Política

Alemanya

L’últim tret de Scholz

El canceller manté la lluita per una reelecció molt improbable i amb l’horitzó de pactar una aliança liderada per Merz

Cap sondeig dona possibilitats de remuntada als socialdemòcrates, que, a més, descarten una coalició amb esquerres

Sigui a Kreuz­berg, el cor del barri més multiètnic de Berlín, o a Dort­mund, la ciu­dad de l’oest on el Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) d’Olaf Scholz farà aquest diven­dres el seu últim acte de cam­pa­nya, el mis­satge del can­ce­ller ale­many és que la remun­tada és pos­si­ble i que els son­de­jos no interes­sen, sinó les urnes. El mateix repe­teix en els debats tele­vi­sats amb el seu rival, el con­ser­va­dor Fri­e­drich Merz, o tots ple­gats amb la can­di­data de la ultra­dreta Alice Wei­del i el verd Robert Habeck. És una con­signa obli­gada de qui lluita per acon­se­guir el millor resul­tat pos­si­ble i per nego­ciar amb dig­ni­tat una nova coa­lició lide­rada per Merz. Es tor­na­ria al for­mat amb què va gover­nar Angela Merkel en tres legis­la­tu­res, la dar­rera de les quals amb Scholz com a minis­tre de Finan­ces.

Tor­nar a aquest for­mat no serà fàcil. Arri­bat el cas, Scholz pro­ba­ble­ment farà un pas al cos­tat i dei­xarà que sigui un altre soci­al­demòcrata qui negociï amb Merz. Els plans del líder con­ser­va­dor inclo­uen reta­lla­des per als 4,5 mili­ons de per­cep­tors de l’ano­me­nat bürger­geld (diner del ciu­tadà), el sub­sidi mínim per als atu­rats de llarga durada. Merz es pro­posa forçar-los a tor­nar a la vida labo­ral. Ha con­ver­tit aquest propòsit en cavall de bata­lla elec­to­ral, jun­ta­ment amb la seva línia dura en matèria migratòria.

Merz s’ori­enta espe­ci­al­ment als homes i dones que per­ce­ben aquest sub­sidi mínim. Són uns 570 euros, que sumats a l’ajut al llo­guer i altres con­cep­tes han creat el que, per al can­di­dat a la can­ce­lle­ria, són sen­zi­lla­ment gan­duls. Per­so­nes que viuen més o menys en la pre­ca­ri­e­tat, però que no es plan­te­gen sor­tir-ne i rebut­gen ofer­tes de tre­ball. A Ale­ma­nya hi ha uns 700.000 llocs de feina per cobrir, recorda l’aspi­rant con­ser­va­dor a la can­ce­lle­ria. La manca de per­so­nal afecta tots els sec­tors indus­tri­als, a més del sec­tor públic, la sani­tat, l’hote­le­ria, la res­tau­ració i les esco­les. No hi ha cap motiu per sub­ven­ci­o­nar la gan­du­le­ria en per­so­nes que podrien ocu­par aquests llocs, diu el polític con­ser­va­dor. Olaf fSc­holz admet que hi ha abu­sos, però argu­menta que aques­tes per­so­nes no són les que busca l’empre­sari, l’amo del bar o l’admi­nis­tració pública. Sigui per manca de capa­ci­tació o de moti­vació.

Les reta­lla­des és una de les diferències entre la soci­al­de­mocràcia de Scholz i els con­ser­va­dors de Merz, que sota aquest líder han aban­do­nat la línia cen­trista que va repre­sen­tar Merkel per fer un gir cap a la dreta clàssica. La rup­tura del tri­par­tit de Scholz es va pre­ci­pi­tar pre­ci­sa­ment per l’obs­ti­nació del ter­cer soci, els libe­rals, a man­te­nir el fre el deute. Tant soci­al­demòcra­tes com verds, el soci que li queda a Scholz, insis­tien que sense sal­tar o refor­mar aquest ins­tru­ment cons­ti­tu­ci­o­nal que limita l’endeu­ta­ment no es podem com­plir els com­pro­mi­sos amb l’ajut a Ucraïna i, alhora, pre­ser­var les jubi­la­ci­ons, els sub­si­dis i altres eines del sis­tema social ale­many.

Scholz arriba a la recta final de la cam­pa­nya amb una intenció de vot del 15 %, la mei­tat del que es cal­cula per a Merz i cinc punts per sota dels pronòstics per a la ultra­dre­tana Wei­del. A més d’insis­tir a no donar per per­duda la ree­lecció, el soci­al­demòcrata Scholz asse­gura que no inten­tarà seguir al poder amb l’ajut de l’Esquerra o del nou popu­lisme de Sahra Wagenk­necht. Pro­ba­ble­ment tam­poc no li sor­ti­rien els números: a l’Esquerra de tota la vida li pro­nos­ti­quen el 7 % i a la de Wagenk­necht que no arri­barà al mínim del 5 % neces­sari per a obte­nir escons. Ni sumant-hi el 14 % que s’atri­bu­eix als Verds arri­ba­rien a una majo­ria par­la­mentària. Sem­bla clar, doncs, que la bata­lla de Scholz no és per la ree­lecció, sinó per dei­xar la soci­al­de­mocràcia en la millor posició pos­si­ble per ser el soci que porti Merz al poder.

Revifalla esquerrana

Quan tot feia pensar en el desmantellament de l’Esquerra, ferida de mort des de l’escissió del corrent prorús i antiasil liderat per Sahra Wagenknecht, els sondejos pronostiquen un petit miracle a favor del partit sorgit de la fusió entre el postcomunisme de l’est i la dissidència socialdemòcrata. Primer semblava que la única esperança de supervivència per a Die Linke, l’Esquerra, era un grup de tres veterans, disposats a lluitar per una victòria a cadascun dels seus districtes. És la formula de l’anomenat mandat directe, que permet accedir a escons encara que es quedi per sota del 5%, el mínim que garanteix la representació. Els elegits per a l’operació “rínxols grisos” eren Gregor Gysi, fundador del partit,Bodo Ramelow, excap del govern al land de Turíngia, i Dietmar Bartsch, excap del grup parlamentari. De cop, però, sembla que no caldrà recórrer a aquest formula: als sondejos han saltat del 3% que pronosticaven a principis d’any fins al 7% que es calcula ara. L’ascens no s’atribueix tant als “rínxols” de la veterania –que en el cas de Gysi són metafòrics, perquè no té cabell–, sinó a l’empenta de la nova líder del partit, Heidi Reichinnek. És una veu jove, present a les mobilitzacions en defensa del tallafocs contra els ultres. També representa la denúncia més contundent des del Parlament de les esquerdes aparegudes al cordó sanitari. El partit de Wagenknecht, en canvi, es comporta com una mena de souflé o foc d’encenalls. Ha perdut l’empenta amb què va començar fa un any i mig. Probablement quedarà fora del Parlament. El discurs contra la migració de Wagenknecht és semblant al d’AfD i també ho és la seva línia prorussa. Posats a decantar-se pel vot de la crispació, millor anar amb els ultres d’Alice Weidel, el rostre més present en tota la campanya alemanya, com acostuma a passar amb els extremismes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a