Les Fran­que­ses del Vallès té un tri­par­tit. Tot i que Junts va acon­se­guir reva­li­dar els números del 2019 (32,95% dels vots) i va pujar en el nom­bre de regi­dors, l’alcal­dia no la té el can­di­dat de Junts, Fran­cesc Colomé, la té el líder soci­a­lista, Juan Anto­nio Corc­hado. Els soci­a­lis­tes, amb el 28,97% dels vots, van arri­bar a un pacte que està prou viu, amb ERC i Sumem. Aquest pacte, que va esde­ve­nir després de les elec­ci­ons del 2023, ha estat pos­si­ble tot i que Junts i el PSC tenen un pas­sat de gover­nança en equip. El fet que sigui lícit –és evi­dent, no cal dir-ho– no treu que aquest tri­par­tit fran­quesí cogui una mica als antics part­ners, a Junts. El PSC i Junts, pel que es veu i pel que s’explica, es trac­ten el mínim. Els uns, els soci­a­lis­tes, dema­nen a Junts que faci una opo­sició cons­truc­tiva. Els altres, els de Junts, diuen que si el govern els fes partícips dels debats impor­tants pot­ser s’asso­li­rien con­sen­sos. Si es recorre a l’heme­ro­teca, s’intu­eix què hi ha al dar­rere de la mala maror: una denúncia que implica una tècnica, una regi­dora soci­a­lista i Fran­cesc Colomé, alcalde en la legis­la­tura pas­sada, en què gover­na­ven ple­gats Junts i el PSC. La reper­cussió política i pública ja va escla­tar en el seu moment, el 2023, un parell de mesos abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals. El PSC va acu­sar Junts de fer “per­se­cució política”. La regi­dora s’hi va tor­nar i l’any pas­sat va denun­ciar els que l’havien asse­nya­lat. Estava can­tat que es faria miques el pacte d’ales­ho­res entre Junts i el PSC i també pac­tes futurs. Ara, sobre tota aquesta qüestió que els ha sepa­rat només par­larà, si és que ho ha de fer, la justícia.

Lògica­ment, les Fran­que­ses és més que la llum i ombra de la política. Què són, les Fran­que­ses? Un muni­cipi 5.1, fan broma: cinc pobles, un sol muni­cipi. Corró d’Avall, Bella­vista, Lle­rona, Corró d’Amunt i Marata. Les Fran­que­ses té una superfície de prop de 30 km² i té la sort –autèntic luxe i objecte de desig dels urba­ni­tes– que més del 80% del seu ter­ri­tori és fores­tal i agrícola (pro­du­ei­xen la pre­uada mon­geta del gan­xet). Tot i aquest gran per­cen­tatge, no vol dir que siguin sec­tors que con­cen­trin ocu­pació. La feina, els fran­que­sins la tro­ben sobre­tot al sec­tor indus­trial, que és reei­xit i que veu aug­men­tar el seu pes a través de diver­sos polígons. Les par­cel·les, quan es tre­uen al mer­cat, des­a­pa­rei­xen ràpida­ment. Expli­quen que un dels motius de l’interès que des­per­ten en les empre­ses es deu al fet d’estar a prop de Gra­no­llers i ben comu­ni­cats amb Bar­ce­lona. Segons les dades que publica el mateix Ajun­ta­ment, hi ha força presència dels sec­tors químic, metal·lúrgic i tèxtil. Segons dades de l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat) del 2020, a les Fran­que­ses hi havia a la rat­lla de 1.500 hectàrees de ter­res llau­ra­des i unes 40 més de pas­tu­res per­ma­nents. La defensa d’aquest verd, de con­reu o d’arbrat, que carac­te­ritza les Fran­que­ses és un objec­tiu bàsic, com­par­tit per tots.

De les cinc pobla­ci­ons que con­for­men les Fran­que­ses, les que tenen més habi­tants són Corró d’Avall i Bella­vista. En tots dos casos pas­sen dels 9.000 habi­tants; Corró d’Avall està a prop dels 10.000, de fet. Cal remar­car que, tot i que les dades ofi­ci­als de l’Ides­cat par­len de 20.667 habi­tants, el 2024, l’Ajun­ta­ment té dades més actu­a­lit­za­des, segons les quals ja es passa dels 21.000 fran­que­sins. La diver­si­tat de pobla­ci­ons que con­for­men les Fran­que­ses no és fruit de la urba­nit­zació con­tem­porània, sinó que es tracta de pobles amb molta història. I cadas­cun, amb la seva pròpia idi­o­sincràsia. “Eren anti­gues parròquies, cadas­cuna amb la seva pròpia història”, apunta l’alcalde. A aquesta com­po­sició de cinc loca­li­tats que con­fi­gura les Fran­que­ses, igual­ment s’hi afe­geix també la presència d’urba­nit­za­ci­ons i cases dis­per­ses. En el seu con­junt, les Fran­que­ses té una població prou jove, que mos­tra un esce­nari de mol­tes famílies amb fills. Hi ha molts fran­que­sins i fran­que­si­nes d’entre 35 i 45 anys. Des d’un punt de vista admi­nis­tra­tiu, el fun­ci­o­na­ment d’aquesta petita cons­tel·lació de pobles està cen­tra­lit­zat. Hi ha dos con­sells del poble, a Lle­rona i Corró d’Amunt, els més antics. Són òrgans de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana que deba­ten sobre el dia a dia de les seves viles i fan pro­pos­tes a l’Ajun­ta­ment per resol­dre les neces­si­tats que es detec­ten. Hi ha repre­sen­tants de for­ma­ci­ons polítiques que han estat vota­des al ter­ri­tori, i de les enti­tats. Gent del poble que debat sobre allò que pre­o­cupa al poble. De fet, una de les acti­vi­tats de l’alcalde és fer visi­tes sor­presa als veïns, per pre­gun­tar-los què pen­sen de com va el muni­cipi.

A l’Ajun­ta­ment par­len molt de la neces­si­tat que els governs muni­ci­pals trans­cen­dei­xin les sigles de par­tit per con­cen­trar-se en allò que interessa els veïns, al cap i a la fi: els sotracs del ferm del car­rer, les escom­bra­ries, l’enllu­me­nat, la segu­re­tat –que sem­pre i arreu té una part de per­cepció sub­jec­tiva que igual­ment s’ha d’aten­dre–, que pares i fills esti­guin con­tents de l’escola, que els joves tro­bin acti­vi­tats per a ells... El pla d’acció muni­ci­pal (PAM) 2023-2027 és una de les eines per donar res­posta. Són cinc grans eixos, 24 objec­tius, 128 acci­ons. Segons l’última actu­a­lit­zació, l’11 de febrer, van pel 42,4% d’exe­cució glo­bal. Diu l’alcalde: “És molt en molt poc temps. Es revisa i s’actu­a­litza tri­mes­tral­ment.” En algun cas, s’ha pogut avançar la data pre­vista. Per exem­ple, el pla d’ins­tal·lació de càmeres de segu­re­tat, que estava pre­vist que quedés exe­cu­tat el 2026, ja s’ha enlles­tit. “Asso­li­rem grans objec­tius amb el pla d’acció muni­ci­pal. Pro­ba­ble­ment, allò que no puguem acon­se­guir, si és que això arriba a pas­sar, serà perquè no depèn exclu­si­va­ment de nosal­tres”, diu l’alcalde. “Per exem­ple, volem tenir més habi­tatge, però no depèn només de nosal­tres, també depèn del que puguem par­lar i acor­dar amb la Gene­ra­li­tat. O si volem que aug­menti la freqüència de pas d’alguna línia de trans­port, i depèn de la Gene­ra­li­tat, ens hau­ran d’aju­dar. D’altra banda, si no depèn de nosal­tres, no sig­ni­fica que no bus­quem alter­na­ti­ves.” De moment, entre altres acci­ons, han tirat enda­vant el pla d’igual­tat intern de l’Ajun­ta­ment, l’inven­tari dels comerços buits –pen­sant en la reo­ber­tura–, un ser­vei psi­cològic muni­ci­pal per a joves i ado­les­cents...