Tan a prop i tan lluny del riu Llo­bre­gat. Valli­rana espera el dia que s’obri l’aixeta d’Aigües Ter-Llo­bre­gat (ATLL) i pugui dei­xar de depen­dre dels pous repar­tits pel muni­cipi, que, quan plou, sovint fan que l’aigua surti tèrbola. La con­nexió amb la xarxa tindrà lloc, en prin­cipi, aquest mes de juny. Les obres estan en marxa des del març pas­sat, amb un cost supe­rior als set mili­ons d’euros. Men­tres­tant, el poble va pas­sar el mes pas­sat a l’estat d’alerta per sequera. Era l’últim muni­cipi de la seva conca flu­vial que que­dava en estat d’emergència hídrica, sol·lici­tada per l’Ajun­ta­ment i decla­rada el 28 de febrer del 2024.

L’any pas­sat va ser com­pli­cat a Valli­rana perquè va es van asso­lir els mínims històrics de reser­ves d’aigua. De fet, a l’estiu, entre els mesos de juliol i agost, hi va haver set­ma­nes en què la ciu­ta­da­nia es va haver d’abas­tir amb cami­ons cis­terna. “Si ara em poso al gener de l’any pas­sat, real­ment pensàvem que l’estiu no el podríem superar. Al final sí que ho vam poder fer i les plu­ges de finals d’octu­bre van incre­men­tar el nivell dels aqüífers”, explica l’alcal­dessa, Eva Martínez. Actu­al­ment, el poble està en la millor situ­ació dels últims tres anys en matèria hídrica. “Hem fet uns esforços ingents per tal de garan­tir que tot­hom tingués aigua. Hem estat tot el man­dat mirant de garan­tir que la gent obri l’aixeta i tin­gui aigua”, con­ti­nua.

La situ­ació es va com­pli­car espe­ci­al­ment el gener de l’any pas­sat, quan un dels prin­ci­pals pous amb què s’abas­teix el muni­cipi, cone­gut com a Bar­quera 1, es va esfon­drar. Més enllà de l’epi­sodi de ter­bo­lesa, l’Ajun­ta­ment va haver de fer un pou nou. Es tracta d’una de les inver­si­ons més for­tes de l’any pas­sat. En total, Valli­rana té sis pous en fun­ci­o­na­ment. En el cas del pou Nou, va dei­xar de donar aigua el 2021, però amb les plu­ges de l’octu­bre va tor­nar a tenir aigua, tot i que ara ja ha que­dat sense. “És a dir, estem veient que, si no torna a ploure en els pro­pers mesos, podríem tor­nar a la situ­ació d’emergència”, adver­teix l’alcal­dessa.

Des del 2016 l’Ajun­ta­ment de Valli­rana demana la con­nexió amb Aigües Ter-Llo­bre­gat. Martínez asse­gura que la situ­ació actual és “anòmala”, però cele­bra que final­ment es resoldrà amb les obres que hi ha en curs, per bé que, com passa sovint amb les obres, pro­vo­quen molèsties als veïns, perquè s’han d’anar obrint car­rers per ins­tal·lar cano­na­des d’aigua, fet que obliga a tallar la cir­cu­lació i donar pas alter­na­tiu. Al maig, les actu­a­ci­ons, que van començar a la zona del pou Nou amb la cons­trucció d’un dipòsit i a l’estació de bom­beig des de Cer­velló, van pro­vo­car pro­ble­mes de sub­mi­nis­tra­ment al pou Can­tera i es va haver de reforçar la xarxa amb cami­ons cis­terna. En qual­se­vol cas, l’espe­rada con­nexió per­metrà tenir l’aigua garan­tida del sis­tema Ter-Llo­bre­gat i alleu­jarà la dependència actual de Valli­rana dels pous, però, lògica­ment, no evi­tarà els epi­so­dis de sequera. “Si el sis­tema Ter-Llo­bre­gat està en emergència, nosal­tres també esta­rem en emergència”, adver­teix la cap del govern muni­ci­pal.

En aquest sen­tit, Martínez rei­vin­dica un canvi de cul­tura hídrica que impli­qui con­su­mir menys aigua i ser molt més efi­ci­ents en la gestió d’aquest recurs: “Hem de fer un canvi en la relació que tenim amb l’aigua. D’una banda, la ciu­ta­da­nia ha de fer usos efi­ci­ents de l’aigua i estal­viar-ne, així com les empre­ses, el sec­tor econòmic, la rama­de­ria, l’agri­cul­tura. I, d’altra banda, els muni­ci­pis també hem de rei­vin­di­car totes aque­lles inver­si­ons que es fan en infra­es­truc­tu­res essen­ci­als que mol­tes vega­des no es veuen, però que són molt necessàries.” En altres parau­les, les inver­si­ons en cano­na­des no llu­ei­xen tant com les que es veuen física­ment.

Martínez recorda que el 2023 es va crear la Comissió per a la Inter­con­nexió amb Aigües Ter-Llo­bre­gat i per a l’Estalvi d’Aigua, que, a part de la repre­sen­tació política i tècnica, està oberta a la ciu­ta­da­nia. En diver­ses oca­si­ons hi ha acu­dit el direc­tor d’ATLL per expli­car la inter­con­nexió i el curs de les obres, i s’hi ha dis­cu­tit el tema de les tari­fes de l’aigua i qui­nes són les actu­a­ci­ons que s’han de fer per estal­viar-ne.

En con­cret, el pla espe­cial d’alerta per sequera de l’Agència Cata­lana de l’Aigua pro­hi­beix als par­ti­cu­lars la neteja de car­rers, pavi­ments o façanes amb mànegues d’aigua (la pro­hi­bició no inclou la neteja amb pal de fre­gar, amb galleda i esponja); obliga els ser­veis muni­ci­pals a rea­lit­zar la neteja amb la mínima des­pesa d’aigua indis­pen­sa­ble, pri­o­rit­zant l’ús d’aigua rege­ne­rada o no pro­ce­dent de la xarxa d’abas­ta­ment; pre­veu que el reg de jar­dins i zones ver­des es faci només en l’horari de menor inso­lació (de les vuit del ves­pre a les vuit del matí); que la dotació per a reg sigui la mínima indis­pen­sa­ble; que el reg dels jar­dins par­ti­cu­lars es faci, com a màxim, dos dies per set­mana; que no es pugui omplir cap pis­cina que no tin­gui un sis­tema de recir­cu­lació; pro­hi­beix omplir fonts orna­men­tals i nete­jar el vehi­cle fora d’esta­bli­ments comer­ci­als dedi­cats a aquesta acti­vi­tat, més enllà de vidres, miralls, retro­vi­sors, llums i pla­ques de matrícula amb esponja i galleda.