“Fem propostes, però amb fonament; les hem treballat”

Hem tre­ba­llat en tres pro­jec­tes: subs­ti­tuir la gespa del camp de fut­bol, que és del 2007. S’han d’anul·lar par­tits quan plou i hi ha risc de lesi­ons. És un camp que es fa ser­vir molt, hi ha molts equips del plan­ter i també el pri­mer equip i un de vete­rans. Posem-hi una part del Puosc, però, a més, hi ha por­tes que es poden anar a picar, des de la Dipu­tació, la Gene­ra­li­tat i l’Estat.

Una nova comis­sa­ria per a la poli­cia local. Ara mateix, són en un lloc on no tenen segu­re­tat de cap mena: no tenen sor­ti­des d’emergència, ni un espai on fer les denúncies en la inti­mi­tat, ni ves­ti­dors per a homes i per a dones, l’armer és en un lloc que no toca i, a més, paguem un llo­guer pel local. Si fem una comis­sa­ria nova, gua­nya­rem en segu­re­tat i ens estal­viem diners.

La pla­ceta de Can Reus, i voldríem que fos de nova cons­trucció. És una zona on hi ha la parada del bus, un espai molt perillós, perquè hi ha la sor­tida de l’escola i, quan els busos han de fer marxa enrere, hi ha molt de risc per als alum­nes que entren o sur­ten del cen­tre. Per això, pro­po­sem que es faci una nova dis­tri­bució d’aquesta plaça i que la parada del bus es reu­bi­qui a l’avin­guda dels Països Cata­lans, on hi ha espai sufi­ci­ent. Fem pro­pos­tes, però amb fona­ment; les hem tre­ba­llat.

El ter­cer és l’ade­quació de les Naus Ayats, on tenim el tea­tre.

Tenim un tea­tre amb cadi­res de plàstic, que dius “mira...”, però no hi ha cli­ma­tit­zació, no hi ha llum ni so i, cada vegada que s’hi fa un espec­ta­cle, s’ha de llo­gar. A part, si es fa un espec­ta­cle a l’hivern, s’hi ha d’ins­tal·lar un canó d’aire de plàstic amb forats en tot el recor­re­gut. Als ves­ti­dors hi ha molta humi­tat, fa pudor, no és un espai agra­da­ble, és fred... S’hau­ria d’ade­quar, perquè aquest tea­tre és un lloc del qual es podria treure un pro­fit econòmic i cul­tu­ral bru­tal. Per tant, una part del Puosc es podria inver­tir a les Naus Ayats.

No ho sé. Els hem fet les tres pro­pos­tes i, si ens ate­nim a la res­posta en el ple, només coin­ci­dim amb les Naus Ayats, tot i que ells hi volen fer fins i tot el pati de buta­ques, però crec que fent el mínim per tenir un tea­tre amb cara i ulls ja ens donaríem per satis­fets. Així, es podrien des­ti­nar més diners a altres pro­jec­tes. Nosal­tres no pre­sen­tem aquests tres pro­jec­tes perquè s’hagin de fer tots tres, sinó que diem que algun d’aquests es pugui fer amb el Puosc.

Això és el que se’ns va comen­tar en el ple, però no puc asse­gu­rar que s’aca­barà fent.

Sí, soc un gat escal­dat.

No se’ns fa cas, entrem instàncies i no se’ns res­po­nen, a vega­des les res­pos­tes en el ple a les nos­tres pro­pos­tes són una mica des­a­gra­da­bles, sem­bla que et menys­tin­guin... És la seva manera de fer. Nosal­tres hi som des del 2015. En aques­tes últi­mes elec­ci­ons vam pas­sar de dos a cinc regi­dors i la veri­tat és que cre­iem que estem fent una bona feina; estem fis­ca­lit­zant, que és el que ens toca ara, perquè tot ple­gat és un des­ga­vell.

Un des­ga­vell sobre­tot econòmic. Hem pas­sat tot l’any 2024 amb el pres­su­post del 2023; ara se’ns diu que es farà el nou, però no sabem si serà així. Es va tan­car la liqui­di­tat de la legis­la­tura pas­sada amb un roma­nent de tre­so­re­ria de menys 1,7 mili­ons d’euros. Per a Arbúcies, això és un col·lapse econòmic total: mar­xen més diners que no pas n’entren, ni amb una pujada d’impos­tos. Es va jugar una mica brut, l’IBI es va cobrar en dos rebuts, sense avi­sar, perquè l’incre­ment no semblés tan alt. Calia un pla de sane­ja­ment, n’hem recla­mat els infor­mes i se’ns diu que no hi són, que ja els veu­rem en la liqui­dació.

Arbúcies era un poble molt actiu i cada vegada la gent surt menys al car­rer; no se’l fan seu, el poble. Hi ha un estat de dei­xa­desa gene­ral. També s’ha de fer un nou con­curs de reco­llida de dei­xa­lles i ens diuen que ja en par­la­rem, però no ens hem reu­nit per saber si hi haurà un nou model...

A tots els pobles del vol­tant ja fan el porta a porta, però a Arbúcies hi ha recel per fer-lo. Hi ha les illes de con­te­ni­dors bru­tes, amb els recep­ta­cles fets malbé. No s’hi fa el man­te­ni­ment que cor­res­pon, hi ha acu­mu­lació de dei­xa­lles perquè no pas­sen a reco­llir quan toca...

Crec que fa massa anys que gover­nen i s’aga­fen mals cos­tums. Quan fas de l’Ajun­ta­ment la teva pròpia empresa, mala­ment; no ets l’amo i senyor. Has de gover­nar per a tot­hom, t’agradi o no, i, sobre­tot, escol­tar la gent.