“Voldria jubilar-me quan vulgui i no que m’hi obliguin”

Con­tents perquè hem fet el jor­nal. La gamba s’ha pagat bé perquè no n’hi ha tanta des que els com­panys de Palamós han començat la veda. Un bon comiat perquè ara ens venen tres dies de mal temps i no sor­ti­rem per enllaçar amb l’inici de la veda. Ara parem un mes i a l’agost un altre ton­gada. Com sem­pre la tri­pu­lació va a l’atur i apro­fi­tem aquest temps per fer man­te­ni­ment i posar la barca a punt.

No estem par­lant de can­viar tot l’art que això si que ens por­ta­ria més mal­de­caps. S’ha de posar el cóp, que és el sac on va a parar tot el peix. Són tres metres de llar­gada i no és exces­siva feina ni gaire costós. A través de la con­fra­ria es va pre­gun­tar qui ho faria i tot­hom es va apun­tar. Ens dona­ran dos cóps per la gamba i dos pel peix.

Estem empre­nyats per les mane­res amb que ens trac­ten perquè ens fan anar com un llençol. Abans d’aca­bar l’any ens van dir que tin­drem els 27 dies i ara amb les malles ens aug­men­ten els per­cen­tat­ges i que fins al maig no ens pre­o­cu­pem. Però aquesta no és la solució.

D’entrada podia pes­car 130 dies però a la pràctica s’ha de comp­tar que tens els dos mesos de veda, una set­mana la barca al vara­dor per fer man­te­ni­ment i els dies pel mal temps. Amb tot això vaig arri­bar a novem­bre que ja havia con­su­mit els dies que em toca­ven. Al final ens van obrir l’aixeta i ens van dei­xar sor­tir al desem­bre. Ara anem pes­cant i ja es con­cre­tarà al maig. Tot és molt rela­tiu i sense cap ordre.

Si ens dei­xen els dies que teníem a prin­cipi de l’any pas­sat tor­na­rem a estar amb el mateix pro­blema. Tor­na­rem a estar al novem­bre sense dies per anar a pes­car. El pro­blema com sem­pre és la incer­tesa que fan ser­vir la incer­tesa com a mètode tor­tu­ra­dor. Perquè l’any que ve que pas­sarà? tor­na­rem a estar igual o pit­jor. Amb aques­tes polítiques que es fan als pas­sa­dis­sos ens estan ofe­gant.

Això és per que­dar bé i que es vegi que l’admi­nis­tració ens dóna suport. No es que patei­xin per nosal­tres perquè por­tem cinc anys de mesu­res i anar reta­llant dies de feina per eli­mi­nar-nos sense fer soroll. I el pit­jor és que això no té final.

Em va agra­dar perquè vaig veure que era impos­si­ble d’apli­car i que s’havien posat de peus a la galleda. Van sal­tar totes les alar­mes. S’excu­sen amb les mesu­res ecològiques, com ara posar el cóp més ample, però el motiu és fer-nos ple­gar.

Aquesta és l’eti­queta que ens posen però hau­rien de veure com pes­quem i que­da­rien parats. Anem a la gamba tot l’any i a la fondària que pes­quem la gamba el fons és fang. Els que van al peix tot el que aga­fen ser­veix i es comer­ci­a­litza perquè es fa una pesca més selec­tiva.

No hi estem d’acord i s’ha recor­re­gut. Per una barca com la meva ens han posat una quota de 6.500 qui­los de gamba. L’any pas­sat em vam pes­car més d’11.000 qui­los. No té cap sen­tit posar quo­tes a la gamba quan els estocs estan bé. Sí no es rever­teix ens toca ple­gar demà mateix perquè és la ruïna. Si ens van apli­cant més res­tric­ci­ons és impos­si­ble tirar enda­vant. Ens costa tro­bar mari­ners si no saben els dies que tre­ba­lla­ran i l’empre­sari és nor­mal que no s’atre­veixi a fer cap inversió.

Vol­dria jubi­lar-me quan vul­gui i no que m’obli­guin. De moment no tinc a ningú perquè el meu fill i els nebots no van con­ti­nuar i tal com anem veig difícil tras­pas­sar el negoci. Ho estan fent per­fecte per des­mun­tar el sec­tor. Els afec­tats serem els pes­ca­dors de la costa Medi­terrània men­tre s’està donant més quo­tes perquè sur­tin a pes­car als de l’Atlàntic. Segur que alguna barca que­darà però serà tes­ti­mo­nial i el poc peix que entrarà a la llotja només el podran men­jar els rics.