Jo crec que sí. Els grans pro­jec­tes de ciu­tat, les grans línies estratègiques, ja estan defi­ni­des en el pla d’actu­ació muni­ci­pal. Jo mateix, amb l’ante­rior alcal­dessa, havia par­ti­ci­pat molt acti­va­ment a l’hora de defi­nir-lo. Però sí que és veri­tat que el tarannà, l’empremta, la forma de fer, també s’acaba intro­duint. En el meu cas, jo crec que el meu per­fil és de pro­xi­mi­tat amb la gent, sobre­tot per la meva història de vin­cu­lació amb les enti­tats i acti­vi­tats ciu­ta­da­nes i com a regi­dor de Cul­tura durant deu anys.

Hi ha vega­des que din­tre dels equips, i en aquest cas, amb l’alcal­dessa, espe­ci­al­ment, pot haver-hi algun moment en què les coin­cidències s’aca­bin per­dent i això pro­voca una situ­ació que s’ha de mirar de resol­dre de la millor forma. Segu­ra­ment no era la millor sor­tida, però va aca­bar amb aques­tes des­a­vi­nen­ces i amb una regi­dora que ara és no ads­crita. És una situ­ació que hau­rem de mirar si es pot recon­duir. Sobre­tot perquè la regi­dora no ha can­viat de per­fil polític. La seva tra­jectòria en aquests mesos com a regi­dora no ads­crita ha estat de con­ti­nuar donant suport a les polítiques en les quals ella creia. És una situ­ació que espe­rem que puguem recon­duir.

Sí, forma part del meu tarannà. Ho dic con­vençut, no ho dic per dir: tot allò que puguem ampliar i arri­bar a con­sen­sos molt més amplis, segur que és millor per la ciu­tat. Això sig­ni­fica que com a govern hem de fer alguna con­cessió o cessió en coses en què pot­ser no coin­ci­dim tant. La política és això. Mal­grat la majo­ria abso­luta amb la coa­lició, els acords més enllà són millors per la ciu­tat. Volem con­ti­nuar tre­ba­llant en aquesta línia.

Tant sí com no. El metro a Esplu­gues fa molt de temps que l’estem rei­vin­di­cant i pen­sem que hau­ria d’haver arri­bat. Tenim un hos­pi­tal de ter­cer nivell pediàtric, tenim el Pedi­a­tric Can­cer Cen­ter, l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu, que per si sol ja ho dema­na­ria. No és, evi­dent­ment, l’única moti­vació o argu­ment perquè el metro arribi a Esplu­gues, a banda de la parada que tenim a Can Vida­let, que una vorera és l’hos­pi­ta­let i l’altra, Esplu­gues. Però és veri­tat que som de les ciu­tats que limi­ten direc­ta­ment amb Bar­ce­lona que no tenen una xarxa de metro ade­quada. La rei­vin­di­cació d’aquesta mobi­li­tat, aquesta con­nec­ti­vi­tat, que afa­vo­rirà la resta del Baix Llo­bre­gat, és molt necessària. Ja teníem un pro­jecte exe­cu­tiu avançat, en la bona direcció, però el Clínic ha de ser la palanca perquè això suc­ce­eixi molt més ràpid. Jo estic con­vençut que serà així.

Per nosal­tres ha de tenir una parada a Sant Joan de Déu i una altra estació davant de l’ajun­ta­ment, al cen­tre, que és el que estava pre­vist en el pro­jecte que es va fer. Si amb l’arri­bada del Clínic hi ha d’haver alguna modi­fi­cació perquè pugui donar ser­vei als dos hos­pi­tals, em sem­bla cohe­rent i lògic, però sense per­dre mai l’estació que doni ser­vei a Sant Joan de Déu amb unes con­di­ci­ons ade­qua­des.

Es parla de dife­rents pro­pos­tes sobre la B-23. El con­cepte és més pro­lon­gar la Dia­go­nal com a via urbana. L’Àrea Metro­po­li­tana està tre­ba­llant en aquest sen­tit fins a Sant Joan Despí; per tant, tot el tram d’Esplu­gues i Sant Just. Pro­lon­gar la Dia­go­nal té dife­rents solu­ci­ons i plan­te­ja­ments que s’estan tre­ba­llant. Una és paci­fi­car el trànsit i que deixi de ser, a par­tir del límit amb Esplu­gues, una auto­pista i con­tinuï com a via urbana, o fer sub­ter­rani algun tram i que la Dia­go­nal cir­culi per sobre.

El que ha de ser és una via urbana com a pro­lon­gació de la Dia­go­nal. Perquè pen­sem que apor­ta­ria bene­fi­cis a l’Ajun­ta­ment. ¿Això vol dir que alguna part s’ha fer sub­terrània i s’ha de fer algun túnel? Pro­ba­ble­ment, perquè per l’oro­gra­fia, té més sen­tit que algun tram pugui ser sub­ter­rani i que la Dia­go­nal pugui anar per sobre. Per exem­ple, podria cre­uar Laureà Miró, que és l’antiga N-2 que anava de Bar­ce­lona a Madrid, i que l’encre­ua­ment de l’avin­guda Dia­go­nal fos una gran cen­tra­li­tat en aquest punt. Nosal­tres apos­tem per la con­ti­nu­ació de la Dia­go­nal com a via urbana perquè, a més, ens gene­rarà al vol­tant opor­tu­ni­tats des del punt de vista d’acti­vi­tat econòmica i també d’equi­pa­ments i habi­tatge. Ens sem­bla la millor pro­posta.

L’accés a l’habi­tatge l’he mar­cat com a pri­o­ri­tat número 1. Les difi­cul­tats que té espe­ci­al­ment la gent jove, però tot­hom en gene­ral, per acce­dir a l’habi­tatge són una rea­li­tat que tenim al país, no només a Esplu­gues. Hem fet una gran part de feina. Estem desen­vo­lu­pant l’àrea resi­den­cial estratègica Mon­tesa, on estan pre­vis­tos 1.159 habi­tat­ges, i tenim alguna pro­moció més pre­vista. Farem 1.200 i escaig d’habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial en els pro­pers anys. Ara ja s’estan cons­truint, estan en marxa, uns 250 d’aquests 1.200. Són habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial de com­pra­venda. D’aquests 1.200, els 70% seran de llo­guer. En una ciu­tat com la nos­tra, que té molt pocs sòls, som la ciu­tat més petita del Baix Llo­bre­gat en extensió, l’aposta per l’habi­tatge públic és molt ferma i estem fent la feina. Espe­ci­al­ment per a deter­mi­nats col·lec­tius, estem mirant de crear més habi­tatge dota­ci­o­nal. Tenim 64 habi­tat­ges des­ti­nats a joves que poden sor­tir a una renda d’uns 450 euros. En aquests casos tenen una durada màxima de vuit anys d’estada, perquè el que es pretén amb aquests habi­tat­ges és que hi hagi rotació i es puguin fer ser­vir com a pri­mer espai d’inde­pen­dit­zació dels joves. La volun­tat és crear-ne més d’aquesta tipo­lo­gia per a col·lec­tius com els joves, famílies mono­pa­ren­tals i gent gran.

Sí, res­po­nem a la crida del govern de la Gene­ra­li­tat per ofe­rir sòl per cons­truir aquests 50.000 habi­tat­ges que el pre­si­dent Sal­va­dor Illa vol tirar enda­vant. En aquest sen­tit, a part dels 1.200 que ja estan dis­se­nyats, pro­gra­mats i s’estan cons­truint, tenim alguna zona més que s’ha de desen­vo­lu­par, com la de Can Cer­vera. Hem ofert la pos­si­bi­li­tat que s’hi puguin crear nous habi­tat­ges, però el pla­ne­ja­ment encara l’hem d’aca­bar de defi­nir.

L’espai Cor­beró el vam adqui­rir com un equi­pa­ment muni­ci­pal i volem donar ser­vei a la ciu­ta­da­nia des del punt de vista de l’acti­vi­tat cul­tu­ral. Per la seva con­fi­gu­ració, ens està gene­rant recur­sos, perquè l’estem llo­gant sobre­tot per a fil­ma­ci­ons o esde­ve­ni­ments d’empresa. Ens està apor­tant uns ingres­sos econòmics que ens aju­den a recu­pe­rar la inversió i al seu man­te­ni­ment. Ara hem anun­ciat un acord per adqui­rir el con­vent de Montsió, que està tocant a l’espai Cor­beró. En l’àmbit patri­mo­nial, tant una cosa com l’altra són per al gaudi de la ciu­ta­da­nia, per gene­rar acti­vi­tat cul­tu­ral i social i per pre­ser­var el patri­moni. Ara tot just comen­cem les obres del Tea­tre Audi­tori. L’espai Cor­beró, el con­vent de Montsió i l’audi­tori espe­rem amor­tit­zar-los apro­fi­tant l’acti­vi­tat empre­sa­rial que hi ha a Bar­ce­lona, com les fires, perquè s’hi puguin rea­lit­zar esde­ve­ni­ments. Aquesta és la vocació: fer com­pa­ti­ble l’acti­vi­tat cul­tu­ral amb l’obtenció de recur­sos.