“Del Baix Ter, l’acord no en diu ni una paraula”

Resol­dre els dèficits als pan­tans de Guia­mets –amb una cap­tació de l’Ebre fins al Pri­o­rat que estarà al juny–, o con­nec­tar l’embas­sa­ment de Mar­ga­lef amb el canal Gar­ri­gues Sud, o acce­le­rar els tràmits per fer arri­bar aigua al de Riu­de­ca­nyes –se’n dedu­eix que res­tant pressió al riu Siu­rana, com es rei­vin­dica des del Pri­o­rat–. Però, “del Baix Ter, l’acord ini­cial no en diu ni una paraula i els regants d’aquí ens hem sen­tit una mica ofe­sos”, lamenta el pro­duc­tor d’arròs a l’Empordà i pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Regants del Molí de Pals, on ara l’única espe­rança és acla­rir la revisió del pla de sequera per part de l’ACA.

Gras­sot i els regants de la zona recla­men “que les res­tric­ci­ons siguin pro­por­ci­o­nals amb la resta de sec­tors”, des de la indústria fins al turisme, i defensa que “des del setem­bre del 2024 els page­sos no han gas­tat ni un sol litre, men­tre que les indústries han anat fent com si no passés res”.

Ara mateix, les reser­ves a l’embas­sa­ment de Sus­queda són supe­ri­ors a les d’un any enrere, però si no plou a la pri­ma­vera temen que les res­tric­ci­ons es puguin repe­tir a l’estiu. Molts pro­duc­tors no gosen ara mateix adqui­rir lla­vor, en la ter­cera tem­po­rada d’“incer­tesa”. L’any pas­sat, els arros­sai­res van sem­brar més tard, un cop esvaïda aquesta incògnita. Però el con­reu a des­temps, a més de les tècni­ques de sem­bra en sec per estal­viar el màxim de reg, van dei­xar una collita migrada: “Un 50% res­pecte al que seria habi­tual.”

A l’Alt Empordà, l’esce­nari és encara pit­jor. El coor­di­na­dor comar­cal d’UP, Xavier Fri­gola, cri­tica que tot el que es diu que es farà, com ara la des­sa­la­dora per abas­tir Roses i altres pobla­ci­ons a par­tir del 2030, és “només per com­plaure el sec­tor turístic”. Dijous pas­sat, el fins ales­ho­res coor­di­na­dor gene­ral del sin­di­cat, Joan Caball, feia broma seri­o­sa­ment sobre si la reducció de cabana rama­dera pre­vista en cas d’emergència no es podria apli­car també als llits hote­lers. O expli­car a vaques i xais que begues­sin la mei­tat, o tan­car un 50% de l’oferta hote­lera –en resum– perquè igual­ment es posa en risc que les aixe­tes dels habi­tants con­tinuïn rajant. És per això que Fri­gola creu que la pri­o­ri­tat és ges­ti­o­nar les reser­ves min­ses de Dar­nius-Boa­de­lla i pre­ser­var els aqüífers de la desem­bo­ca­dura dels rius Fluvià i Muga de la sali­nit­zació. La majo­ria de page­sos a la zona, ara mateix, tenen des­car­tat el con­reu del blat de moro, el més ren­di­ble, tot i que saben que difícil­ment se’n sor­ti­rien. Però l’objec­tiu, “si es tor­nen a emple­nar els embas­sa­ments, és dis­cu­tir com es torna a repar­tir l’aigua entre tot­hom” i, sobre­tot, molt abans que no es torni a decre­tar l’estat d’emergència.