Cer­da­nyola del Vallès viu el seu dia a dia amb un ull posat al desen­vo­lu­pa­ment urbanístic del cone­gut com a Parc de l’Alba. Està situat en uns ter­renys a tocar de Sant Cugat del Vallès, un nus d’auto­pis­tes i la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, dins del muni­cipi vallesà. L’actual pla direc­tor urbanístic (PDU) del cen­tre direc­ci­o­nal es va apro­var defi­ni­ti­va­ment l’any 2020, després que una sentència n’anul·lés un d’ante­rior del 2014, per defec­tes en la pla­ni­fi­cació de la mobi­li­tat. L’any 2021 una pla­ta­forma for­mada per dife­rents enti­tats eco­lo­gis­tes va impul­sar un recurs judi­cial, encara pen­dent, con­tra l’apro­vació del pla, que afecta els ter­renys també cone­guts perquè hi havia diver­sos abo­ca­dors. I és que la trans­for­mació del parc públic de més de 400 hectàrees, que de moment tira enda­vant, és un dels temes que cueja des de fa molts anys a Cer­da­nyola i que ha tin­gut tants defen­sors com detrac­tors. El nou pol metro­po­lità ja estava pre­vist en el pla gene­ral metro­po­lità del 1976. El pro­jecte actual pre­veu el desen­vo­lu­pa­ment empre­sa­rial a l’entorn del sin­crotró Alba i la cre­ació d’un nou barri resi­den­cial de més de 5.000 habi­tat­ges. El govern local té mol­tes expec­ta­ti­ves posa­des en l’espai, que es desen­vo­lupa a través de la Gene­ra­li­tat, perquè ho veu com una solució als dèficits d’habi­tatge del muni­cipi i una manera d’atraure acti­vi­tat econòmica basada en el conei­xe­ment i la inves­ti­gació, que s’adiu amb el model de ciu­tat que vol poten­ciar l’exe­cu­tiu soci­a­lista. A Cer­da­nyola, governa des de l’any 2019 Car­los Cordón, que des de les dar­re­res elec­ci­ons ho fa amb majo­ria abso­luta, amb 14 regi­dors. És un pro­jecte, però, que també genera molts rep­tes i dub­tes entorn al dibuix de la mobi­li­tat i dels ser­veis públics que s’hau­rien de crear.

Per enten­dre alguns del trets dife­ren­ci­als de la ciu­tat, cal situar-la en el mapa. Es troba al Vallès Occi­den­tal però a les por­tes de la capi­tal cata­lana, cosa que fa que també per­ta­nyi a l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. De fet, Cordón té un càrrec dins l’AMB: encapçala la vice­pre­sidència de Mobi­li­tat, Trans­ports i Sos­te­ni­bi­li­tat. Més d’un terç dels 30 quilòmetres de superfície del muni­cipi forma part del parc de Coll­se­rola i des del nucli urbà es pot arri­bar cami­nant a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona. Tot i estar estratègica­ment situ­ada, té man­can­ces en l’àmbit del trans­port públic que s’espera solu­ci­o­nar, almenys pel que fa a la xarxa d’auto­bu­sos, els pro­pers anys. Pel que fa a les millo­res en mobi­li­tat més imme­di­a­tes, però, aquest gener s’han ini­ciat les obres de paci­fi­cació de l’N-150, impul­sa­des per l’AMB, en col·labo­ració amb els dos ajun­ta­ments afec­tats, els de Cer­da­nyola i Ripo­llet. S’està cons­truint un car­ril bus en sen­tit a Bar­ce­lona i un car­ril bici bidi­rec­ci­o­nal en dife­rents trams.

La pro­xi­mi­tat amb altres grans ciu­tats valle­sa­nes i l’existència de neces­si­tats comu­nes en matèria de ser­veis fan, per exem­ple, que des de fa anys es reclami un nou hos­pi­tal comar­cal que ser­veixi per des­con­ges­ti­o­nar el cen­tre hos­pi­ta­lari Parc Taulí, que es troba a Saba­dell. “Soc opti­mista, no sé si les obres començaran aquest man­dat o al prin­cipi del següent però els obs­ta­cles més impor­tants es van sal­var. El que neces­si­tem és una infra­es­truc­tura de pro­xi­mi­tat”, afirma l’alcalde. L’any pas­sat es van fer dife­rents pas­sos en l’àmbit urbanístic i pres­su­pos­tari perquè tiri enda­vant el que és una rei­vin­di­cació històrica. Com apunta Cordón, l’AMB s’està encar­re­gant dels tràmits urbanístics neces­sa­ris abans de cedir els ter­renys al Depar­ta­ment de Salut perquè en un futur comen­cin les obres. Esquerra, prin­ci­pal grup de l’opo­sició a Cer­da­nyola amb 4 regi­dors, també veu el futur hos­pi­tal Ernest Lluch com una de les pri­o­ri­tats de la comarca però el seu por­ta­veu, Iñaki García de Enterría, es mos­tra pre­o­cu­pat pel barri que nai­xerà al cos­tat del cen­tre hos­pi­ta­lari perquè, tot i pertànyer a Mont­cada i Rei­xac, amb les auto­pis­tes de bar­rera, es pre­gunta qui li aca­barà donant els ser­veis, ja que que­darà a tocar de Ripo­llet i Cer­da­nyola.