L’Equa­dor cele­brarà el diu­menge 13 d’abril una segona volta de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als. Amb més del 90% dels vots escru­tats, el pre­si­dent i can­di­dat a la ree­lecció, Daniel Noboa, ha obtin­gut un 44,32% dels suports, per sota de la majo­ria abso­luta i només cinc dècimes per sobre de l’aspi­rant del cor­re­isme, Luisa González (43,83%), segons les dades del Con­sell Naci­o­nal Elec­to­ral equa­torià.

Gonzálezha cele­brat com una “gran victòria” el seu vir­tual empat amb Noboa, de l’ofi­ci­a­lista Acció Democràtica Naci­o­nal (ADN). De fet, la can­di­data de Revo­lución Ciu­da­dana (RC), ha des­ta­cat que aquest és el millor resul­tat del cor­re­isme en els últims deu anys i també el millor en una pri­mera volta sense l’expre­si­dent Rafael Cor­rea (2007-2017) com a can­di­dat.

A més, ha rei­vin­di­cat que “som els grans gua­nya­dors” perquè s’han enfron­tat con­tra “un can­di­dat pre­si­dent que ha uti­lit­zat els béns de l’Estat per a fer cam­pa­nya elec­to­ral”. En con­tra del que esta­bleix la legis­lació equa­to­ri­ana, Noboa ha fet cam­pa­nya sense apar­tar-se de la pre­sidència i, en lloc de dele­gar les seves fun­ci­ons en la vice­pre­si­denta Verónica Abad, l’ha apar­tada i ha desig­nat una altra vice­pre­si­denta per decret.

La can­di­data cor­re­ista, que va per­dre davant Noboa les pre­si­den­ci­als extra­or­dinàries con­vo­ca­des el 2023 per com­ple­tar el man­dat ina­ca­bat del pre­si­dent Gui­llermo Lasso, que va ple­gar per un cas de cor­rupció, ha fet una cli­cada d’ull al can­di­dat del par­tit indígena Pac­haku­tik, que ha estat el ter­cer més votat amb el 5,25%. “Feli­cito a Leo­ni­das Iza. Ha tret una votació impor­tant”, ha expres­sat González. Els seus vots podrien ser clau de cara al des­em­pat en la segona volta.

L’entu­si­asme de l’aspi­rant cor­re­ista ha con­tras­tat amb el silenci de Noboa. L’actual pre­si­dent ha des­con­vo­cat la com­pa­rei­xença pre­vista en un acte que havia orga­nit­zat amb els seus sim­pa­tit­zants a Quito. Els segui­dors de l’ADN que s’han con­cen­trat al vol­tant de hotel de la zona finan­cera de la ciu­tat on se supo­sava que apa­rei­xe­ria el man­da­tari, han anat aban­do­nant el lloc a mesura que ha avançat la nit.

El gua­nya­dor o gua­nya­dora de la segona volta tindrà per davant el repte de pilo­tar el país amb un deute públic de més de cinc mil mili­ons de dòlars, que ha arri­bat a posar en risc la nòmina dels fun­ci­o­na­ris, i llui­tar con­tra la infil­tració a les ins­ti­tu­ci­ons de les ban­des locals i dels càrtels de la droga mexi­cans. A prin­ci­pis de 2024 Noboa va decla­rar el “con­flicte armat intern” per com­ba­tre el crim orga­nit­zat, que ha pro­vo­cat una esca­lada de violència i inse­gu­re­tat sense pre­ce­dents al país, que el 2023 va regis­trar la taxa d’homi­ci­dis més alta d’Amèrica Lla­tina. I aquest gener ha tan­cat com el mes amb més assas­si­nats de la història del país.