L’indult decre­tat pel nou pre­si­dent dels Estats Units (EUA), Donald Trump, per als con­dem­nats per l’assalt al Capi­toli del 6 de gener de 2021, que ell mateix va ins­ti­gar, ha començat a fer efecte l’endemà de la seva presa de pos­sessió.

La mesura ja ha supo­sat la posada en lli­ber­tat d’ Stewart Rho­des, fun­da­dor d’Oath Kee­pers, i Enri­que Tar­rio, exlíder de Proud Boys. Els diri­gents dels dos grups d’extrema dreta van ser dos dels prin­ci­pals acu­sats pels fets d’ara fa qua­tre anys, i van rebre alguns dels càstigs més severs. Rho­des va ser con­dem­nat per un jutge del Dis­tricte de Colúmbia a divuit anys de presó i Tar­rio, a vint-i-dos, pel delicte de “sedició”.

Els advo­cats dels dos líders ultra­dre­tans han con­fir­mat que els seus cli­ents han sor­tit de la presó hores després del decret de Trump, segons infor­men mit­jans locals.

Entre els encau­sats que es bene­fi­ci­a­ran del perdó pre­si­den­cial decre­tat pel repu­blicà, hi ha una dot­zena més de mem­bres dels dos grups ultra­na­ci­o­na­lis­tes. Trump, que s’ha refe­rit als con­dem­nats com a “ostat­ges”, asse­gura que la seva ordre exe­cu­tiva afec­tarà al vol­tant de 1.500 con­dem­nats o pro­ces­sats per delic­tes fede­rals rela­ci­o­nat amb l’assalt al Capi­toli en el que es con­si­dera el cas més gran en la història del Depar­ta­ment de Justícia.

Fins ara han estat con­dem­na­des més de 730 per­so­nes per l’intent d’insur­recció, que bus­cava impe­dir que el Congrés dels Estats Units cer­ti­fiqués la victòria de l’expre­si­dent Joe Biden a les elec­ci­ons de 2020. Unes tres-cen­tes més con­ti­nuen pen­dents de judici, algu­nes per delic­tes vio­lents, com agres­si­ons a poli­cies. L’intent d’insur­recció va dei­xar qua­tre morts i més de 140 poli­cies ferits.