AMÈRICA DEL NORD
Mèxic i el Canadà entren en la guerra comercial declarada per Trump
Anuncien mesures de represàlia per l’apujada d’aranzels a les seves exportacions als EUA
La Xina presentarà una demanda davant de l’Organització Mundial del Comerç
El president republicà admet que les noves taxes causaran “dolor” als EUA però el resultat farà que “mereixi pagar-ne el preu”
Ni el Canadà ni Mèxic esperaran a les 00:01 hores d’aquest dimarts, hora d’entrada en vigor de la pujada aranzelària als seus productes als EUA, per contraatacar.
El president nord-americà, Donald Trump, ha firmat aquest dissabte a la seva residència de Mar-a-Lago (Florida) les tres ordres executives per apujar els aranzels als productes importats dels seus veïns (un 25%, llevat del gas i el petroli canadenc, que serà del 10%) i de la Xina (10%), amb una advertència inclosa als països afectats perquè no responguin amb mesures similars de represàlia sota amenaça d’augmentar encara més la taxa o d’ampliar-la a més productes. Però tant el govern canadenc com el mexicà han ignorat l’avís i han anunciat, poc després de la firma dels decrets, les seves pròpies mesures, informa Efe.
Trump ha reconegut aquest diumenge que els nous aranzels causaran “dolor” als EUA però el resultat, hi ha afegit, “farà merèixer el preu a pagar”.
A Mèxic, on la justificació que va donar Trump per augmentar els aranzels (que els càrtels del narcotràfic “tenen una aliança intolerable” amb el govern de Mèxic que posa en perill la seguretat nacional dels EUA), la presidenta del país, Claudia Sheinbaum, va respondre amb un llarg missatge a la plataforma X en què rebutja categòricament la “calúmnia” sobre la connivència amb el crim organitzat i tota intenció d’ “ingerència” de la Casa Blanca i anuncia l’aplicació, en els pròxims dies, de “mesures aranzelàries i no aranzelàries en defensa dels interessos de Mèxic”, que desvelarà aquest dilluns. El 2023 les exportacions d’aquest país als EUA van suposar gairebé un terç del seu PIB.
També ha reaccionat el Canadà. El primer ministre, Justin Trudeau, en funcions després de la seva renúncia al càrrec, ha anunciat poc després de la firma de les ordres executives de Trump que el seu govern gravarà amb un 25% l’equivalent a 155.000 milions de dòlars (uns 149.584 milions d’euros) en comerç amb el seu veí del sud. A partir d’aquest dimarts, Ottawa gravarà 30.000 milions de dòlars d’importacions dels EUA i 121.000 milions ho seran al cap de 21 dies “per permetre que les empreses canadenques i les cadenes de subministrament busquin alternatives”.
Entre la llista d’ítems susceptibles de ser més gravats que va enumerar Trudeau, hi ha begudes alcohòliques, verdures, roba, calçat, plàstics, electrodomèstics i “molts i molts més” productes i materials. “Si Trump vol portar el seu país a una edat daurada, el millor camí és associar-se amb el Canadà, no castigar-nos”, li ha etzibat.
Segons els analistes, si aquests nous aranzels es mantenen, el Canadà podria entrar en recessió d’aquí a sis mesos. L’ofensiva de Washington suposa, a més, un torpede en la línia de flotació del T-MEC, el tractat de lliure comerç que integra les economies dels tres països nord-americans des del 1994.
Reacció de Pequín
Per la seva banda, la Xina ha assegurat aquest diumenge que prendrà les “contramesures corresponents” per tal de “preservar fermament” els seus drets i interessos. Pequín, a més, presentarà una demanda davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per les “pràctiques il·lícites” dels EUA.
La Casa Blanca ha acusat la Xina de passivitat en el tràfic de drogues cap als EUA i de “sostenir activament i expandir el negocio d’enverinar” els ciutadans d’aquest país. També ha acusat el Partit Comunista Xinès de “subvencionar i incentivar les empreses químiques perquè exportin fentanil i precursors químics usats per produir opioides sintètics venuts il·legalment als EUA”.
El 23 de gener, el portaveu xinès de Comerç , He Yadong, va advertir que les noves tarifes imposades per la nova administració republicana “perjudicaran tant la Xina com els EUA i l’economia global”. Experts del país asiàtic asseguren que els aranzels apujats només aconseguiran que augmentin els costos per als consumidors i les empreses nord-americanes i que s’alteri el funcionament de les cadenes de subministrament globals.
