Quan, el 2010, l’ales­ho­res pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Cer­da­nya, Esteve Mau­rell, es quei­xava que no s’havia tin­gut en compte la comarca cere­tana a l’hora de fer la nova divisió ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya, la de les vegue­ries, que la ubi­cava a l’Alt Piri­neu, un dels exem­ples que posava era que la Gene­ra­li­tat no havia obert cap dele­gació a Puig­cerdà. Catorze anys després, però, l’ober­tura de les dues ofi­ci­nes de la vegue­ria que el govern català vol ubi­car a Puig­cerdà –la Direcció Ter­ri­to­rial per l’Alt Piri­neu i Aran de les con­se­lle­ries d’Empresa i Tre­ball i Eco­no­mia– con­ti­nua enca­llada per les difi­cul­tats de tro­bar un local públic adi­ent. És a dir, que tot depèn de l’Ajun­ta­ment de Puig­cerdà, que no acon­se­gueix la titu­la­ri­tat dels espais esco­llits. Es corre el risc, doncs, que aques­tes ofi­ci­nes s’aca­bin ins­tal·lant a la Seu d’Urgell (Alt Urgell).

I això és molt relle­vant. Per una banda, perquè Puig­cerdà és la capi­tal de la Cer­da­nya giro­nina i és el cen­tre de referència d’un munt de pobles petits –Ger, Das, Guils, etc.–, que hi tro­ben els ser­veis públics bàsics i, en molts casos, on tre­ba­llen la majo­ria dels habi­tants. Per tant, dei­xant pas­sar de llarg ser refe­rent per a alguns ser­veis de la vegue­ria, la vila va per­dent la capi­ta­li­tat i, encara més, tenint en compte que hi ha una certa riva­li­tat amb la Seu d’Urgell per ser el muni­cipi de referència del Piri­neu ori­en­tal.

D’altra banda, sorprèn molt que no s’aposti per reforçar la capi­ta­li­tat admi­nis­tra­tiva de Puig­cerdà vista la pro­blemàtica que fa dècades que viuen els veïns de la Cer­da­nya, espe­ci­al­ment els de la part giro­nina, fruit de la divisió admi­nis­tra­tiva espa­nyola que els par­teix en dues províncies. El mateix Mau­rell era molt clar en aquest sen­tit, en una entre­vista en aquest diari també del 2010: “Hem d’entrar a la vegue­ria de l’Alt Piri­neu, però no hi pin­tem res”, asse­gu­rava. A més, remar­cava que la nova divisió ter­ri­to­rial com­pli­ca­ria encara més la relació del dia a dia dels ciu­ta­dans cer­dans amb les admi­nis­tra­ci­ons. I és que els cere­tans ja havien de per­dre tot un dia per fer segons qui­nes ges­ti­ons. Per als tràmits d’Agri­cul­tura, s’havien de des­plaçar a Lleida; per als de Salut, fins a Tremp; per als d’Edu­cació, fins a Girona; per als d’Hisenda, fins a Olot; per als de Pro­tecció Civil, fins a Man­resa, i, per citar-ne només un altre exem­ple, per rebre atenció per malal­ties greus, a Girona i, sobre­tot, a Bar­ce­lona. Tot i que, res­pecte a la divisió espa­nyola, el vice­pre­si­dent del con­sell ceretà, Joan Pous, tenia molt clar que volia depen­dre de la demar­cació de Bar­ce­lona, però amb un altre argu­ment molt més pràctic. Afir­mava, també en decla­ra­ci­ons a aquest diari, que, tot i que la divisió pro­vin­cial va ser impo­sada per l’Estat espa­nyol, li agra­da­ria depen­dre en les com­petències que per­to­quen de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que és la que té més recur­sos.