Salut

La zona zero de Catalunya

Un brot molt virulent va obligar a tancar el perímetre de la conca d’Òdena

Es va limitar l’entrada i sortida i va ser la primera zona estatal amb aquestes mesures

Un dels focus va ser l’hospital d’Igualada i molts professionals sanitaris es van aïllar
El centre sanitari igualadí va quedar desbordat i Bellvitge va haver de rescatar-lo

Conca d’Òdena. És el sec­tor cen­tral de la comarca de l’Anoia i el for­men nou muni­ci­pis: Igua­lada, la Pobla de Clara­munt, Cape­lla­des, la Torre de Clara­munt, Vila­nova del Camí, Santa Mar­ga­rida de Mont­bui, Jorba i Sant Martí de Tous. Aquesta zona de Cata­lu­nya va ser una de les pri­me­res que es van rela­ci­o­nar amb la covid al nos­tre país i també la pri­mera que es va con­fi­nar a tot l’Estat espa­nyol, abans que ens tan­ques­sin a tots a casa. Va ser la zona zero de l’epidèmia. És un epi­sodi en què també es recorda quan l’ales­ho­res con­se­llera de Salut, Alba Vergés (que és d’Igua­lada), va plo­rar en plena roda de premsa anun­ci­ant el tan­ca­ment de la conca. Però expli­quem bé com va anar tota la història.

Ini­cis del mes de març. Cata­lu­nya ja està en plena epidèmia i el Ser­vei Epi­de­miològic de la Gene­ra­li­tat detecta un nom­bre impor­tant de casos a Igua­lada. L’11 de març del 2020 el Depar­ta­ment de Salut va fer una com­pa­rei­xença d’urgència per anun­ciar que s’havia detec­tat un focus de casos de covid a Igua­lada amb una vin­tena d’infec­tats i que el brot s’havia estès a paci­ents i pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris de l’hos­pi­tal de la ciu­tat. En con­cret, 200 dels con­tac­tes iden­ti­fi­cats eren tre­ba­lla­dors sani­ta­ris (una cin­quena part de la plan­ti­lla de l’hos­pi­tal d’Igua­lada estava aïllada) i, per tant, el cen­tre estava sota mínims perquè no podien anar a tre­ba­llar. A causa d’aquest brot ja hi havia hagut un mort, que havia estat en cures pal·lia­ti­ves, i dues vícti­mes mor­tals més que esta­ven en estudi per detec­tar si tenien la malal­tia. A més, hi havia 250 per­so­nes aïlla­des i s’havien tan­cat esco­les d’Igua­lada i de muni­ci­pis de l’entorn. La situ­ació, per tant, era molt com­pli­cada, com reco­nei­xia el mateix alcalde, Marc Cas­tells.

En poques hores, tot va empit­jo­rar i la tarda del 12 de març es va fer una reunió d’urgència del Pro­ci­cat al Depar­ta­ment de Salut. Sobre la taula, hi havia la pos­si­bi­li­tat de con­fi­nar la conca d’Òdena per evi­tar que el virus es pro­pagués a altres punts de Cata­lu­nya. Era una decisió arris­cada i com­pli­cada, perquè en aquells moments no hi havia cap zona de Cata­lu­nya ni de la resta de l’Estat espa­nyol que estigués com­ple­ta­ment aïllada. En països del vol­tant, com Itàlia, sí que ja s’esta­ven pre­nent algu­nes mesu­res sem­blants, però aquí no. En tot cas, després d’una llarga dis­cussió, es va deci­dir que es tan­ca­ria la zona i no es dei­xa­rien sor­tir els veïns i veïnes. La infor­mació era molt sen­si­ble i la conei­xia poquíssima gent, perquè podia gene­rar cert pànic entre la població i es volia evi­tar que els ciu­ta­dans de la conca mar­xes­sin. Per aquest motiu, es va con­vo­car un con­sell exe­cu­tiu extra­or­di­nari i una roda de premsa d’urgència al Palau de la Gene­ra­li­tat el mateix ves­pre.

En aquest sen­tit, es va anun­ciar que el Pro­ci­cat havia deci­dit “pas­sar de la fase d’alerta a la fase d’emergència 1”, atesa l’evo­lució que estava tenint el coro­na­vi­rus a Cata­lu­nya, i que es res­trin­gia la sor­tida de per­so­nes d’Igua­lada, Vila­nova del Camí, Santa Mar­ga­rida de Mont­bui i Òdena. La con­se­llera de Salut, Alba Vergés, va expli­car que la decisió de con­fi­na­ment a la conca d’Òdena era “per una situ­ació excep­ci­o­nal”. “Hi ha un clúster dins de l’epidèmia que ha pro­vo­cat un incre­ment expo­nen­cial de casos que pre­ve­iem que segueixi aug­men­tant. Tenim aquesta situ­ació con­tro­lada, però la decisió que aca­bem de pren­dre ens ha de per­me­tre seguir amb aquest con­trol”, asse­nya­lava.

El con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, també va par­ti­ci­par en la roda de premsa perquè els Mos­sos d’Esqua­dra eren el cos encar­re­gat de tota la logística a l’hora de con­tro­lar els acces­sos i sor­ti­des als muni­ci­pis. La com­pa­rei­xença als mit­jans va ser pels volts de les vuit del ves­pre i l’ordre de tan­ca­ment va ser efec­tiva una hora després, amb la intenció d’evi­tar fugi­des de la població i així poder inten­tar con­tro­lar la pro­pa­gació del virus. Aques­tes eren les parau­les del con­se­ller Buch: “Les res­tric­ci­ons començaran avui a par­tir de les 21 h. Reco­ma­nem als seus habi­tants que esti­guin als seus domi­ci­lis fins al final de l’afec­tació. Es per­metrà fins a les a les 00 h del 13 de març de 2020, previ con­trol dels Mos­sos, la sor­tida de les per­so­nes que no tin­guin el domi­cili als muni­ci­pis afec­tats.” Aquesta mesura estava pre­vista perquè estigués en vigor, almenys, durant catorze dies.

Vist en pers­pec­tiva, les dades demos­tren la virulència d’aquell epi­sodi. El brot de covid-19, amb epi­cen­tre a l’hos­pi­tal d’Igua­lada, va con­cen­trar el 40% de les defun­ci­ons per coro­na­vi­rus que hi va haver a la conca d’Òdena en tot un any. També el 60% de les infec­ci­ons del per­so­nal sani­tari i el 30% dels ingres­sos.

Galleda d’aigua freda

Tot i la gra­ve­tat de la situ­ació, el tan­ca­ment es va viure com una galleda d’aigua freda a la zona de la conca. En total, eren unes 67.000 per­so­nes afec­ta­des. En aquest sen­tit, l’alcalde d’Igua­lada, Marc Cas­tells, també feia una crida a la calma: “Són mesu­res excep­ci­o­nals, però hem de ser res­pon­sa­bles.”

A més, els nego­cis es van sen­tir per­ju­di­cats davant la impos­si­bi­li­tat de poder-se moure lliu­re­ment pel ter­ri­tori. Pre­ci­sa­ment, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, va des­ti­nar una injecció d’1,5 mili­ons d’euros per pal·liar les pèrdues.

Mol­tes mira­des dels mit­jans de comu­ni­cació se cen­tra­ven en la conca, tot i que dos dies després, el 14 de març, el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, va anun­ciar que es decre­tava l’estat d’alarma a tot l’Estat espa­nyol davant de l’emergència sanitària. Què sig­ni­fi­cava l’estat d’alarma? Doncs un con­fi­na­ment a casa, però amb algu­nes excep­ci­ons com ara poder sor­tir a com­prar al super­mer­cat, a la farmàcia o anar als cen­tres mèdics o als llocs de tre­ball (quinze dies després sí que es va sus­pen­dre tota l’acti­vi­tat labo­ral). Això sí, les esco­les a Cata­lu­nya esta­ven tan­ca­des i els nens i nenes havien de que­dar-se a casa.

Tor­nem a la conca. Tot i el tan­ca­ment peri­me­tral, el pano­rama no aca­bava de millo­rar. Els casos i les defun­ci­ons ana­ven aug­men­tant i l’hos­pi­tal d’Igua­lada estava satu­rat i des­bor­dat. És per aquest motiu que el Depar­ta­ment de Salut va haver d’actuar. Con­cre­ta­ment, es va deci­dir que l’hos­pi­tal uni­ver­si­tari de Bell­vitge donés suport directe al cen­tre igua­ladí. La sub­di­rec­tora del Ser­vei Català de la Salut (Cat­sa­lut), Marta Chan­dre, va subrat­llar que l’hos­pi­tal Bell­vitge donava suport telemàtic al d’Igua­lada i, si fos neces­sari, els pro­fes­si­o­nals també s’hi podien des­plaçar. “Aquest suport serà cons­tant i adap­tat a les neces­si­tats que tin­gui l’hos­pi­tal igua­ladí”, va subrat­llar Chan­dre, que va afe­gir que hi hau­ria un acom­pa­nya­ment específic de la direcció del cen­tre de Bell­vitge a l’hos­pi­tal d’Igua­lada i també un acom­pa­nya­ment telemàtic amb els dife­rents caps de ser­vei, com per exem­ple el d’hemodiàlisi. “Hem de man­te­nir la con­tinuïtat assis­ten­cial a Igua­lada. Per això hem tre­ba­llat amb Bell­vitge perquè ajudi a res­ca­tar-lo. Neces­si­tem gua­nyar temps perquè els pro­fes­si­o­nals que ara són a casa es puguin rein­cor­po­rar”, va rema­tar Chan­dre, en referència al fet que hi havia dese­nes de pro­fes­si­o­nals que esta­ven a casa i no podien anar a tre­ba­llar, ja sigui perquè eren posi­tius o perquè havien estat con­tac­tes i s’havien d’aïllar.

A banda de Bell­vitge, en un moment deter­mi­nat del brot, també es van haver de deri­var paci­ents a l’Hos­pi­tal Gene­ral de Cata­lu­nya.

Més duresa

Després de catorze dies d’aïlla­ment, els casos con­ti­nu­a­ven pujant. Entrava dins del pre­vist, perquè tota epidèmia té una corba i encara no s’havia arri­bat al pic. Per tant, segons el govern, calia con­ti­nuar pre­nent mesu­res. Com que l’Estat havia decla­rat l’estat d’alarma, totes les deci­si­ons havien de pas­sar per ell. És per aquest motiu que la Gene­ra­li­tat va recla­mar endu­rir el con­fi­na­ment i fer-lo total. Que ningú sortís de casa, excepte els ser­veis essen­ci­als. En resum, es pro­hi­bia anar a tre­ba­llar. “Tot­hom a casa”, recla­mava Miquel Buch. Per ense­nyar la mag­ni­tud de la tragèdia, la Gene­ra­li­tat va recor­dar que la mor­ta­li­tat de la conca d’Òdena arri­bava lla­vors als 61,1 morts per cada 100.000 habi­tants, davant la mit­jana dels 6,9 de Cata­lu­nya, els 7,4 de la resta de l’Estat Espa­nyol o els 41,6 de la regió ita­li­ana de la Llom­bar­dia (que havia estat una de les zones més calen­tes de la covid). “Aquesta fase 2 de con­fi­na­ment ja no és tant perquè no es pro­pa­gui el virus fora del perímetre com per pro­te­gir tota la població de la conca d’Òdena d’aquesta malal­tia”, va afe­gir Buch. Vergés també dema­nava més cau­tela: “Aquesta mesura dràstica és abso­lu­ta­ment necessària. Les xifres d’afec­tats a la zona són molt supe­ri­ors a les de la resta de Cata­lu­nya. El risc de trans­missió no es pot esten­dre.”

El Minis­teri de Sani­tat va aca­bar accep­tant la pro­posta del govern català, tot i que pocs dies després aquest con­fi­na­ment total ja es va esten­dre a tot l’Estat espa­nyol.

Final­ment, el 6 d’abril es van aixe­car aques­tes mesu­res excep­ci­o­nals a la conca després que la Gene­ra­li­tat com­provés que l’evo­lució era més o menys favo­ra­ble i que la corba de casos ja s’estava doble­gant. Vergés va des­ta­car que, durant aquests mesos, des de la funerària havien comu­ni­cat 147 morts per covid-19.

Un any després del brot, el direc­tor assis­ten­cial del cen­tre, Jordi Mone­dero, rela­tava que va haver-hi moments en què hi havia un 33% dels pro­fes­si­o­nals de baixa. “Cada 12 hores ens entra­ven 30 paci­ents. La sen­sació era que no podíem absor­bir-ho perquè ens arri­ba­ven molts malalts greus i teníem una capa­ci­tat de res­posta molt dis­minuïda, ja que teníem una part impor­tant de la plan­ti­lla de baixa.” Per la seva banda, l’alcalde, Marc Cas­tells, recor­dava que van ser moments “molt com­pli­cats” i temien que la ciu­tat pogués que­dar estig­ma­tit­zada. Però creu que “més que un estigma, el que ha que­dat és un exem­ple”. Té clar que el ter­ri­tori va ser “refe­rent d’una gestió acu­rada d’una crisi sense pre­ce­dents”.

147
morts
va haver-hi a la conca d’Òdena durant aquest episodi tan virulent del virus, segons les dades aportades per la funerària.
9
vegades
superior va ser la taxa de mortalitat de la conca d’Òdena respecte a la resta de Catalunya.
33
per cent
de professionals sanitaris de l’hospital d’Igualada van arribar a estar de baixa durant tot aquest episodi.
1,5
milions
d’euros va injectar el govern català al comerç d’aquesta zona per intentar pal·liar la situació.

Les llàgrimes de la consellera Vergés

Una de les imatges més virals d’aquest episodi de la conca d’Òdena la va protagonitzar la consellera de Salut, Alba Vergés. Durant la roda de premsa en què s’anunciava el tancament de la zona, Vergés es va emocionar i se li van escapar les llàgrimes. Per què va reaccionar així? Vergés és d’Igualada i el confinament afectava directament la seva parella, els seus fills i els seus pares, als quals també va recordar durant aquella compareixença. Aquesta reacció va provocar reaccions de tot tipus a les xarxes socials. Per una banda, hi havia qui criticava que la principal dirigent política de la pandèmia s’hagués desmuntat i que l’únic que provocava era desconfiança entre la ciutadania. Per contra, hi havia qui la defensava i recordava que els polítics són humans i tenen tot el dret a emocionar-se. En una entrevista en aquest diari, que es publicarà els propers dies, Vergés parla així d’aquell episodi: “L’emoció també era una empatia davant d’una situació molt dura que té conseqüències per a gent. Transmetre les decisions de forma humana, i no fredament, és un encert i així m’ho ha fet arribar molta gent.” I assegura que si arriba a ser un home no hi hauria hagut tantes crítiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.