Política

Rússia

La UE assenyala Putin com a “màxim responsable” de la mort de Navalni

La Unió Euro­pea ha asse­nya­lat aquest diu­menge el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, i les auto­ri­tats rus­ses com a “màxims res­pon­sa­bles” de la mort fa un any del líder opo­si­tor Ale­xei Navalni en una presó àrtica i ha ins­tat Mos­cou a alli­be­rar “imme­di­a­ta­ment” els seus advo­cats i tots els pre­sos polítics.

“Avui fa un any de la mort del líder opo­si­tor rus Ale­xei Navalni, de la qual el pre­si­dent Putin i les auto­ri­tats rus­ses son els màxims res­pon­sa­bles”, ha afir­mat l’alta repre­sen­tant de la UE d’Afers Estran­gers, Kaja Kallas, en un comu­ni­cat en nom dels Vint-i-set.

“Navalni va donar la vida per una Rússia lliure i democràtica. Avui, els seus advo­cats con­ti­nuen empre­so­nats injus­ta­ment, junt amb cen­te­nars de pre­sos polítics”, ha denun­ciat Kallas.

La també res­pon­sa­ble de la Política de Segu­re­tat de la UE ha dit que el Krem­lin con­ti­nua la repressió interna con­tra els qui defen­sen la democràcia, meen­tre inten­si­fica la “guerra il·legal d’agressió” con­tra Ucraïna. Kallas ha dema­nat a Mos­cou que posi fi a aquesta “bru­tal” repressió i que com­pleixi amb el dret inter­na­ci­o­nal.

La UE ha san­ci­o­nat des de 2020 “els res­pon­sa­bles de l’enve­ri­na­ment, la detenció arbitrària, el pro­ces­sa­ment injust i la con­demna per motius polítics” de Navalni, diri­gent opo­si­tor que va orga­nit­zar el 2011 les pro­tes­tes anti­go­ver­na­men­tals més grans des de la cai­guda de la Unió Soviètica.

Tot i haver patit un intent d’assas­si­nat el 2020, després de nou mesos de con­va­lescència a Ale­ma­nya, va tor­nar a Rússia, on va ser con­dem­nat i enviat el desem­bre de 2023 a una presó a l’altra banda dels Urals.

La versió ofi­cial sobre la mort de Navalni feta pública l’agost pas­sat per Rússia és que l’opo­si­tor, que havia estat tras­lla­dat dos meses abans a una presó a l’Àrtic, va morir per cau­ses natu­rals a causa d’una arrítmia.

Un grup de metres i sani­ta­ris rus­sos va dema­nar a Putin que s’obra un cas penal con­tra els fun­ci­o­na­ris de la presó, a qui acu­sen d’un “com­pli­ment negli­gent de les seves obli­ga­ci­ons”.

Per la seva banda, Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal ha exi­git a Rússia que digui la “veri­tat" i que els res­pon­sa­bles de la mort de Navalni "retin comp­tes”. La secretària gene­ral de l'orga­nit­zació, Agnès Calla­mard, ha recor­dat a Putin que “les pre­gun­tes sobre la mort de Navalni no des­a­pa­rei­xe­ran”. Calla­mard advoca perquè experts inter­na­ci­o­nals impar­ci­als rea­lit­zin una inves­ti­gació “sense con­ces­si­ons”. Amnis­tia con­demna igual­ment el procés penal con­tra els tres advo­cats de l'opo­si­tor. El 17 de gener pas­sat, la justícia russa va impo­sar penes d'entre 3  i 5 anys de presó a Vadím Kóbzev, Ale­xei Lips­ter i Igor Ser­gu­nin, acu­sats d'“extre­misme” i difusió de mis­sat­ges del seu cli­ent quan estava a la presó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.