Va ser una època real­ment molt con­vulsa, hi havia mol­tes pres­si­ons, perquè s’hi afe­gia que no només era dipu­tada del PSC, sinó que era alcal­dessa del PSC. Sobre­tot durant tot el 2017 hi va haver una sèrie de pres­si­ons per mol­tes ban­des, molta per­se­cució, en xar­xes soci­als, també a títol per­so­nal, en mani­fes­ta­ci­ons... Hi havia gent que no estava d’acord amb el que estava pas­sant i en cul­pava les per­so­nes que no com­par­tien les seves idees polítiques. Vaig rebre insults, con­tra mi i con­tra la meva família, ens van eti­que­tar el cotxe... Va ser com­plex. Jo he vis­cut haver d’entrar al Par­la­ment escor­tada pels Mos­sos. Per sort, tot això ja ho hem dei­xat enrere. I ara podem diri­mir les nos­tres diferències ideològiques a les àgores democràtiques, en els plens dels ajun­ta­ments i també en el ple del Par­la­ment.

Sí, el resul­tat de les últi­mes elec­ci­ons clara­ment deia que hi havia la volun­tat que hi hagués un govern encapçalat pel PSC, doblàvem el resul­tat de la segona força. Vam par­lar amb les dife­rents for­ces, excepte Vox, per veure si podíem tenir un govern esta­ble, sobre­tot era molt neces­sari per ges­ti­o­nar la sequera.

Nosal­tres vam obrir aquest període per par­lar amb En Comú Podem, ERC, Valli­rana Ets Tu, però no hi va haver manera d’ajus­tar les seves peti­ci­ons amb el pro­grama polític de la nos­tra for­mació. Va ser amb el regi­dor de Junts que vam poder enca­bir d’una manera molt sen­zi­lla el pro­grama de govern que s’ha con­cre­tat en el pla d’actu­ació muni­ci­pal. De vega­des, hi ha per­so­nes que, com que tenen expec­ta­ti­ves de futur, dei­xen pas­sar trens. Hi ha un joc d’expec­ta­ti­ves per part de par­tits com ERC que fa que no vul­guin entrar en governs de coa­lició amb el PSC.

Volem posi­ci­o­nar Valli­rana cap als 20.000 habi­tants. Això sig­ni­fi­ca­ria can­viar en algun dels ser­veis, que serien obli­ga­to­ris per part de l’Ajun­ta­ment. Hem de tenir una sèrie d’equi­pa­ments que puguin donar el millor ser­vei de qua­li­tat dimen­si­o­nat a aquest volum de ciu­ta­da­nia. Aquesta és una de les nos­tres pri­o­ri­tats de man­dat. Molt en la línia del que ha expres­sat el govern de la Gene­ra­li­tat de Sal­va­dor Illa i també de les pri­o­ri­tats del govern de l’Estat, de Pedro Sánchez, volem fer un impuls molt gran en cons­trucció del parc d’habi­tatge públic. Ja tenim un pro­jecte en marxa per cons­truir 50 pisos de llo­guer a l’illa del Casino i tenim nous espais per donar res­posta a la demanda de la ciu­ta­da­nia. Vivim molt a prop de Bar­ce­lona i som una zona ten­si­o­nada. Cre­a­rem una comissió d’Habi­tatge amb la par­ti­ci­pació dels grups polítics i la ciu­ta­da­nia per pla­ni­fi­car com ha de ser aquest parc públic d’habi­tatge. No hem de créixer per créixer, sinó de manera pla­ni­fi­cada, i veure qui­nes són les neces­si­tats d’equi­pa­ments futurs a mitjà i a llarg ter­mini.

De fet, és el pro­jecte més impor­tant del 2025. En clau de pres­su­post, és clar que la inversió més forta és per fer la reha­bi­li­tació del Casino. S’ini­ci­a­ran les obres en breu. El pres­su­post del 2025 és el més alt de la història de Valli­rana, creix un 12% gràcies a les trans­ferències que fan altres admi­nis­tra­ci­ons, la Dipu­tació de Bar­ce­lona i la Gene­ra­li­tat. Estem veient un salt expo­nen­cial. Hem pas­sat d’un man­dat en què el PUOSC donava a Valli­rana 127.000 euros i en aquest man­dat estem en gai­rebé 800.000 euros. Són sis vega­des més. I també és un dels pres­su­pos­tos que han tin­gut més suport de la història, amb un 76%. Hi ha votat a favor ERC i els comuns s’hi han abs­tin­gut.

És un pro­jecte del qual s’està fina­lit­zant l’ela­bo­ració i cre­iem que en els pro­pers mesos ja estarà dis­po­ni­ble per a la publi­cació i expo­sició pública. Ara la vari­ant fina­litza amb una rotonda. Seria fer la con­ti­nu­ació fins a l’entrada del polígon indus­trial i eli­mi­nar els revolts de Can Julià, que tenen una alta sinis­tra­li­tat. A l’entrada de Can Julià hi va una rotonda amb una pas­sa­rel·la per a via­nants. Estem veient que alguns caps de set­mana, en deter­mi­na­des dates, i al matí, tenim reten­ci­ons a la rotonda que dona accés a la vari­ant i al cen­tre urbà. S’evi­ta­rien totes aques­tes reten­ci­ons i també per­me­tria una millor entrada al polígon, i evi­ta­ria que la zona de les Case­tes, una de les més den­sa­ment pobla­des, tingués aquest pas­sar i pas­sar de cami­ons de gran tonatge que van fins a les pedre­res.

Ara estem fent un estudi de la Dipu­tació sobre com tenim els equi­pa­ments muni­ci­pals actu­als i qui­nes són les neces­si­tats de futur. En aquest sen­tit, a la Fàbrica de Cotó ja fa anys que la Dipu­tació de Bar­ce­lona va fer un estudi per poder-hi ins­tal·lar una bibli­o­teca. Nosal­tres neces­si­tem una bibli­o­teca més gran que la que tenim. Aquest és un espai que cre­iem que pot ser molt interes­sant per poder fer la bibli­o­teca, però ara el que s’està estu­di­ant és poder tenir un pro­jecte cons­truc­tiu per veure què s’hi pot fer. Estem bus­cant finançament euro­peu o d’altres tipus per poder dur a terme aquest pro­jecte. És un pro­jecte que tenim en marxa, però hem de tenir mirada llarga per veure els equi­pa­ments que neces­si­tem. Per exem­ple, la nova comis­sa­ria, que es va inau­gu­rar al novem­bre, ja està dimen­si­o­nada per a 20.000 habi­tants. En aquest espai, hi hem ajun­tat la poli­cia local i els altres ser­veis de pre­venció, com les enti­tats de l’Asso­ci­ació de Defensa Fores­tal i l’Asso­ci­ació de Volun­ta­ris de Pro­tecció Civil.

Amb la gestió de la sequera, hem après en coor­di­nació d’emergències. En unes audiències públi­ques que vam fer, va sor­tir el neguit que no teníem un pro­to­col per comu­ni­car una emergència a la ciu­ta­da­nia. N’hem redac­tat un. Hi expli­quem, des que es comu­nica l’emergència, com es crea el Cen­tre de Coor­di­nació Ope­ra­tiu d’Àmbit Local (Ceco­pal), on hi ha els repre­sen­tants dels depar­ta­ments muni­ci­pals que han d’actuar, i com, en cas­cada, es comu­nica l’emergència a les esco­les, els comerços, la ciu­ta­da­nia més vul­ne­ra­ble, els usu­a­ris del ser­vei d’assistència a domi­cili, als de tele­as­sistència, a les asso­ci­a­ci­ons de veïns... En menys de dues hores hem comu­ni­cat l’emergència per totes les vies: telefònica, xar­xes soci­als, What­sApp, mega­fo­nia de la poli­cia si cal, de pro­tecció civil, un porta a porta...

Sí. Pel que fa a esco­les bres­sol, cobrim tota la demanda de pla­ces. Això no passa a tot arreu. Volem rei­vin­di­car tot el que es fa des del muni­cipi: aca­bem d’obrir una aula de nadons. Per a nosal­tres, una de les pri­o­ri­tats és poder donar aquesta oferta a tota la demanda ciu­ta­dana d’edu­cació de zero a tres anys.

Això s’hau­ria de pre­gun­tar a l’AMB. En mol­tes oca­si­ons, a través del ple, hem mani­fes­tat la volun­tat de for­mar-ne part. Ara mateix, per a l’entrada de nous muni­ci­pis a l’AMB cal­dria un acord par­la­men­tari ampli, i hem de recor­dar que el PSC no té la majo­ria al Par­la­ment. Entrar a l’AMB seria posi­tiu en clau de recur­sos tècnics, en urba­nisme, medi ambi­ent, sane­ja­ment, gestió d’aigua, parcs, via pública... Ells tenen un gran conei­xe­ment que ens aju­da­ria.

Jo diria que ERC està uti­lit­zant política­ment aquesta denúncia. I això no s’hau­ria de fer, perquè la nor­ma­tiva d’aquest òrgan de con­trol exi­geix con­fi­den­ci­a­li­tat en tota la inves­ti­gació. Això no s’està com­plint, i és perquè ERC hi té un interès par­ti­dista i elec­to­ra­lista. Nosal­tres donem expli­ca­ci­ons en cada ple, quan en rea­li­tat és un tema que s’hau­ria de cir­cums­criure a l’òrgan de con­trol. ERC està incom­plint, cada mes, i a través de totes les seves publi­ca­ci­ons, el seu propi codi ètic. No és la pri­mera vegada que ERC uti­litza denúncies per mal­me­tre l’honor que s’ha demos­trat que no són cer­tes, que són interes­sa­des i opor­tu­nis­tes. I s’ha uti­lit­zat l’Ofi­cina Anti­frau per fer això. Des de l’Ajun­ta­ment hem estat donant totes les expli­ca­ci­ons i hem sigut molt trans­pa­rents en aquest tema, i hem sigut molt pru­dents. Hem expli­cat que els nos­tres ser­veis jurídics el que han vist és que tot s’ajusta a la nor­ma­tiva.