Veí d’Alcarràs, Sergi Balué diri­geix la seva empresa de cul­tiu de fruita de pinyol i de lla­vor, repar­tida en diver­ses fin­ques de Ponent, i és mem­bre de JARC. Un dels acords pre­sos fa referència, jus­ta­ment, als ajuts per manca de flo­ració el 2024 a Lleida. Es va pac­tar un ajut de 2.000 euros per hectàrea a les fin­ques de pera ‘con­fe­rence’. Per a la resta de vari­e­tats, atesa la manca de dades que cor­ro­bo­rin que les pèrdues han estat per damunt del 30%, caldrà apor­tar infor­mació que s’ha superat aquesta xifra. Per Balué, els ajuts com­pen­sen un mínim les pèrdues, però, insis­teix, “molt mínima­ment”, ja que pràcti­ca­ment el que es podrà fer és pagar el reg i l’arren­da­ment “i poca cosa més que no sigui garan­tir la sub­sistència de l’arbre”. Cons­ci­ent que el canvi climàtic ha vin­gut per que­dar-se aposta per anar cap a un model d’adap­tació que per­meti de con­viure-hi. En aquest sen­tit esmenta, entre d’altres, la neces­si­tat d’opti­mit­zació de l’aigua a través de la moder­nit­zació dels regs i la implan­tació de mesu­res tec­nològiques que garan­tei­xin una millor adap­tació. “A Lleida fa cent anys que tenim vari­e­tats com la ‘con­fe­rence’ i si volem ali­ments quilòmetre zero s’ha de poder pro­duir de tot”, afirma Balué, que reco­neix que segons com avan­cin les coses pot arri­bar a pas­sar que s’hagin de dei­xar de pro­duir algu­nes vari­e­tats, com la pera lli­mo­nera i la blan­qui­lla.

Afirma que cap pagès pro­fes­si­o­nal o cap jove agri­cul­tor es que­da­ran sense ajuts, però reco­neix que aquest no és l’objec­tiu real del col·lec­tiu: “La page­sia té una incer­tesa difícil d’enten­dre per a algú que no s’hi dedica. No plo­rem a causa de la sequera ni volem viure d’ajuts perquè no som morts ni ho volem ser, però per poder viure dels nos­tres pro­duc­tes ara neces­si­tem un cop de mà.” Balué hi afe­geix que si pre­te­nem que es tre­ba­lli la terra i es fixi la gent al ter­ri­tori s’ha de defi­nir quin model pro­duc­tiu es pretén: “El que neces­si­tem és eficiència en la gestió de l’aigua i poder fer un pro­ducte ‘top’. Si volem fer país, s’ha d’inver­tir en el país.”