El turisme també és cultura
Santa Pau treballa per reformular l’aposta turística d’èxit del final del segle passat
La compra del castell medieval que s’ha d’executar aquest any és la peça clau d’aquest canvi
És una aposta clara pel turisme cultural i de natura, que es fomenta amb la resta de la Garrotxa
Santa Pau està vivint durant les darreres dècades la recerca d’un model alternatiu al del turisme de masses –en proporció a les dimensions del municipi– dels vint anys en què Ramon Canadell va ser alcalde de la vila. De fet, es pot afirmar que, en certa manera, va ser una època de turisme de sol i platja i muntanya. No en va, es va aliar amb diversos ajuntaments del Maresme per fer pujar turistes que s’allotjaven als hotels de la comarca marinera. Va ser una època expansionista, durant la qual es va forjar l’agermanament amb la ciutat de Licodia Eubea, de la regió de Catània de Sicília, i durant la qual Canadell va vendre Santa Pau en fires de turisme d’arreu del món. De fet, fins i tot assumptes personals van estar al servei d’aquesta política, per exemple el fet de ser notícia perquè va ser una de les primeres persones de l’Estat espanyol a ser operades de la vista amb làser a un vaixell rus.
Per tot això i seguint la lògica d’aquesta política, els serveis turístics van créixer de formar exponencial i, encara en l’actualitat, és el subsector de l’economia santapauenca més rellevant, ja que, amb 425 treballadors, 330 al règim de la seguretat social i la resta autònoms, també és el cinquè en el rànquing garrotxí i el 308è de Catalunya. A molta distància i en segon lloc, hi ha el sector industrial, amb 170 treballadors, l’onzè a la Garrotxa i el 311è al país.
A més, l’etapa de Ramon Canadell a l’alcaldia va anar en paral·lel al desenvolupament del turisme a Besalú, en aquest cas liderat per l’alcalde Lluís Guinó, fins al punt que, a la Garrotxa, hi havia aquests dos nuclis turístics, molt potents, però quasi de forma aïllada fins que es va crear Turisme Garrotxa. És un ens que aplega el sector públic i privat i que, juntament amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, treballa per un model turístic sostenible, respectuós amb l’entorn seguint els criteris de la Carta de Turisme Sostenible d’Europarc i, sobretot, que acull sota un mateix paraigua tota l’oferta pública i privada de la comarca i sota una mateixa marca, cosa que assegura un desenvolupament equilibrat del sector.
El servei Rumbus és un bon exemple d’aquesta política conjunta. Es tracta d’un servei d’autobús públic que, a un preu molt mòdic, permet als visitants deixar el cotxe en aparcaments dissuasoris i recórrer tota la comarca. Hi ha molts d’altres exemples: la promoció en un mateix web, paquets turístics conjunts, un planificador d’estades, informació del parc natural i de l’espai natural de l’Alta Garrotxa, etc.
Natura i cultura
Santa Pau, doncs, treballa per resetejar els sector turístic i ho fa amb l’avantatge ja exposat de formar part d’un ens comarcal i apostant pel turisme cultural i el que es desplaça fins al municipi buscant natura. Cal recordar que Santa Pau és un dels municipis més rellevants del Parc Natural de la Garrotxa, amb reserves naturals emblemàtiques com els volcans Croscat i Santa Margarida i la Fageda d’en Jordà. Preservar i ordenar l’accés a aquest entorn tant privilegiat, però, a la vegada, tan delicat és un dels grans objectius d’aquesta política. Per això, conjuntament amb el Parc Natural i amb el Consell Comarcal de la Garrotxa, ha anat duent a terme intervencions per desestacionalitzar el turisme o dissuasòries per evitar la massificació de visitants durant la tardor a la Fageda. Ara, a part del servei Rumbus, a més, s’està enllestint la via verda que uneix el sector del Triai d’Olot amb les zones d’acollida del Croscat i Santa Margarida.
L’altre peça clau de la nova estratègia turística és l’aposta cultural. I, en aquest aspecte, és molt rellevant la campanya que l’Ajuntament i les entitats del poble liderades pels Amics de Santa Pau estan duent a terme per comprar el castell medieval, sota el lema Salvem el Castell. Després de molts anys de trobades i sobretot de desavinences, la propietària del castell de Santa Pau, la marquesa d’Argençola, Milagros de Sarriera, ha rebaixat el preu fins als 400.000 euros, fixat en l’acord de compravenda firmat amb l’Ajuntament per facilitar l’operació. L’esfondrament parcial de la coberta va facilitar l’entesa, ja que aquest castell s’havia posat a la venda per 1,4 milions d’euros, preu que posteriorment es van anar rebaixant, fins arribar a l’acord actual. Aquesta campanya recull aportacions populars a través de la plataforma Goteo, perquè l’Ajuntament té clar que aquesta compra no ha de lesionar les butxaques dels contribuents locals.
Tant l’alcaldessa com la presidenta dels Amics de Santa Pau, Esther Badosa, que era l’alcaldessa quan es va aconseguir la cessió de l’immoble per 50 anys, ja van remarcar quan es va signar l’acord de compravenda que el castell sigui públic és una fita històrica que marcarà un abans i un després al poble. I és que el castell està íntimament lligat als orígens i al desenvolupament urbanístic de Santa Pau –l’actual trama medieval de la plaça i carrers del seu entorn– i sempre ha estat un element que ha caracteritzat la imatge del poble –la fotografia típica es fa des del mirador del castell i l’edifici és al centre de la població.
L’Ajuntament de Santa Pau té el compromís de la Diputació de Girona i de la Generalitat per destinar 600.000 euros a la rehabilitació de la coberta, sempre que sigui el propietari de l’immoble. De fet, tenir la propietat ens mans del consistori és clau, ja que això obre les portes a rebre aquests i altres ajuts per a les futures fase de rehabilitació i instal·lació de diferents serveis.
Al castell, hi haurà espais per dur-hi a terme l’activitat social i cultural santapauenca, però, el projecte més important que que s’hi farà és el primer memorial de l’Estat espanyol dedicat als deportats als camps nazis, que, fins i tot, podria integrar-se en un triangle en el qual també hi haurà el Museu de l’Exili (Mume), de la Jonquera, i l’espai memorial Walter Benjamin, de Portbou, i que inclogui també els espais de la memòria nord-catalans de Ribesaltes i de la maternitat d’Elna. A més, l’Ajuntament està obert a la possibilitat que s’hi instal·li alguna activitat econòmica.
