Veí d’Alcarràs, Sergi Balué dirigeix la seva empresa de cultiu de fruita de pinyol i de llavor, repartida en diverses finques de Ponent, i és membre de JARC. Un dels acords presos fa referència, justament, als ajuts per manca de floració el 2024 a Lleida. Es va pactar un ajut de 2.000 euros per hectàrea a les finques de pera ‘conference’. Per a la resta de varietats, atesa la manca de dades que corroborin que les pèrdues han estat per damunt del 30%, caldrà aportar informació que s’ha superat aquesta xifra. Per Balué, els ajuts compensen un mínim les pèrdues, però, insisteix, “molt mínimament”, ja que pràcticament el que es podrà fer és pagar el reg i l’arrendament “i poca cosa més que no sigui garantir la subsistència de l’arbre”. Conscient que el canvi climàtic ha vingut per quedar-se aposta per anar cap a un model d’adaptació que permeti de conviure-hi. En aquest sentit esmenta, entre d’altres, la necessitat d’optimització de l’aigua a través de la modernització dels regs i la implantació de mesures tecnològiques que garanteixin una millor adaptació. “A Lleida fa cent anys que tenim varietats com la ‘conference’ i si volem aliments quilòmetre zero s’ha de poder produir de tot”, afirma Balué, que reconeix que segons com avancin les coses pot arribar a passar que s’hagin de deixar de produir algunes varietats, com la pera llimonera i la blanquilla.

Afirma que cap pagès professional o cap jove agricultor es quedaran sense ajuts, però reconeix que aquest no és l’objectiu real del col·lectiu: “La pagesia té una incertesa difícil d’entendre per a algú que no s’hi dedica. No plorem a causa de la sequera ni volem viure d’ajuts perquè no som morts ni ho volem ser, però per poder viure dels nostres productes ara necessitem un cop de mà.” Balué hi afegeix que si pretenem que es treballi la terra i es fixi la gent al territori s’ha de definir quin model productiu es pretén: “El que necessitem és eficiència en la gestió de l’aigua i poder fer un producte ‘top’. Si volem fer país, s’ha d’invertir en el país.”