Segu­re­tat, neteja i habi­tatge. En segu­re­tat només hi ha 22.000 euros d’inversió. Per habi­tatge s’ha fet una aposta, però ja sabem que tar­darà. I per neteja ens tro­bem en un moment en què encara s’està des­ple­gant el con­tracte i s’hau­ria de reforçar el ser­vei, però no tenim noves par­ti­des. Pel que fa a inver­si­ons, no hi ha res per al car­rer de la Creu o per al cen­tre de la gent gran de l’esquerra del Ter, per exem­ple. Grans pro­jec­tes que havien for­mat part del pro­grama de Gua­nyem no hi són. I les inver­si­ons són de tràmit. La Casa Pas­tors, mobi­li­ari o asfal­tatge. Però cap pro­jecte que sigui engres­ca­dor.

L’habi­tatge sí que pen­sem que està encar­ri­lat, l’únic que no es veurà fins d’aquí a un parell d’anys. Però va cos­tar arren­car. Amb segu­re­tat hi ha molts retards, com la comis­sa­ria de Can Bor­rassó. I s’ha ampliat la plan­ti­lla de la poli­cia en tres per­so­nes. Nosal­tres defensàvem que havien de ser cinc a l’any durant tot el man­dat. O sigui, un total de vint. I amb neteja, tot el plan­te­ja­ment del con­tracte s’ha fet mala­ment.

Hi ha un gran pro­blema de comu­ni­cació entre les parts prin­ci­pals, que són l’Ajun­ta­ment, la ciu­ta­da­nia i l’empresa. El des­ple­ga­ment s’ha fet molt mala­ment: han arri­bat tard els vehi­cles, les rutes esta­ven mal dimen­si­o­na­des, en alguns moments clau no hi havia l’auto­rit­zació de per­so­nal que calia... Ara estan nego­ci­ant un nou con­veni amb la plan­ti­lla. Però el prin­ci­pal pro­blema és la poca comu­ni­cació amb la ciu­ta­da­nia, ja que li can­vien els hora­ris sense avi­sar, i no tro­ben una manera fàcil perquè es recu­lli la brossa aban­do­nada. I la gent no vol tenir la ciu­tat bruta.

És la con­seqüència d’una mala pla­ni­fi­cació. El parc Jordi Vila­mit­jana era una pro­mesa als bar­ris de Can Gibert i Santa Eugènia, que són els més den­sos de població. I la pro­pietària amb qui es fa la per­muta no vol cons­truir pisos allà. L’impor­tant és que es faci el Cam­pus de Salut, però a Girona hi van menys de 20.000 metres qua­drats. Cal hipo­te­car la zona verda per menys de 20.000 metres d’hos­pi­tal? Hi havia un acord de ciu­tat perquè el parc no es toqués. Gua­nyem també ho havia defen­sat en cam­pa­nya. No ente­nem per què l’han afec­tat. Es va fer la modi­fi­cació pun­tual, es van pre­sen­tar al·lega­ci­ons i van dir que a finals d’any o a prin­cipi d’aquest es por­ta­ria al ple. Res. I això pot retar­dar el pro­jecte.

Que el cam­pus tin­gui menys ter­reny a Girona. Ara hem de pen­sar en clau d’àrea metro­po­li­tana. El gruix de l’hos­pi­tal es farà a Salt. Quant a la qua­li­tat assis­ten­cial, no can­vi­a­ria res si està al 100% a Salt, al 98% o al 92%. L’impor­tant és que es faci.

Depèn de com s’enfo­qui.

Ens tro­bem mol­tes vega­des que des del govern estan fent opo­sició a la Gene­ra­li­tat a través de nosal­tres, que estem a l’opo­sició del govern muni­ci­pal. Són situ­a­ci­ons estrambòtiques, però és fruit del fet que veuen que con­ti­nuem l’exem­ple de Pane­que.

Falta molt de temps, però és una de les opci­ons sobre la taula. No s’ha de des­car­tar.

Volem fer una opo­sició cons­truc­tiva. Però ens tro­bem que és el govern el que posa murs. Ens assa­ben­tem de temes per la premsa. La modi­fi­cació del con­tracte de neteja la van entrar d’urgència, el con­tracte més gran de la ciu­tat. Ens van dir que podíem haver anat a la roda de premsa per infor­mar-nos. Això no és bus­car con­sen­sos.

A Girona el que li està pas­sant és que s’està dei­xant la segu­re­tat una mica aban­do­nada. La segu­re­tat també és il·lumi­nació, és medi­ació, és el pro­grama d’esca­les segu­res, és donar llicència ràpid perquè no es pro­du­ei­xin aquests casos. I aquí es van ajun­tar un munt de fac­tors que cal­dria rever­tir i actuar-hi perquè no tor­nin a pas­sar.

Aquesta ha sigut una de les refle­xi­ons que hem dema­nat. Quin ha de ser el model de turisme que ha de tenir Girona? Al final, el ciclisme és un turisme res­pectuós, que va a res­tau­rants, que té un poder adqui­si­tiu ele­vat. Pro­ba­ble­ment cal­dria defi­nir cap on volem que vagi la ciu­tat els pro­pers 5, 10 o 15 anys per tal de veure si volem que el turisme sigui una de les fonts prin­ci­pals d’ingres­sos o un dels atrac­tius que tin­gui la ciu­tat. De forma autònoma, la ciu­tat ja està anant cap aquí perquè han sor­tit inver­sors que posen Girona en el focus del ciclisme inter­na­ci­o­nal. Però cal­dria veure si la ciu­tat s’hi vol sumar i què fa perquè no hi hagi pro­ble­mes de con­vivència.

El sus­pen­dria. No hi ha lle­gat del tri­par­tit inde­pen­den­tista. Li poso un 3 o un 4. Només s’ha de fixar en la quan­ti­tat de pro­tes­tes que estem veient els dies de ple. Això no s’havia vist mai.

Sí. I s’ha accen­tuat.

No, però fixi’s que amb la redis­tri­bució del car­tipàs després de la marxa de Cris­tina Andreu, encara es reflec­teix més la sepa­ració dels tres grups. S’han remo­de­lat les regi­do­ries per poder mar­car estil propi i tenir les com­petències deli­mi­ta­des.