciar la reno­vació del sis­tema i no ens en sor­tim. En aquest cas, som cons­ci­ents que cal una pujada de les taxes perquè la nova reco­llida serà més cara, i pràcti­ca­ment té el nos­tre vot asse­gu­rat, però s’han de fer les coses bé.

Sí, i ja es va encar­re­gar el govern d’adver­tir-nos que si ens ve una multa serà cosa d’ERC. Ja veu­rem si Europa actua en aquest sen­tit i si no hi ha moratòries. A més a més, aquesta llei euro­pea també pre­veu un sis­tema de taxa pro­gres­siva. Estem par­lant de mig any per posar-nos al dia, perquè la data màxima per al com­pli­ment és l’abril del 2025. Cre­iem que podem assu­mir el risc, perquè ara estem apli­cant una taxa pel ser­vei que estem donant. Quan arribi el nou, ens posa­rem el dia. El pro­blema és quan meri­ten aques­tes taxes, però en qual­se­vol cas només seran uns mesos per aca­bar com­plint amb la nor­ma­tiva.

És a causa de l’acti­tud del govern cap a tota l’opo­sició, no només cap a ERC. No se’ns té en compte, no es tre­ba­lla en els temes que poden ser cab­dals per al muni­cipi i que podrien obte­nir el suport majo­ri­tari. Hi ha pro­jec­tes amb un con­sens sufi­ci­ent, però que no pros­pe­ren pre­ci­sa­ment per aquesta acti­tud de supe­ri­o­ri­tat. L’alcal­dessa és cons­ci­ent que és per això que s’atu­ren les pro­pos­tes, per la mala gestió que en fa? És esgo­ta­dor expli­car-li en cada ple que neces­sita suports externs per poder fer la feina i en cada ple cons­ta­tem que no ha variat ni un mil·límetre la seva manera de fer. Com a opo­sició has de fer valer el vot que t’han con­fiat els ciu­ta­dans, però si el pro­jecte és bo per al muni­cipi ja tro­bes l’encaix nego­ci­ant i anant de bra­cet. Quan sis­temàtica­ment et menys­te­nen, aca­bes pen­sant que ja et vin­dran a bus­car si volen res de nosal­tres.

És la seva visió, que no com­par­tim gens ni mica. Nosal­tres el que fem és exer­cir la nos­tra tasca de con­trol i quan alguna cosa no ens qua­dra dema­nem que se’ns expli­qui amb més pre­cisió. No vota­rem mai una pro­posta sense conèixer-la a fons, perquè aquesta és la nos­tra obli­gació. Que ens ho expli­quin i que ens quedi clar. Hem anat a tres plens amb una ope­ració d’un milió d’euros per una obra que tenia el suport unànime de l’opo­sició. Tres plens! Perquè l’alcal­dessa ha estat incapaç d’expli­car-nos quins can­vis feia en les par­ti­des pres­su­pos­ta­des i del finançament de les inver­si­ons. No entén que adqui­rim una res­pon­sa­bi­li­tat quan cedim el nos­tre vot a una pro­posta del govern, perquè com que a l’alcal­dessa ja li està bé com ho fa, no li cal expli­car-se. Ha d’enten­dre que si no ens con­venç o no ens agrada allò que ens pro­posa, no hi vota­rem a favor perquè sí. Aquest govern impro­visa i es deixa convèncer pel que diguin els tècnics. No té pro­jecte propi i sis­temàtica­ment en els plens quan els pre­gun­tes per una qüestió política et deri­ven als tècnics. No és això de cap manera. Els tècnics el que fan és aju­dar a mate­ri­a­lit­zar aque­lla decisió política que pren el govern en funció de la seva visió del muni­cipi. Quan les coses no sur­ten com ells vol­drien, també deri­ven la res­pon­sa­bi­li­tat als tècnics. No es volen ado­nar que no tenim la mateixa visió, i si no la tenim s’ha de nego­ciar per arri­bar a una entesa.

Par­lar de govern a Sant Pol és par­lar de l’alcal­dessa. És un govern molt per­so­na­lit­zat, però és la meva per­cepció i lamento que els regi­dors es puguin enfa­dar. Li reco­nec una cosa que fa molt bé, que és fer-se fotos i par­lar amb la gent. I és obvi que li dona bons resul­tats! A part d’això, em costa tro­bar res més. De fet, quan abans ja va ser alcal­dessa actu­ava igual. S’ocu­pava del dia a dia , de la política d’apa­ra­dor, del que es veu pel car­rer, i no pensa en el futur. Hem estat qua­tre anys arre­glant el cla­ve­gue­ram i ins­tal·lant ener­gies reno­va­bles. Sem­bla que, com que són coses que no es veuen, no apor­ten valor a la seva manera de fer política. Les infra­es­truc­tu­res del muni­cipi estan molt fetes malbé. La con­cessió del ser­vei d’aigua no acaba de fun­ci­o­nar...Tot això va engran­dint una pilota que tard o d’hora s’haurà d’abor­dar.

Fal­ten dos anys, però si em deci­deixo ja hau­ria de començar a tre­ba­llar en aquest sen­tit. Quan vaig acce­dir a l’alcal­dia, vaig dir que m’hi esta­ria vuit anys i que ple­ga­ria perquè con­si­dero que és un període sufi­ci­ent per tirar enda­vant pro­jec­tes i perquè el relleu gene­ra­ci­o­nal s’ha d’impo­sar en els càrrecs públics. És clar, par­lava de vuit anys seguits, i aquell man­dat, amb la covid, el Glòria i la crisi, pràcti­ca­ment va que­dar en dos de real­ment hàbils. Tinc ganes de tor­nar-hi per aca­bar allò que ens vam pro­po­sar tirar enda­vant abans no ens ho des­tros­sin tot! Tot i això, haurà de ser una decisió con­sen­su­ada amb la família, perquè em conec i m’aboco de ple en les res­pon­sa­bi­li­tats i em costa posar-hi la distància necessària. M’ho vaig pas­sar molt bé, però també vaig patir molt. Tot i això, ara mateix la balança es decanta més pel sí.