Societat
Comença a Barcelona el judici per paralitzar la mort digna d’una jove
El pare va recórrer l’aval de l’administració a l’eutanàsia amb el suport d’un col·lectiu ultracatòlic d’advocats
Dret a Morir dignament critica la judicialització del cas
El Jutjat Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona ha de decidir si manté la paralització de l’eutanàsia d’una jove de 23 anys amb paraplegia que havia demanat morir dignament. El pare de la noia va aconseguir suspendre aquest procediment in extremis a l’agost, malgrat que la seva filla havia expressat la seva voluntat davant un notari i els pèrits forenses havien acredit que té capacitat per decidir sobre la seva vida.
La vista oral, que ha començat avui, té al davant la qüestió de fins a quin punt la família d’una persona adulta que demana morir dignament està legitimada per impedir-ho a través dels hospitals. El judici enfronta el pare de la jove, representat per l’associació Abogados Cristianos, amb la Generalitat, que defensa la decisió de la Comissió de Garantia i Avaluació. També intervé en el procés la fiscalia, que a l’agost va donar suport a la mesura cautelar de suspendre el procediment i va sol·licitar diverses diligències, entre elles conèixer el seu expedient sanitari, abans de pronunciar-se sobre la qüestió.
Al judici hi participaran una desena de testimonis, gairebé tots metges de diferents especialitats que han tractat la jove els últims anys, a més de forenses. Ell mateixa serà interrogada, a petició de la fiscalia i en contra del criteri de la Generalitat. La jove, que necessita d’assistència per als seus desplaçaments, ha d’acudir a la Ciutat de la Justícia. El ministeri públic també ha sol·licitat que sigui examinada per dos metges forenses que acreditin si està en condicions de decidir.
Els pèrits legals ja han lliurat el seu dictamen, que ratifica que la dona conserva les facultats mentals per decidir sobre la seva pròpia vida, per la qual cosa la Generalitat ha tornat a demanar que la dispensin de declarar per evitar exposar-la al procés judicial.
Procediment suspès
L’eutanàsia estava prevista inicialment per al 2 d’agost. Quan el procediment es va autoritzar, la jove ja feia dos anys que mancava de mobilitat a les extremitats inferiors per una lesió medul·lar patida arran d’un intent de suïcidi el 2022, que li va deixar greus seqüeles i pèrdua d’autonomia. Des de llavors ha estat objecte de seguiment per part d’una dotzena de metges, inclosos neuròlegs, psicòlegs i psiquiatres, explica Efe. Els experts van concloure que les seves seqüeles són “permanents i irreversibles”, per la qual cosa va iniciar els tràmits per demanar la mort assistida a l’abril de 2024, al·legant un “sofriment constant.
Pels trastorns mentals que pateix la sol·licitant, es va seguir un criteri de “prudència reforçat” abans d’autoritzar l’eutanàsia i el cas es va elevar al ple de la Comissió de Garantia i Avaluació, que al juliol de 2024 va donar-hi llum verd per unanimitat dels seus dinou membres. L’organisme va estimar que la dona compleix els requisits que estableix la Llei: un sofriment físic i psíquic constant, reiteradament expressat com a intolerable i sense pronòstic de millora o curació i, a més, documentat per diferents metges al llarg de gairebé dos anys.
Però el pare va demanar paralitzar la mort assistida, petició a la qual la jutgessa va accedir per evitar un perjudici “irreparable”. L’home ja havia intentat prèviament, sense èxit, aturar la decisió de la seva filla a través d’una denúncia presentada davant del jutjat de guàrdia de Vilanova i la Geltrú (Garraf), que va arxivar el cas després que una forense va concloure que la jove conserva les seves capacitats cognoscitives i volitives.
L’associació ultracatòlica que el representa va argumentar a l’estiu que la noia no complia amb els requisits per a la mort assistida perquè no està “en ple us de les seves facultats”. Segons Abogados Cristianos, la sol·licitant pateix “un trastorn límit de la personalitat i un trastorn obsessiu compulsiu”. L’entitat també va assegurar a l’agost que la jove havia demanat l’eutanàsia ja abans de l’intent de suïcidi i que havia “canviat d’opinió sobre la seva eutanàsia diverses vegades”.
Per demostrar aquests suposats dubtes, els representants del pare s’aferren a una anotació manuscrita en la qual la noia semblava expressar objeccions a l’eutanàsia setmanes abans de la data fixada. Consultada pels responsable sanitaris sobre aquesta nota, ella va dir que no volia fer marxa enrere i va afegir que no era conscient d’haver escrit aquest document en un estat de lucidesa. Seguint els criteris de la Comissió d’Avaluació, el centre va contactar amb un notari, que va estendre acta de la seva voluntat de seguir endavant amb el procés. Aquest document serà clau en el judici.
Critica a la judicialització del cas
L’associació Dret a Morir Dignament (DMD) ha expressat, en un comunicat, la seva preocupació “pel patiment que aquests casos de judicialització infringeixen a les persones que han sol·licitat i se’ls ha aprovat la prestació de l’eutanàsia”.
En aquest sentit, l’entitat tem que es “normalitzi” la judicialització de les resolucions administratives que autoritzen les eutanàsies. El col·lectiu considera que la possibilitat de recórrer judicialment aquestes decisions s’hauria de limitar a casos molt excepcionals, perquè el procediment previst per la llei de l’eutanàsia ja és “extremadament garantista”.
L’organització explica que abans d’aprovar una mort assistida, la persona sol·licitant ha de passar per la consulta i l’aprovació d’un metge responsable, un metge consultor, una dupla constituïda per un metge i un jurista anomenada per la CGAC, que revisen la idoneïtat de tots els informes, i finalment la comissió de garantia i avaluació CGiA de cada comunitat, constituïda per experts en salut, lleis, psiquiatria, bioètica, que resolt o denega que s’apliqui l’eutanàsia.
A més, subratllen que l’única persona que pot demanar la prestació de l’eutanàsia és la pròpia sol·licitant, i que aquesta “pot rebutjar o ajornar ella mateixa el procés en qualsevol moment, ja sigui perquè tingui dubtes, perquè hagi canviat de parer o perquè no vol disgustar la família”.
DMD es pregunta si algunes forces polítiques que no van aconseguir aturar la llei de l’eutanàsia (LORE) al Congrés, ho pretenguin fer ara a través dels tribunals. És per això que remarquen que el Tribunal Constitucional (TC) espanyol ja va resoldre en dues sentències que “la LORE s’ajusta perfectament a la Constitució Espanyola i al Conveni Europeu dels Drets Humans”. “La LORE defensa un dret fonamental i personalíssim en l’àmbit de la vida privada, en la qual no hi hauria d’haver ingerències de terceres persones. Un dret que va costar anys que fos debatuda i aprovada al Congrés i que va suposar una esperança per a moltes persones que no podien alleujar d’una altra manera el seu patiment i es veien abocades a suïcidis precoços, perillosos i dolorosos per a elles i les seves famílies”, assenyala el col·lectiu.
“Podem entendre la tristor i negació d’un pare a perdre la seva filla, però aquesta tristor no pot aturar el dret i la decisió de la filla a demanar el final del seu patiment. Deixar marxar és un acte d’amor, difícil, però necessari si volem respectar el dret de les persones a decidir sobre la pròpia vida”, assegura DMD.
