Ha can­viat a les dues ban­des. Ara mateix, tant ERC com nosal­tres som les for­ma­ci­ons que més repre­sen­tació tenim al muni­cipi. Per tant, és bo que hi hagi la volun­tat de tro­bar punts en comú. L’alcalde Alme­dro s’ha obert a par­lar de temes impor­tants i valo­rem que s’intenti nor­ma­lit­zar la relació amb el grup majo­ri­tari de l’opo­sició.

És una decisió que vam pren­dre com a grup muni­ci­pal. No ens sen­tim còmodes fent una opo­sició crítica que ho troba tot mala­ment i que posa pals a les rodes a tot i per sis­tema. A nosal­tres el que ens mou és pro­po­sar alter­na­ti­ves, tre­ba­llar d’una manera cons­truc­tiva i deba­tre el perquè allò que ens pre­sen­ten no s’ha de fer o s’ha de fer d’una altra manera. En lloc d’anar a des­truir, anem a cons­truir, perquè en cas que puguem gover­nar ens agra­da­ria que ens trac­tes­sin igual.

Nosal­tres sem­pre hem dit que el POUM ja va néixer vell, mal­grat que va ser apro­vat amb àmplia majo­ria. Ara ho estem veient perquè no pot donar res­posta als pro­ble­mes que van sor­gint. S’ha de tenir una pro­jecció més ambi­ci­osa. Ara mateix amb La Ser­reta, La Miralda, La Cri­son, tres pro­jec­tes més a la zona d’Ale­lla Mar… tenim una pro­jecció de crei­xe­ment d’un 25% més. Un 25% més d’ale­llencs i ale­llen­ques amb els matei­xos drets i deu­res que hau­ran de menes­ter ser­veis i vol­dran una mobi­li­tat ade­quada a les seves neces­si­tats. Avui amb els que som ja tenim man­can­ces, ima­gina’t quan s’hagi desen­vo­lu­pat tot el crei­xe­ment pre­vist. És molt bèstia! En un període de temps molt curt vindrà molta més gent i crec que no estem pre­pa­rats per ento­mar-la. Aquest esce­nari ja no el podem can­viar, el repte ara és saber com ho podem fer de la millor manera pos­si­ble.

Estem obli­gats a inten­tar-ho i, si no podem qua­drar del tot el cer­cle, com a mínim adap­tar-lo a aquells paràmetres que ens bene­ficiïn. Cal pre­veure els can­vis dels pròxims trenta anys perquè els pro­ble­mes d’ara seran molts sem­blants als de lla­vors i la gent que vin­gui a viure a Ale­lla també voldrà que els seus fills i filles es puguin que­dar a viure aquí.

Crec que aquí ERC té una imatge del poble molt més de soci­a­lit­zació i d’eli­mi­nació de cer­tes tipo­lo­gies d’urba­nisme que han mar­cat molt l’evo­lució d’Ale­lla i del que ens ha fet com a poble. Fomen­ten més la con­cen­tració. Nosal­tres, pot­ser d’una manera més bucòlica, apos­tem per refer i recons­truir.

És una pro­posta que ens han tom­bat tres vega­des con­se­cu­ti­ves i ara no en fan esment. La bibli­o­teca con­ti­nua sent una neces­si­tat, perquè ja ho era fa dotze anys. Aquí també ens enfron­tem a un repte com­plex, però que volem enca­rar. En el seu moment es va plan­te­jar tras­lla­dar-la a la fabrica de pin­tu­res, però el pro­jecte ja va néixer vell. Nosal­tres ens volem dife­ren­ciar res­pecte l’acti­tud que aplica el govern actual, que és molt reac­tiu. Quan sor­geix una situ­ació, reac­ci­ona imme­di­a­ta­ment. Nosal­tres, en canvi, volem ser pro­ac­tius i avançar-nos als pro­ble­mes i als esce­na­ris futurs. Pre­veure les juga­des a fer, com als escacs. No neces­si­tem un pro­jecte de bibli­o­teca clàssic, sinó un cen­tre adap­tat als nous temps i a les noves neces­si­tats, que ara són molt dife­rents. De fet, cre­iem que la Vinícola seria el lloc ideal. Es tracta d’un edi­fici que s’està començant a dete­ri­o­rar i que l’Ajun­ta­ment no pot dei­xar pas­sar l’opor­tu­ni­tat de que­dar-se’l.

És molt com­pli­cat i aquí sí que m’he de posar al cos­tat de l’alcalde Almen­dro. La capi­tal de la DO no està sabent tro­bar les siner­gies amb tot el con­sorci de turisme de la Costa Cen­tral. Aquí crec que hauríem d’anar junts i com­par­tir espais comuns. Fins ara els governs locals han vol­gut sepa­rar-se i man­te­nint un plànol total­ment inde­pen­dent i això ens ha res­tat opor­tu­ni­tats. Ens cal tre­ba­llar con­jun­ta­ment. Pri­va­da­ment, els cellers d’Ale­lla ho estat fent d’una manera espec­ta­cu­lar i amb grans resul­tats i cal­dria que en l’àmbit públic ens emmi­ra­lles­sin amb la feina que fan. No podem anar per lliure. Cal més cohesió amb altres ins­ti­tu­ci­ons.

Tot i que sem­bla que sí i que el govern defensa que la situ­ació ha anat a millor, la rea­li­tat és que he tin­gut un mes de desem­bre molt difícil. Hem dema­nat infor­mació en aquest sen­tit i no ens arriba i això sí que ens amoïna. Els delinqüents es mouen a Ale­lla de manera cíclica i hi ha èpoques on la pressió poli­cial els pot atu­rar majo­ritària­ment, i hi ha que repun­ten els casos. De fet, quan s’actua en con­tra, aquesta gent el que fa és mar­xat a altres muni­ci­pis, però no aca­ben de mar­xar mai. La reacció, però, bé pre­ce­dida d’un munt de denúncies, de l’angoixa dels veïns afec­tats i de l’aug­ment de la sen­sació de segu­re­tat. Jo mateix he patit una ala experiència, perquè a casa dels avis hi van entrar amb ells a dins. No els van robar res, però l’àvia va estar mesos amb l’ai al cor. Som cons­ci­ents que els roba­to­ris i els actes delic­tius no els resol­drem al cent per cent, hem de ser objec­tius, però sí que podem com­pli­car molt la vida als delinqüents. Hem d’actuar a través d’ele­ments disu­as­so­ris com la ins­tal·lació de càmeres de vigilància i amb figu­res com la del sereno que ha donat experiències molt posi­ti­ves a altres muni­ci­pis. Tenim el cos poli­cial que tenim i no pot arri­bar a tot.

És un altre dels temes amb els quals hem pogut deba­tre amb l’equip de govern. Hem de veure quina direcció pren, perquè ara estem con­di­ci­o­nats per les noves direc­trius euro­pees molt més exi­gents. En aquest cas per­so­nal­ment crec que s’ha de ser caut i veure com estan fun­ci­o­nant els nous sis­te­mes a altres pobla­ci­ons per veure fins a quin punt es poden adap­tar a les neces­si­tats pròpies d’Ale­lla. La pri­mera impressió és que tot està sent un caos i la pre­gunta surt sola. Hem d’entrar dins aquest caos o hem de mirar-ho amb certa distància fins que tot es resol­gui. Pot­ser ens com­pensa pagar la multa que ens arribi, perquè tam­poc estem tan lluny dels nivells exi­gits. La pro­posta ini­cial sem­bla que va cap al porta a porta, segons el govern, però a nosal­tres ens costa de veure. Tota Ale­lla pot fun­ci­o­nar amb el porta a porta? Molt difícil sobre­tot en aquells bar­ris on la den­si­tat urbanística és molt alta. Nosal­tres con­fiem més en un sis­tema mixt, amb con­te­ni­dors intel·ligents, però el govern ens ha dit que no pot ser perquè els cami­ons actu­als no estan adap­tats. Doncs pot­ser cal plan­te­jar-se que si resulta l’opció més còmoda i efec­tiva s’haurà d’inver­tir en cami­ons nous.

Quan es va apro­var en el POUM, la pro­posta que se’ns va pre­sen­tar era una autèntica aber­ració. No tenia cap mena de sen­tit. Era l’apli­cació d’un urba­nisme antic, que la mateixa població podia veure que no tenia cap mena de pro­jecció. Va néixer vell. La segona pro­posta era una mica més del mateix, però maqui­llada. L’alcalde Almen­dro ens va donar l’opor­tu­ni­tat de par­ti­ci­par en el debat amb un grup asses­sor con­for­mat per més de trenta per­so­nes de dife­rents àmbits. Lla­vors defen­sava que era molt difícil can­viar la pro­posta, perquè s’havia millo­rat molt. Nosal­tres vam demos­trar que no, que era pos­si­ble can­viar. Tot i això hem per­dut l’ambició de fer-ho.

Vam basar la nos­tra pro­posta en dos aspec­tes clau. D’una banda la situ­ació ecològica i ambien obliga a repen­sar molts ele­ments de cons­trucció. De l’altra la manca d’habi­tatge, un mal que ens afecta a nivell de país de forma evi­dent. Calia ento­mar una solució que garantís l’equi­li­bri en els dos àmbits i que, a més, fos asse­qui­ble. Un repte bru­tal i difi­cilíssim. La Miralda havia d’esde­ve­nir un gran parc públic, con­ser­vant tant l’edi­fici com a punt clau com l’espai natu­ral que és. Cert que man­te­nir-lo obert i en con­di­ci­ons genera grans des­pe­ses per a l’Ajun­ta­ment, ens en fem al càrrec. Per això vam pen­sar que calia dotar-se d’una acti­vi­tat econòmica que ho fes via­ble i que ja estava inclosa dins del pro­jecte del govern: l’àgora d’inves­ti­gació científica vin­cu­lada a la medi­cina. Volíem trans­for­mar La Miralda en un cam­pus uni­ver­si­tari, amb edi­fi­cis adap­tats a l’entorn i a les neces­si­tats del per­so­nal.

Cert. Allò és una pro­pi­e­tat pri­vada i com que és seu, voldrà una opció econòmica­ment via­ble i per això pro­po­sa­vem que la cons­trucció es con­centrés en aquesta zona. No fer res no és una opció, perquè s’han de resol­dre els pro­ble­mes amb el Trèvol, els dels acces­sos i la mobi­li­tat i la con­nec­ti­vi­tat amb els bar­ris. La nos­tra pro­posta es basava en una cons­trucció intel·ligent per aten­dre les neces­si­tats d’una població que està enve­llint, però que es troba bé. Una edi­fi­cació basada en el coli­ving i l’ús com­par­tit dels espais comuns. Una manera de fer, nas­cuda als paísos nòrdics, que està calant fort entre les empre­ses i que està crei­xent amb força. També eli­minàvem les dues àrees comer­ci­als i pro­posàvem tras­lla­dar allà un nou CAP.

Un urba­nisme que es pugui adap­tar als temps actu­als, que per­meti redi­bui­xar les den­si­tats i que doni res­posta a les neces­si­tats de la població. Que una gran casa es pugui con­ver­tir en dife­rents habi­tat­ges i així els nos­tres joves no es vegin obli­gats a bus­car casa fora d’Ale­lla- Reha­bi­li­tar i adap­tar i amb una men­ta­li­tat més ecològica i menys basada en un crei­xe­ment des­pro­por­ci­o­nat que no porta enlloc. Si volem con­ti­nuar man­te­nint l’esséncia de poble que ens carac­te­ritza i que ens fa espe­ci­als no podem créixer sense més