Carnaval i 364 dies més
El municipi ha reencarrilat el model turístic, tot i la pandèmia, cap a una desestacionalització àmplia
Guanyen població i s’hi edifica, però pensant en segons residents i amb dèficit per a veïns i mà d’obra
El final del passeig marítim pel sud, amb la passera del Ridaura, i la reforma del tram existent són reptes d’inversió
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. És un topònim llarg, però normativitzat fa un parell d’anys per la Generalitat i que reconeix les tres idiosincràsies d’un municipi en què les dues marques turístiques popularitzades al segle XX no deixen d’eclipsar l’origen i arrels d’una població que explota bé l’altre eslògan, un 365 que va saber encabir dins de la normativa comercial que permet als establiments obrir portes qualsevol dia de l’any als municipis turístics. És un paradigma de desestacionalització que, malgrat tot, en els mesos d’hivern queda força restringida als caps de setmana i festius, per la campanya de Nadal i les rebaixes. I que aquests dies, amb els preparatius del carnaval, escalfa motors per a la represa del curs turístic, un primer assaig amb l’horitzó posat en la Setmana Santa, però amb un impacte que volen mirar d’allargar durant més dies.
La conjunció de segones residències i l’oferta hostalera i comercial atrauen un públic que hi arriba amb relativa facilitat. Els juguen a favor la relativa proximitat amb Girona i les bones comunicacions amb l’àrea metropolitana barcelonina i l’eix transversal (C-25), desdoblat des de fa una dècada. El municipi hi ha sabut integrar, a més, els trams de camí de ronda –amb el de s’Agaró, en l’any del centenari de la urbanització, com a gran atracció– i les facilitats per aparcar-hi dins d’un gran paquet que funciona, tot i les sotragades fortes que hi van representar la pandèmia del 2020, dos mesos després que el temporal Glòria els desfalqués 500 metres de passeig marítim, i les incerteses sobre futures restriccions d’aigua. L’any passat, les pluges van acabar salvant l’escenari. Però l’alcalde, Maurici Jiménez, manté la planificació d’obres en el calendari per evitar patiments en el futur.
El municipi va creixent en població. Hi conflueixen fenòmens que van des de la mateixa pandèmia del 2020, que va fer que de mica en mica molts segons residents s’hi empadronessin, com la invasió russa i la guerra a Ucraïna, que com en altres poblacions catalanes, ha afavorit que el refugi d’emergència inicial, en cases d’amics o familiars, hagi derivat en estades de llarga durada. Tot plegat, però, pressiona un mercat residencial en plena ebullició, amb una eclosió de noves promocions centrades al sector dels Estanys, però que també arriben al passeig marítim o l’eixample interior de s’Agaró –l’Oest de Sant Pol– amb preus i característiques pensades per a segons residents o inversors. El mercat, fins ara, ha anat responent, però en deixa exclosa tant la població local com la nouvinguda que aspiraria a treballar en un sector serveis mancat, pel mateix motiu, de mà d’obra que trobi un lloc ja no tant per dormir-hi –nombrosos empresaris procuren llits per cobrir plantilles–, sinó per viure-hi. L’atur, de mitjana, volta el 7%.
El 365, pel que fa a lloguers, es redueix en molts casos als 242 dies que van de l’1 d’octubre fins al 31 de maig. Entre juny i setembre, molts propietaris que ofereixen residències, les reserven als preus turístics per mesos, quinzenes o setmanes, per esquivar fins ara els topalls als preus del lloguer. L’alcalde defensa que està en contacte amb la Generalitat per estudiar la viabilitat d’alguna promoció, i el cap de l’oposició, Joan Giraut (BNC), recupera a més l’opció de reclamar al Ministeri d’Interior el retorn del solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, amb una opció de 28 habitatges de nova planta que algú altre –Generalitat, estat o cooperatives adjudicatàries– hauria de finançar. Terminis llargs.
Jiménez defensa alternatives més ràpides dins del mateix mercat. Incentivar-ne la reconversió –de locals o oficines en noves llars–, l’adaptació –de grans llars infraocupades per gent gran per a nous inquilins, o amb ajuts per a la reforma– o incentius per incorporar segones residències sense ús al mercat de lloguer amb diversos incentius i garanties. Però des d’un altre dels partits de l’oposició, Pedro Torres (Comuns) creu que “els 2 milions d’euros que s’avançaran per fer la passera sobre el Ridaura es podrien destinar a pisos socials”, més enllà dels estudis i prospeccions del pla local d’habitatge.
Altres qüestions
Deixant de banda l’habitatge, en què el consistori tampoc és competent, els fronts de la inversió municipal se centren a completar i reformar el litoral del passeig marítim. L’avançament dels diners de la passera sobre el Ridaura per part del municipi és el principal punt de discrepància, com ja explicàvem abans, tot i que la primera força de l’oposició no ho discuteix. I el ministeri tirarà endavant dins del pressupost prorrogat el tram compromès fins al Port d’Aro, actuació que té més de regeneració dunar que no pas de nova urbanització.
L’obra magna serà refer el passeig existent. Després dels estralls del Glòria es van activar els treballs per redefinir un eix en què el consens principal dels grups polítics és que cal una reforma. A les característiques actuals, amb un paviment enllosat que afavoreix, més que maldecaps, ensopegades i encareix el manteniment amb pegats, s’hi suma la feblesa estructural. El tram refet a la zona més meridional va perdre secció i, per abaratir costos, es va optar per una mena de vial de formigó lliscat on ha calgut posar límits a bicicletes i patinadors, en benefici dels vianants. Uniformitzar-hi l’estètica de les terrasses i la seva futura ubicació és l’altra assignatura, o incògnita per als hostalers, pendent del resultat del concurs d’idees, imminent.
En el cronograma del mandat, pesen les obres d’infraestructura hidràulica. La principal, el nou dipòsit, pous i canonades que permetran reduir la dependència de l’aigua portada del Ter o subministrada pel municipi veí de Sant Feliu en mesos de màxima demanda. Però també l’ampliació de la depuradora i la recuperació de pous a l’aqüífer del baix Ridaura. I en el capítol de mobilitat també hi ha pendents l’encaix de la connexió urbana en bicicleta amb Sant Feliu de Guíxols i la compensació amb noves places d’aparcament de les minves que es van produint en carrers pacificats. Tot això darrer, alhora que es negocien millors freqüències i itineraris per als busos, amb la Generalitat i municipis veïns.
