Política

Brando Benifei

Cap de la delegació de l’Eurocambra per a les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units

“Trump és un home volàtil en qui no es pot confiar”

“L’arribada del líder republicà a la Casa Blanca pot ser un toc d’atenció perquè la UE estigui més unida per actuar en conjunt”

“A curt termini encara necessitarem confiar en la seguretat dels EUA, però a la llarga hauríem de tendir més a l’autonomia pròpia”

La ultradreta diu que si la UE és bona amb el president dels EUA, ell ho serà amb nosaltres; és absurd
No podem aturar una guerra comercial limitant-nos a fer seguidisme dels Estats Units Seria una bogeria imaginar que la guerra d’Ucraïna no s’acabarà durant el mandat de Trump

La victòria de Donald Trump en les elec­ci­ons dels Estats Units ha pro­vo­cat que la Unió Euro­pea entri en mode d’alerta. El caràcter volàtil del mag­nat i el record del seu ante­rior man­dat fan que la relació transatlàntica tron­to­lli de nou, espe­ci­al­ment en àmbits com el comerç i la defensa. Davant una UE que encara es troba lluny de garan­tir la seva pròpia auto­no­mia, però, man­te­nir les rela­ci­ons amb el seu prin­ci­pal soci inter­na­ci­o­nal esdevé un impe­ra­tiu. Par­tint d’aquesta situ­ació, l’euro­di­pu­tat soci­al­demòcrata i cap de la dele­gació de l’Euro­cam­bra per a les rela­ci­ons entre la Unió Euro­pea i els Estats Units, Brando Beni­fei, deta­lla com el club comu­ni­tari ha d’abor­dar la nova con­jun­tura i qui­nes poden ser les seves deri­va­des a escala geo­política.

Trump acaba d’assu­mir la pre­sidència dels Estats Units. Com afronta la Unió Euro­pea la seva arri­bada?
Les rela­ci­ons transatlànti­ques són un pilar fun­da­ci­o­nal de la nos­tra política com a Unió Euro­pea, els Estats Units són el nos­tre soci comer­cial més gran. Òbvi­a­ment hi ha àrees on s’han produït grans des­a­cords, però tenim una interacció molt forta. Cre­iem que aquesta relació pot con­te­nir qual­se­vol acció de Trump. El con­sens és que Trump suposa un repte per a la UE, tot i que molts també pen­sem que la seva arri­bada pot ser un toc d’atenció perquè la UE esti­gui més unida per actuar en con­junt. Ara bé, la relació amb els Estats Units no pot depen­dre només de Trump, perquè aquesta relació es basa en mol­tes més idees com­par­ti­des.
Trump ja no és un des­co­ne­gut per a la Unió Euro­pea. Després de vuit anys en la pri­mera línia política, com el des­criu­ria?
Trump és una per­sona que té una obsessió pels acords i que vol obte­nir resul­tats tan­gi­bles a curt ter­mini. No està interes­sat en les pers­pec­ti­ves més àmplies i en els enfo­ca­ments basats en regles. Aquesta visió curt­ter­mi­nista suposa un repte per als interes­sos euro­peus.
Trump també és un líder que inter­preta les rela­ci­ons des d’una òptica transac­ci­o­nal. Què pot ofe­rir-li la Unió Euro­pea per tenir-lo con­tent?
Crec que serà molt difícil per a la Unió Euro­pea seguir Trump en un camí de guerra comer­cial amb la Xina, per exem­ple. La UE ja s’ha mos­trat extre­ma­ment divi­dida quan ha dis­cu­tit els aran­zels sobre els cot­xes elèctrics xine­sos. La rea­li­tat és que la UE no està llesta per estar unida sobre una res­posta agres­siva con­tra la Xina en matèria comer­cial. Una manera de tro­bar acords amb Trump és par­lant de defensa i ener­gia, que també són àrees fona­men­tals on Trump voldrà arri­bar a acords amb la UE.
Trump no només ha amenaçat la Xina, sinó també la UE. Espera que s’acabi pro­duint una guerra comer­cial? I creu que la Unió està pre­pa­rada per afron­tar-la?
Crec que la Unió Euro­pea està pre­pa­rada en cas que hi hagués algun tipus de represàlia, tot i que el prin­ci­pal pro­blema no serà aquest. Penso que l’impacte serà molt limi­tat. El pro­blema seran els aran­zels sobre la Xina, que de retruc tin­dran un impacte sobre la nos­tra eco­no­mia.
Creu que Trump com­plirà les seves ame­na­ces?
Amb la Xina serà molt més agres­siu, però amb la UE apli­carà puja­des d’aran­zels gra­du­als. Començarà a poc a poc i crec que s’arri­barà a acords per evi­tar una esca­lada de dimen­si­ons més grans. Òbvi­a­ment neces­si­ta­rem arri­bar a acords que siguin rao­na­bles, i si no se’n poden tro­bar, lla­vors malau­ra­da­ment hi hau­ria alguna forma de guerra comer­cial.
Com pensa que la Unió Euro­pea pot convèncer el pre­si­dent Trump que una guerra comer­cial entre la Xina i els Estats Units pot afec­tar Europa i tenir també con­seqüències nega­ti­ves per als matei­xos Estats Units?
La UE cen­trarà els seus esforços a defen­sar un enfo­ca­ment basat en les regles de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç per tro­bar solu­ci­ons. Però també penso que, en aquest sen­tit, Trump no ens escol­tarà.
I quina és l’alter­na­tiva?
L’objec­tiu hau­ria de ser atu­rar la guerra comer­cial, però això no ho podem acon­se­guir fent només segui­disme dels Estats Units. Hem d’aga­far el nos­tre rol i donar suport a una situ­ació en què els ins­tru­ments de pro­tecció comer­cial s’acti­vin, si és neces­sari. Cal que exer­cim el rol diplomàtic que tenim com a Unió Euro­pea fent valer el nos­tre pes econòmic. Trump voldrà con­ti­nuar la guerra comer­cial con­tra la Xina uti­lit­zant la Unió Euro­pea com a soci, i aquesta és una situ­ació que hem d’evi­tar. Hem d’apos­tar per la reso­lució dels con­flic­tes dins el marc de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç i a través de les nego­ci­a­ci­ons direc­tes. Ara bé, penso que no con­ven­ce­rem Trump de manera imme­di­ata, i la seva direcció pot ser peri­llosa per a les nos­tres eco­no­mies basa­des en les expor­ta­ci­ons i per a l’esca­lada de les ten­si­ons glo­bals.
Comen­tava abans que en l’apar­tat de defensa Trump i la Unió Euro­pea es poden enten­dre. En què es basa­ria aquesta coo­pe­ració?
És ine­vi­ta­ble que la Unió Euro­pea ha d’inver­tir més en defensa. Ara bé, els estats mem­bres tenen difi­cul­tats per donar més suport al sec­tor i arri­bar a l’objec­tiu de l’OTAN d’inver­tir almenys un 2% del seu PIB en defensa. També és cert que l’espai fis­cal és limi­tat. L’única manera de superar la situ­ació és con­si­de­rar inver­si­ons comu­nes i posar en marxa nous ins­tru­ments de finançament comú per donar suport al sec­tor. Mal­grat tot, també volem inver­si­ons comu­nes per a altres temes, com la tran­sició ecològica i la inversió social. Un dels ele­ments que gene­ra­ran més ten­si­ons amb els EUA és com inver­tim aquests recur­sos: com­prem més segu­re­tat dels EUA o produïm més segu­re­tat a la UE, reforçant la nos­tra sobi­ra­nia? No serà un debat fàcil. A curt ter­mini encara neces­si­ta­rem con­fiar en la segu­re­tat dels EUA, però a la llarga hauríem de ten­dir més a l’auto­no­mia pròpia.
A banda de la Unió Euro­pea, Ucraïna és un país que depèn àmpli­a­ment del suport dels Estats Units per fer front a la invasió russa. Trump ja va qüesti­o­nar l’ajuda mili­tar a Kíiv i va asse­gu­rar en cam­pa­nya que posa­ria fi a la guerra en 24 hores. Què hauríem d’espe­rar en aquest front?
Amb la nova com­po­sició del Congrés dels Estats Units, man­te­nir l’ajuda mili­tar i econòmica a Ucraïna serà com­pli­cat. Trump insis­tirà a bus­car acords amb el govern ucraïnès que puguin pro­por­ci­o­nar-li uti­li­tat econòmica a Was­hing­ton, en àmbits com les matèries pri­me­res o la com­pra de mate­rial arma­men­tista a llarg ter­mini. Però no crec que la situ­ació canviï de manera imme­di­ata, mal­grat que exis­teix la consciència que Zelenski patirà per una reducció de l’ajuda econòmica que Biden ha acce­le­rat al final del seu man­dat.
Serà Trump el pre­si­dent que ins­tauri la pau a Ucraïna?
Seria una boge­ria ima­gi­nar que la guerra no s’aca­barà durant el man­dat de Trump. El nou pre­si­dent dis­posa de qua­tre anys, no m’ima­gino que el con­flicte s’allar­gui tant de temps. La pre­gunta és quin tipus de pau s’asso­lirà: par­lem de la pau real que volem o d’una pau a curt ter­mini per només dir que s’ha sig­nat un acord? És un tema deli­cat que hau­rem de començar a dis­cu­tir de manera imme­di­ata, ja des d’aquest 20 de gener, perquè neces­si­tem que els EUA i la UE tre­ba­llin ple­gats per tro­bar una forma con­junta de donar suport a Ucraïna.
La pau seguirà la fórmula que pro­posa el pre­si­dent ucraïnès, Volodímir Zelenski, o creu que Ucraïna haurà d’aca­bar fent algu­nes con­ces­si­ons?
És difícil dir-ho perquè fins i tot entre les files repu­bli­ca­nes no hi ha una posició comuna. Algu­nes figu­res al Congrés es decan­ten per solu­ci­ons que s’acos­ten més als desit­jos del govern ucraïnès, men­tre que altres veus més pro Trump ata­quen Zelenski. Serà una dis­cussió interna fins i tot en aquest nou govern, i Trump estarà influït per ella.
La victòria de Donald Trump també ha donat ales a una extrema dreta cada cop més forta a Europa. Com poden afec­tar els resul­tats nord-ame­ri­cans en l’equi­li­bri pro­eu­ro­peu que fins ara ha reg­nat a les ins­ti­tu­ci­ons?
La victòria de Trump ha donat un impuls a l’extrema dreta de Vik­tor Orbán i Mat­teo Sal­vini. Alhora, con­ser­va­dors com Gior­gia Meloni inten­ta­ran fer un rol de medi­a­dors. Però crec que el seu enfo­ca­ment con­travé l’interès de la Unió. Trump voldrà arri­bar a acords i, per arri­bar-hi, tu també has de tenir clara la teva posició. No et pots limi­tar a fer el mateix que fa Trump, perquè els seus interes­sos sovint entren en con­tra­dicció amb els nos­tres. L’extrema dreta defensa la idea que si nosal­tres som bons amb Trump, ell ho serà amb nosal­tres, però és absurd. Trump ha demos­trat que és una per­sona molt volàtil i en qui es pot con­fiar més aviat poc.
Lla­vors, quin rol hau­ria d’assu­mir la Unió Euro­pea durant els pròxims anys si vol con­ti­nuar sent relle­vant?
Cal actuar, i els infor­mes de Mario Draghi i Enrico Letta ens mar­quen el camí. Hem de tenir un mer­cat finan­cer més inte­grat, inver­si­ons comu­nes, eines per com­ple­tar la tran­sició neta i la digi­ta­lit­zació i reduir la bretxa en inno­vació. I no podem seguir amb el mateix balanç de com­petències. Avui dia es manté el sis­tema de veto en tòpics cru­ci­als com la política fis­cal, la pres­su­postària i l’exte­rior. En aquest sen­tit, hem de tro­bar punts comuns per avançar junts, perquè si estem divi­dits serem com­ple­ta­ment irre­lle­vants. I a hores d’ara ja fem tard.
Es diu que la Unió Euro­pea només sap reac­ci­o­nar davant de cri­sis. L’arri­bada de Trump és una d’elles?
És el pen­sa­ment de molts. Ara mateix la Unió Euro­pea té una manca de lide­ratge que impe­deix que es pren­guin deci­si­ons més atre­vi­des. La Unió ja es troba en estat d’emergència, i no neces­si­tem que arribi Trump per adop­tar cer­tes polítiques.

Perfil

Esperit transatlàntic

Brando Benifei (La Spezia, 1986) és l’actual cap de la delegació del Parlament Europeu per a les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units. Eurodiputat des del 2014 per la família dels socialdemòcrates, el dirigent italià ha estat fortament implicat en les relacions internacionals des de l’inici de la seva carrera política a Brussel·les, primer com a membre del comitè de cooperació amb diversos països de l’Àsia Central i posteriorment com a integrant de les delegacions per a les relacions amb l’Amèrica Llatina, el Brasil i també els països del Màixriq. En la darrera legislatura europea, la figura de Benifei va guanyar especial rellevància en ser un dels ponents per a la llei comunitària sobre intel·ligència artificial, una normativa pionera en l’àmbit global i que li va permetre mantenir estrets contactes amb l’administració nord-americana. Ara, i davant un món que veu “cada cop més incert”, considera “crucial” mantenir una bona relació amb els Estats Units –independentment de la victòria de Trump– per garantir que la cooperació transatlàntica es mantingui en àmbits com la tecnologia, la seguretat, el comerç i la transició ecològica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.