Les xarxes d’aigua s’estenen

Aigua de l’Ebre per al Pri­o­rat

Més al sud, les comu­ni­tats de regants del Mont­sant i del Baix Pri­o­rat per­dien la collita. La sequera hi era tan extrema que, al’agost de l’any pas­sat, el pantà de Mar­ga­lef estava sec i es pre­veia per­dre el 99% de les oli­ves. Al Baix Pri­o­rat, el nivell de l’aigua embas­sada al pantà dels Guia­mets (3%) era tan baix que estava per sota de la com­porta d’on pre­nen aigua els regants. La gra­ve­tat de la situ­ació reo­bria el greuge d’una comarca que dona cabuda a l’embas­sa­ment de Siu­rana, ges­ti­o­nat per la Comu­ni­tat de Regants del Pantà de Riu­de­ca­nyes, però que veu com l’aigua de reg se’n va des de l’inici als con­reus del Baix Camp. Si aquest cop no es reo­bria la ferida i s’ence­nia de nou el debat, és perquè el sis­tema Siu­rana-Riu­de­ca­nyes ha patit el mateix esgo­ta­ment de reser­ves. La situ­ació va fer que ja el govern d’Ara­gonès anunciés l’acce­le­ració del pro­jecte de por­tar aigua de l’Ebre fins als Guia­mets. Una obra que s’afe­girà a la pre­vista con­nexió del pantà de Mar­ga­lef amb el canal Segarra-Gar­ri­gues.

El pro­jecte per con­nec­tar el Gar­ri­gues Sud des de l’embas­sa­ment de l’Albagés amb el pantà del Mont­sant està fina­lit­zat i té un pres­su­post de 6 mili­ons, segons explica l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA). La cana­lit­zació de l’aigua de l’Ebre fins al pantà dels Guia­mets, amb un pres­su­post de 5,5 mili­ons, es faria des del muni­cipi de Gar­cia, a la Ribera d’Ebre.

Rege­ne­rada pel reg lito­ral

El govern d’Illa des­carta final­ment la pos­si­bi­li­tat de por­tar l’aigua de l’Ebre també fins al sis­tema Siu­rana-Riu­de­ca­nyes. “Hem de veure quina és la solució més fac­ti­ble”, adme­tia la secretària gene­ral d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca i Ali­men­tació, que rea­fir­mava que el pro­jecte més via­ble avui és rea­pro­fi­tar l’aigua de la futura estació rege­ne­ra­dora (ERA) que trac­tarà l’aigua pro­vi­nent de la pota­bi­lit­za­dora (EDAR) de Reus, de manera que els regants del Camp tin­guin garan­tida la cam­pa­nya d’estiu en cas de dèficit de reser­ves a Siu­rana, al mateix temps que es garan­ti­ria més aigua d’aquesta ins­tal·lació per a la població del Pri­o­rat. “Amb tots els ele­ments que hi ha sobre la taula, podrem tro­bar la solució que deixi con­tent tot­hom pri­o­rit­zant les apor­ta­ci­ons al rega­diu quan toqui i asse­gu­rant que la gent que ha de regar tin­gui una mínima apor­tació perquè, pri­mer, no es morin els cul­tius –això és un pro­blema gravíssim– i, segon, que els cul­tius no es vegin dis­minuïts de manera que impe­dei­xin la via­bi­li­tat de l’acti­vi­tat agrària”, con­cloïa Mas­sot, que no dub­tava a reblar que “aquesta fricció s’ha d’aca­bar”, amb relació al con­flicte de rega­diu i abas­ta­ment entre el Pri­o­rat i el Baix Camp.

L’aigua rege­ne­rada també és l’aposta de reg, ara com ara, per a altres cul­tius cos­ta­ners o rela­ti­va­ment pro­pers al mar com els de l’Alt Empordà i el Penedès. A la comarca viti­vinícola es cons­tituïa l’any pas­sat una comu­ni­tat de regants en vista de les pèrdues cau­sa­des a la vinya per la sequera. Des de la Direcció Gene­ral de Rega­dius del govern s’estu­dia la via­bi­li­tat d’abas­tar una xarxa de reg a par­tir d’aigua rege­ne­rada però el sub­di­rec­tor gene­ral d’Infra­es­truc­tu­res Rurals, Antoni Enju­a­nes, s’atre­veix a pro­nos­ti­car que, a la llarga, l’agri­cul­tura lito­ral i imme­di­a­ta­ment veïna a la costa aca­barà recor­rent a l’aigua des­sa­lada. Tant a cavall de l’Alt Penedès i el Baix Penedès, con­cre­ta­ment entre Cunit i Cube­lles, com al golf de Roses hi ha pla­ni­fi­ca­des dues plan­tes des­sa­li­nit­za­do­res, la pene­de­s­enca del Foix, pro­jec­tada i en tra­mi­tació.

Avenç del Segarra-Gar­ri­gues

En el llarg camí d’extensió de la xarxa de reg del canal Segarra-Gar­ri­gues aquest any estan en exe­cució les xar­xes de dis­tri­bució de 934 hectàrees als muni­ci­pis d’Arbeca, la Flo­resta, Maldà i Ome­llons; 453 hectàrees de la zona ZEPA d’Arbeca; 571 hectàrees a les Bor­ges Blan­ques, així com la xarxa de comu­ni­ca­ci­ons de fibra òptica de les esta­ci­ons de bom­ba­ment de tota la infra­es­truc­tura. Avui aquesta gran infra­es­truc­tura de rega­diu a Ponent té 27.259 hectàrees de xarxa cons­truïda, 21.800 amb con­veni sig­nat de reg i 13.500 amb con­tracte de sub­mi­nis­tra­ment d’aigua de reg, segons explica la direcció d’Aigües Segarra-Gar­ri­gues (ASG). La pre­visió d’enguany és aug­men­tar en 1.000 les hectàrees de xarxa cons­truïda amb con­tracte de sub­mi­nis­tra­ment.

L’ATLL creix en tres direc­ci­ons

La sequera actual, però, també ha evi­den­ciat el dèficit de reser­ves d’aigua domi­ciliària de molts petits muni­ci­pis de la Cata­lu­nya seca, alguns en una situ­ació extrema. Les tres grans xar­xes d’abas­ta­ment en alta del país, a les con­ques inter­nes, exe­cu­ta­ran obres per por­tar-hi l’aigua. És el cas d’Aigües Ter-Llo­bre­gat (ATLL) a l’Alta Segarra, la part de l’altiplà inte­rior de la comarca de l’Anoia. Estan en exe­cució les obres per abas­tar Agui­lar de Segarra, Calonge de Segarra, Sant Pere Salla­vi­nera, Prats de Rei, Sant Martí de Ses­gue­io­les, Veci­ana, Copons, Rubió i Jorba i està pre­vista la fina­lit­zació i posada en ser­vei a la pri­ma­vera, segons informa l’ACA. També a la pri­ma­vera s’hau­ria de posar en ser­vei la con­nexió de Sant Celoni, al Vallès Ori­en­tal, i a l’estiu hau­rien d’aca­bar les obres de con­nexió a les pobla­ci­ons de Valli­rana –ha estat objecte de talls i res­tric­ci­ons per la sequera– i als muni­ci­pis pene­de­s­encs de Cas­tellví de la Marca i Sant Martí Sar­roca, men­tre que a finals d’any han d’aca­bar-se les obres de con­nexió de Cabrera d’Anoia.

El CAT arriba a la fron­tera

Pocs quilòmetres cap al sud-oest de l’Alta Segarra, ja a la demar­cació de Tar­ra­gona, és el Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona (CAT) el que farà arri­bar el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua en alta a muni­ci­pis de la Conca de Bar­berà que for­men part de la sub­co­marca de la Baixa Segarra: Conesa, Forès, Llo­rac, Pas­sa­nant i Bell­tall, les Piles de Gaià, Santa Coloma de Que­ralt, Savallà del Com­tat però també Sar­ral –a la Conca ha entrat final­ment en ser­vei la con­nexió de l’Espluga de Fran­colí, un dels muni­ci­pis mit­jans més cas­ti­gats per la dura sequera.

El pro­jecte està divi­dit en tres fases, la pri­mera de les quals supo­sarà una inversió de 5 mili­ons per part del Con­sell Comar­cal de la Conca, 4 dels quals finançats per l’ACA, i 600.000 euros per la Dipu­tació de Tar­ra­gona, men­tre que la resta del cost serà assu­mit pels ajun­ta­ments bene­fi­ci­ats. Les obres d’aquesta pri­mera fase per abas­tar Sar­ral i por­tar l’aigua a Forès han d’estar enlles­ti­des a mit­jan 2025. L’aigua s’ha de bom­bar fins a l’altiplà segar­renc, al límit del qual se situa Forès, per arri­bar a la resta de muni­ci­pis en les fases següents. És la sub­co­marca situ­ada al límit de la con­cessió que té el CAT tar­ra­goní –a l’altra banda del riu Corb, comença la Segarra admi­nis­tra­ti­va­ment llei­da­tana.

A Girona s’està duent a terme una nova con­nexió del muni­cipi del Port de la Selva amb la xarxa del Con­sorci d’Aigües Costa Brava Girona.