Opinió

El baix comercial

El comerç català ha superat l’impacte de la pandèmia amb la resiliència que el caracteritza. I, diguin el que diguin els pregoners de les grans plataformes de venda

Avui us porto males notícies del comerç. Sí, un cop més el comerç, el petit comerç, el petit malalt crònic etern, el gran símptoma inequívoc del canvi d’hàbits del consumidor, de la disbauxa de la venda on-line, i de com de malament va l’economia del país, de la classe mitjana, i del món. Resulta que l’estiu passat vam fer el mapa comercial del Baix Llobregat. Passejant, passejant, vam visitar, classificar i geolocalitzar prop de 25mil locals comercials, dels quals 17mil eren establiments comercials. Amb 17mil establiments per una població de 840mil habitants, al Baix Llobregat hi ha gairebé 2 establiments per cada 100 habitants. Que Londres o Múrcia ciutat en tinguin només 0,6 confirma que, tenint-ne 2, no anem bé. N’hem de tenir menys. Qui vol tenir el mateix nombre d’establiments per habitant que Manhattan? O acabar com Barcelona, amb gairebé 4 establiments per cada 100 habitants? Que ens hem tornat bojos o què? Per acabar-ho d’adobar, una mica més de 2 de cada 10 locals estaven disponibles. Un 78% d’ocupació comercial. Quin desastre! Imagino com hauran de competir els propietaris dels locals per trobar un llogater. I no els podran llogar tots a les cadenes de retail, que són les que realment paguen bé. Amb lo bé que viuríem si tot el comerç fos al Portal de l’Àngel. O a la SPLAU, o a l’Ànec Blau. Allà sí que es pot aparcar! També vam trobar 89 eixos comercials que tenien més de 40 establiments comercials cada un. I, encara pitjor, cinc d’aquests eixos encara provaven de competir amb els 6 eixos principals de Múnic, juntant més d’un 30% d’establiments de compra comparada i emplenant més del 80% dels locals disponibles. Com es pot comparar Múnic, la capital de Baviera, que té 1 milió d’habitants, amb la part baixa del Llobregat, que només en té 840mil? Un BMW amb un SEAT? de debò? Il·lusos. Passejant, passejant, també hi vam poder comptar 26 mercats alimentaris, un mercat per cada 30mil habitants. Si a París en tenen un per cada 400mil i, a Nova York, un per cada 8 milions, per alguna cosa serà. Els mercats alimentaris són cosa del passat, una antigalla. Que no veieu, que n’hi ha masses? Mira que en fa d’anys, que dura, l’agonia, que hi ha mercats que fa més d’un segle que existeixen, i no hi ha manera que desapareguin, tu. Imagineu-vos si són antiquats, que els romans ja en tenien fa dos-mil anys. Resumint, el canvi d’hàbits, la venda on-line, i la manca de nou talent estan matant el petit comerç. Millor convertir-ho tot en habitatge, que això sí que fa falta, on vas a parar. El que passa és que el petit comerç és molt tossut i sembla no voler-se’n assebentar. Ignorants! Que no sabeu que el retail està desapareixent? Que ha de desaparèixer i, posats a fer-ho, com abans millor? Va, home, va! A què espereu? I ara, mode sarcàstic OFF. Gener, que és el dilluns dels mesos de l’any, és un bon mes per treure’s la son de les orelles i els mantres apocalíptics de sobre. El comerç català ha superat l’impacte de la pandèmia amb la resiliència que el caracteritza. I, diguin el que diguin els pregoners de les grans plataformes de venda i els agorers de clickbait fàcil, 2025 serà un gran any per al petit comerç.

.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.