“Dotze grans supermercats s’estan menjant el petit comerç”

És un pacte con­tra natura, sim­ple­ment per tenir poder. És un govern que no es fona­menta en un pro­grama comú, sinó en un repar­ti­ment de poder amb una apa­rent barra lliure per actuar cadascú en el que con­si­dera oportú.

No, en cap moment ens van ofe­rir la pos­si­bi­li­tat d’entrar al govern. És un govern con­ti­nu­ista res­pecte del man­dat ante­rior, amb un Ven­drell que va agu­dit­zant els seus pro­ble­mes i una manca de capa­ci­tat del govern per fer-hi front. El govern està superat per les cir­cumstàncies i els pro­ble­mes els aflo­ren contínua­ment. Essen­ci­al­ment, del que ens quei­xem és que, com que estan abso­lu­ta­ment sobre­pas­sats, han deci­dit fer una política d’impacte mediàtic, amb anun­cis con­ti­nus de pro­jec­tes que després molts aca­ben gene­rant una frus­tració que ali­menta la des­con­fiança en els polítics. I aquí és molt neces­sari un canvi de rumb res­pecte a com es fan les coses perquè la gent es mereix veure ate­ses les seves deman­des.

El Ven­drell té un con­junt de pro­ble­mes estruc­tu­rals, com l’atur. Hi ha un 14% d’atur, quan la mit­jana cata­lana és de poc més del 7%. Perquè mai s’ha cui­dat ade­qua­da­ment el Ven­drell des d’un punt de vista de pro­moció econòmica i de model econòmic a seguir, la qual cosa ha fet que hàgim pas­sat d’un poble que essen­ci­al­ment era agrícola, amb peti­tes indústries, a un poble que vivia del turisme i que quan comen­cen les cri­sis econòmiques es con­ver­teix en molt vul­ne­ra­ble. D’altra banda, hem patit en els dar­rers anys un crei­xe­ment pobla­ci­o­nal molt gran, fins al punt que si com­pa­rem la situ­ació actual amb la de fa 30 anys, només una de cada qua­tre per­so­nes que viu al Ven­drell n’és ori­ginària.

Hi va haver una bom­bo­lla molt gran en un poble que no era capaç d’absor­bir ade­qua­da­ment, des del punt de vista econòmic, edu­ca­tiu, de ser­veis, aquest crei­xe­ment de la població. Li fal­ten ser­veis, té un pro­blema d’atur i, a més, hi ha un pro­blema greu de dei­xa­desa de l’espai públic. Té un pro­blema, per exem­ple, de ser­veis molt defi­ci­ta­ris, com l’aigua. Un informe de l’ACA que va fer a mit­jan l’any pas­sat asse­gu­rava que es perd més del 30% de l’aigua que es com­pra, de la qual el 18% és per fui­tes. Això ha pro­vo­cat un aug­ment molt gran de la fac­tura de l’aigua. El mateix passa amb una llista molt llarg de man­can­ces en equi­pa­ments muni­ci­pals que no han anat asso­ci­ats a un man­te­ni­ment ade­quat. Aquests equi­pa­ments es tro­ben en una situ­ació de pro­ble­mes estruc­tu­rals que està cos­tant molts diners solu­ci­o­nar-los com a con­seqüència que no s’havia pla­ni­fi­cat ade­qua­da­ment, com al pavelló muni­ci­pal de Coma-ruga, que fa tres mesos que és tan­cat perquè hi ha una gotera que ha fet malbé el par­quet i no es pot uti­lit­zar.

Tenim una crisi comer­cial molt gran, amb boti­gues que contínua­ment tan­quen perquè aquí s’ha apos­tat per un model de per­me­tre l’ober­tura indis­cri­mi­nada de grans super­mer­cats. Tenim més de dotze grans super­mer­cats que s’estan men­jant el petit comerç, que no ha estat pro­te­git ade­qua­da­ment i no s’ha fomen­tat. Això fa que quan pas­se­ges pel cen­tre vegis molts locals tan­cats.

Sí. Ells tenien majo­ria sufi­ci­ent per apro­var-lo. En aquests dos anys de man­dat hem pre­sen­tat 28 moci­ons. Se n’han apro­vat 25. N’han com­plert amb prou fei­nes una i mitja. Ens les apro­ven però després no s’imple­men­ten. Per nego­ciar el pres­su­post, els vam fer una llista de les 25 moci­ons apro­va­des quan­ti­fi­ca­des en diners. El que demanàvem era que es com­plis­sin coses que havien votat ells! No ens en vam sor­tir. Ells ens pro­po­sa­ven una modi­fi­cació de pres­su­post que no arri­bava ni a una... Vam votar que no. En alguns casos no són capaços de fer-les com­plir i en altres no tenen la volun­tat de fer-les com­plir.

Són molt simp­tomàtiques. Una és per un canvi de gestió del model de l’aigua. Perquè tenim mol­tes fui­tes, perquè això s’està cos­tant un dine­ral, perquè és anti­e­cològic, perquè costa diners a la but­xaca de la gent. La segona que ens van tom­bar va ser una moció perquè s’aprovés un pla d’acció muni­ci­pal, que és la eina que uti­lit­zen els muni­ci­pis per pla­ni­fi­car els qua­tre anys de man­dat. I no van voler amb l’argu­ment que ja tenien un pro­grama. Jo, de fet, els vaig pre­gun­tar quin, el del PSC o el del PP? No vaig obte­nir res­posta. I la ter­cera moció que no van voler apro­var dema­nava una moratòria en l’ober­tura de nous grans super­mer­cats. En tenim dotze i es parla de dos més...