El vet a les piscines privades
En l’actualitat hi ha una mitjana de gairebé sis piscines privades per cada cent habitants a Palafrugell
El consistori ha iniciat una ordenança municipal per regular-ne la mida i així estalviar aigua
El projecte d’un complex hoteler a Aigua Xelida ha posat en alerta les plataformes com SOS Costa Brava
Palafrugell és el municipi més poblat de la comarca del Baix Empordà, amb 24.245 censats l’any passat. La vila de Palafrugell és el centre, però té nuclis rurals com Santa Margarida, Ermedàs i Llofriu, que s’uneixen als nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida. Aquesta singular distribució a mar i muntanya complica la gestió dels serveis, com per exemple la recollida d’escombraries, ja que no troben cap empresa que pugui fer-se’n càrrec per la complexitat del contracte. Tampoc és fàcil per als cossos policials, que han de controlar un terreny força disseminat, amb una població que va creixent cada any –una mitjana d’un miler anual–; els que no creixen, però, són ells, la Policia Local del municipi.
D’altra banda, és una de les poblacions del Baix Empordà amb més piscines, tot i tenir el mar a tocar. En concret, parlem de 1.319 piscines privades: gairebé sis per cada cent habitants. Una dada que ha fet prendre mesures a l’Ajuntament donada la situació de sequera que hi ha des de fa uns anys. Per això, i de manera pionera a les comarques gironines, el consistori ha aprovat aquest mes de gener una ordenança que limita la mida de les noves piscines privades. També introdueix sistemes d’estalvi i aprofitament de l’aigua en el disseny de les piscines, en noves construccions i en espais verds.
Pel que fa a les piscines, l’ordenança regula la construcció de les noves i la reforma i ampliació de les existents. La fondària mitjana del vas de la piscina no podrà superar els 1,50 metres, tant en les noves piscines com en les reformes de les existents. A més, la mida màxima de la piscina serà la resultant de tenir una capacitat de 100 metres cúbics, amb una superfície màxima de 75 metres quadrats. En el cas de les piscines comunitàries, s’admetrà l’increment de la capacitat de la piscina en 10 metres cúbics per cada comunitat que superi els vuit habitatges, però mantenint la profunditat màxima d’1,50 metres. Com diu l’actual alcaldessa, Laura Millán (PSC), “és una declaració d’intencions, que amb l’aigua no tot s’hi val”.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Palafrugell, al ple del febrer del 2024, ja va acordar suspendre la tramitació de llicències d’obres de piscines, amb l’objectiu d’estudiar la reforma o el desenvolupament de la normativa urbanística en relació amb les piscines al terme municipal. Un cop aprovada aquesta ordenança, ja es poden tornar a demanar llicències d’obres de piscines, que hauran de complir els criteris introduïts.
L’especulació urbanística
Així i tot, sembla contradictori que permetin la construcció d’un hotel a Aigua Xelida de 22.000 metres quadrats, amb la despesa d’aigua que això comporta, l’escassetat d’habitatge al municipi i l’impacte paisatgístic d’aquest projecte, tal com denunciava l’entitat SOS Costa Brava, i en aquesta última objecció hi va estar d’acord la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTUG). L’anterior alcalde, Juli Fernández (PSC), defensava que aquest projecte s’hauria d’engegar per drets urbanístics consolidats pel POUM vigent del 2015. A més, va “carregar” contra Esquerra Republicana per no haver desclassificat cap terreny “en sis anys de govern”, després que aquest grup municipal votés en contra del pla urbanístic que permetia construir aquest hotel.
A propòsit d’això, Millán aclareix que s’han dut a terme uns estudis perquè hi hagués un màxim d’integritat de l’hotel amb el paisatge i la sostenibilitat, però que no podien no permetre-ho perquè, en cas de desclassificar aquests terrenys, haurien hagut de pagar una gran indemnització a aquesta empresa, que a més generarà llocs de treball i amb què aquesta mena de proposta atraurà un tipus de turisme de qualitat: “No són pisos turístics, són places hoteleres que deixen diners al municipi; gasten, surten a sopar i a comprar a les botigues”, explica. A banda d’aquest complex, també estan creixent les urbanitzacions a les muntanyes de Sant Sebastià de Llafranc, Aigua Xelida a Tamariu i els Jardins de Rubió i Tudurí de Calella, fet que la plataforma SOS Costa Brava va denunciar com a “amenaça greu” i per això va demanar la modificació dels plans urbanístics que les permeten.
Agenda Estratègica 2040
Per una altra banda, l’equip de govern de Palafrugell va anunciar el 2024 que estaven començant a redactar l’Agenda Estratègica 2040, on establiran els pilars de la transformació urbana en els pròxims quinze anys. A més de fixar les bases per al desenvolupament local, l’Agenda Estratègica 2040 també té com a objectiu alinear Palafrugell amb els reptes i les polítiques globals, com són la lluita contra el canvi climàtic, la transformació del model econòmic o la reducció de desigualtats.
De la mateixa manera, es va demanar a la ciutadania que participés a través del web de l’ajuntament per ajudar a construir conjuntament aquesta agenda, on havia de respondre una enquesta i aportar idees sobre temes clau, com ara mobilitat, turisme, urbanisme, habitatge, cultura i altres aspectes fonamentals i quotidians. “Volem un document viu que reflecteixi la veu de tota la ciutadania i permeti definir, entre tots i totes, com volem que sigui el Palafrugell del futur”, va manifestar Millán, i hi va afegir: “Només escoltant totes les opinions podem construir una agenda transformadora i adaptada a les necessitats reals.”
Tanmateix, la portaveu d’ERC de Palafrugell, Mònica Alcalà, i cap de l’oposició al ple, pensa que l’equip de govern s’ha de centrar en els problemes actuals i mirar a més curt termini, perquè els temps i la societat canvien i les necessitats també. Per tant, creu que si ja els costa tirar endavant un contracte de recollida de residus per vuit anys, no vol “ni pensar” què pot costar engegar un pla per a quinze anys. “L’important ara és iniciar els plans que tenim per aprovar i els que cal revisar”, exposa Alcalà. Si més no, sembla que hi ha una bona comunicació entre els grups municipals, cosa que afavoreix que hi hagi una visió més global del municipi.
