Política

Amb la mirada al Parc de l’Alba

Després de recuperar l’alcaldia el 2019, el PSC s’ha consolidat i governa ara amb majoria absoluta

L’habitatge és un del reptes actuals però també històrics de Cerdanyola del Vallès

L’alcalde es mostra optimista amb una futura construcció de l’hospital comarcal Ernest Lluch

L’Ajuntament ha obert la porta a establir un nou conveni amb l’EMD de Bellaterra

Cer­da­nyola del Vallès viu el seu dia a dia amb un ull posat al desen­vo­lu­pa­ment urbanístic del cone­gut com a Parc de l’Alba. Està situat en uns ter­renys a tocar de Sant Cugat del Vallès, un nus d’auto­pis­tes i la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, dins del muni­cipi vallesà. L’actual pla direc­tor urbanístic (PDU) del cen­tre direc­ci­o­nal es va apro­var defi­ni­ti­va­ment l’any 2020, després que una sentència n’anul·lés un d’ante­rior del 2014, per defec­tes en la pla­ni­fi­cació de la mobi­li­tat. L’any 2021 una pla­ta­forma for­mada per dife­rents enti­tats eco­lo­gis­tes va impul­sar un recurs judi­cial, encara pen­dent, con­tra l’apro­vació del pla, que afecta els ter­renys també cone­guts perquè hi havia diver­sos abo­ca­dors. I és que la trans­for­mació del parc públic de més de 400 hectàrees, que de moment tira enda­vant, és un dels temes que cueja des de fa molts anys a Cer­da­nyola i que ha tin­gut tants defen­sors com detrac­tors. El nou pol metro­po­lità ja estava pre­vist en el pla gene­ral metro­po­lità del 1976. El pro­jecte actual pre­veu el desen­vo­lu­pa­ment empre­sa­rial a l’entorn del sin­crotró Alba i la cre­ació d’un nou barri resi­den­cial de més de 5.000 habi­tat­ges. El govern local té mol­tes expec­ta­ti­ves posa­des en l’espai, que es desen­vo­lupa a través de la Gene­ra­li­tat, perquè ho veu com una solució als dèficits d’habi­tatge del muni­cipi i una manera d’atraure acti­vi­tat econòmica basada en el conei­xe­ment i la inves­ti­gació, que s’adiu amb el model de ciu­tat que vol poten­ciar l’exe­cu­tiu soci­a­lista. A Cer­da­nyola, governa des de l’any 2019 Car­los Cordón, que des de les dar­re­res elec­ci­ons ho fa amb majo­ria abso­luta, amb 14 regi­dors. És un pro­jecte, però, que també genera molts rep­tes i dub­tes entorn al dibuix de la mobi­li­tat i dels ser­veis públics que s’hau­rien de crear.

Per enten­dre alguns del trets dife­ren­ci­als de la ciu­tat, cal situar-la en el mapa. Es troba al Vallès Occi­den­tal però a les por­tes de la capi­tal cata­lana, cosa que fa que també per­ta­nyi a l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. De fet, Cordón té un càrrec dins l’AMB: encapçala la vice­pre­sidència de Mobi­li­tat, Trans­ports i Sos­te­ni­bi­li­tat. Més d’un terç dels 30 quilòmetres de superfície del muni­cipi forma part del parc de Coll­se­rola i des del nucli urbà es pot arri­bar cami­nant a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona. Tot i estar estratègica­ment situ­ada, té man­can­ces en l’àmbit del trans­port públic que s’espera solu­ci­o­nar, almenys pel que fa a la xarxa d’auto­bu­sos, els pro­pers anys. Pel que fa a les millo­res en mobi­li­tat més imme­di­a­tes, però, aquest gener s’han ini­ciat les obres de paci­fi­cació de l’N-150, impul­sa­des per l’AMB, en col·labo­ració amb els dos ajun­ta­ments afec­tats, els de Cer­da­nyola i Ripo­llet. S’està cons­truint un car­ril bus en sen­tit a Bar­ce­lona i un car­ril bici bidi­rec­ci­o­nal en dife­rents trams.

La pro­xi­mi­tat amb altres grans ciu­tats valle­sa­nes i l’existència de neces­si­tats comu­nes en matèria de ser­veis fan, per exem­ple, que des de fa anys es reclami un nou hos­pi­tal comar­cal que ser­veixi per des­con­ges­ti­o­nar el cen­tre hos­pi­ta­lari Parc Taulí, que es troba a Saba­dell. “Soc opti­mista, no sé si les obres començaran aquest man­dat o al prin­cipi del següent però els obs­ta­cles més impor­tants es van sal­var. El que neces­si­tem és una infra­es­truc­tura de pro­xi­mi­tat”, afirma l’alcalde. L’any pas­sat es van fer dife­rents pas­sos en l’àmbit urbanístic i pres­su­pos­tari perquè tiri enda­vant el que és una rei­vin­di­cació històrica. Com apunta Cordón, l’AMB s’està encar­re­gant dels tràmits urbanístics neces­sa­ris abans de cedir els ter­renys al Depar­ta­ment de Salut perquè en un futur comen­cin les obres. Esquerra, prin­ci­pal grup de l’opo­sició a Cer­da­nyola amb 4 regi­dors, també veu el futur hos­pi­tal Ernest Lluch com una de les pri­o­ri­tats de la comarca però el seu por­ta­veu, Iñaki García de Enterría, es mos­tra pre­o­cu­pat pel barri que nai­xerà al cos­tat del cen­tre hos­pi­ta­lari perquè, tot i pertànyer a Mont­cada i Rei­xac, amb les auto­pis­tes de bar­rera, es pre­gunta qui li aca­barà donant els ser­veis, ja que que­darà a tocar de Ripo­llet i Cer­da­nyola.

El futur de Bella­terra

La relació amb Bella­terra és un altre dels debats oberts des de fa anys a la ciu­tat. El 2010 van acon­se­guir el reco­nei­xe­ment com a enti­tat muni­ci­pal des­cen­tra­lit­zada, depen­dent de Cer­da­nyola. En una con­sulta popu­lar cele­brada el 2015, prop del 54% dels veïns van optar per inde­pen­dit­zar-se de la ciu­tat valle­sana. Els dar­rers anys, també han posat sobre la taula una pos­si­ble annexió amb Sant Cugat del Vallès, poble al qual han asse­gu­rat que se sen­ten més pro­pers. Final­ment, després d’ini­ciar la via judi­cial, serà la Gene­ra­li­tat qui final­ment haurà de deci­dir sobre una pos­si­ble segre­gació. En tot cas, ara per ara, l’Ajun­ta­ment de Cer­da­nyola ha obert la porta a esta­blir un nou con­veni amb l’EMD i s’han posat en marxa inver­si­ons extra­or­dinàries a la zona. “Estem con­vençuts que s’ha ini­ciat una nova fase”, indica Cordón, qui asse­gura que hi ha una “un nou esce­nari més cons­truc­tiu que es basa més en la comu­ni­cació i acords con­crets”. Des de l’opo­sició, que va por­tar una moció al setem­bre al ple que no es va apro­var, apun­ten que des de l’inici de tot el procés ja apos­ta­ven per un nou con­veni per a Bella­terra perquè “el que queda clar és que l’actual no els satisfà”, com asse­gura García de Enterría.

L’any 2019, amb Cordón, els soci­a­lis­tes van recu­pe­rar l’alcal­dia després de qua­tre anys de Car­les Escolà, de Com­promís per Cer­da­nyola, al cap­da­vant. Lla­vors, van obte­nir 9 regi­dors. El 2023, van créixer fins als 14, i van acon­se­guir la majo­ria abso­luta. De fet, des de la dècada dels vui­tanta, els soci­a­lis­tes han gua­nyat la majo­ria de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Ara, el ple està for­mat per set for­ces polítiques, amb ERC com a cap de l’opo­sició. També està repre­sen­tat, per pri­mer cop, Vox amb un regi­dor. Aquest mes de gener, quan encara no han fet dos anys de govern, Cordón ha fet modi­fi­ca­ci­ons del car­tipàs muni­ci­pal “per millo­rar l’eficiència i ade­quar les estruc­tu­res de gestió a les neces­si­tats de la ciu­ta­da­nia”, segons fonts muni­ci­pals, fet que ha afec­tat dife­rents regi­do­ries, com ara Cul­tura, Infància i Joven­tut, Edu­cació i Memòria Democràtica, Museus i Arxiu, de nova cre­ació aquest man­dat.

En marxa
A la ciutat hi ha diferents projectes en marxa per recuperar edificis que porten part del patrimoni. És el cas de la Torre Vermella i de la Torre Llopis. La primera està previst que s’utilitzi com a oficina d’atenció ciutadana i de turisme. A més, hi haurà una sala d’actes a la part superior. Durant les obres, van descobrir una coberta que s’ha de recuperar, cosa que ha fet allargar tot el procés de renovació. En el cas de la Torre Llopis, un espai de dimensions més petites que es va adquirir el mandat passat, els treballs s’han centrat en els jardins i encara s’ha de definir quin ús tindrà. El consistori també pretén recuperar Ca n’Ortadó, l’antic museu d’història que es va tancar al públic fa uns 15 anys. És una antiga torre d’estiueig d’estil noucentista construïda al voltant del 1930. Ja està aprovat el projecte per a la rehabilitació i reobertura del museu. L’equip de govern confia poder començar les obres en aquest mandat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.