Societat

Societat

Comença a Barcelona el judici per paralitzar la mort digna d’una jove

El pare va recórrer l’aval de l’administració a l’eutanàsia amb el suport d’un col·lectiu ultracatòlic d’advocats

Dret a Morir dignament critica la judicialització del cas

El Jut­jat Con­tenciós Admi­nis­tra­tiu número 12 de Bar­ce­lona ha de deci­dir si manté la para­lit­zació de l’eutanàsia d’una jove de 23 anys amb para­ple­gia que havia dema­nat morir dig­na­ment. El pare de la noia va acon­se­guir sus­pen­dre aquest pro­ce­di­ment in extre­mis a l’agost, mal­grat que la seva filla havia expres­sat la seva volun­tat davant un notari i els pèrits foren­ses havien acre­dit que té capa­ci­tat per deci­dir sobre la seva vida.

La vista oral, que ha començat avui, té al davant la qüestió de fins a quin punt la família d’una per­sona adulta que demana morir dig­na­ment està legi­ti­mada per impe­dir-ho a través dels hos­pi­tals. El judici enfronta el pare de la jove, repre­sen­tat per l’asso­ci­ació Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos, amb la Gene­ra­li­tat, que defensa la decisió de la Comissió de Garan­tia i Ava­lu­ació. També intervé en el procés la fis­ca­lia, que a l’agost va donar suport a la mesura cau­te­lar de sus­pen­dre el pro­ce­di­ment i va sol·lici­tar diver­ses diligències, entre elles conèixer el seu expe­di­ent sani­tari, abans de pro­nun­ciar-se sobre la qüestió.

Al judici hi par­ti­ci­pa­ran una desena de tes­ti­mo­nis, gai­rebé tots met­ges de dife­rents espe­ci­a­li­tats que han trac­tat la jove els últims anys, a més de foren­ses. Ell mateixa serà inter­ro­gada, a petició de la fis­ca­lia i en con­tra del cri­teri de la Gene­ra­li­tat. La jove, que neces­sita d’assistència per als seus des­plaçaments, ha d’acu­dir a la Ciu­tat de la Justícia. El minis­teri públic també ha sol·lici­tat que sigui exa­mi­nada per dos met­ges foren­ses que acre­di­tin si està en con­di­ci­ons de deci­dir.

Els pèrits legals ja han lliu­rat el seu dic­ta­men, que rati­fica que la dona con­serva les facul­tats men­tals per deci­dir sobre la seva pròpia vida, per la qual cosa la Gene­ra­li­tat ha tor­nat a dema­nar que la dis­pen­sin de decla­rar per evi­tar expo­sar-la al procés judi­cial.

Pro­ce­di­ment suspès

L’eutanàsia estava pre­vista ini­ci­al­ment per al 2 d’agost. Quan el pro­ce­di­ment es va auto­rit­zar, la jove ja feia dos anys que man­cava de mobi­li­tat a les extre­mi­tats infe­ri­ors per una lesió medul·lar patida arran d’un intent de suïcidi el 2022, que li va dei­xar greus seqüeles i pèrdua d’auto­no­mia. Des de lla­vors ha estat objecte de segui­ment per part d’una dot­zena de met­ges, inclo­sos neuròlegs, psicòlegs i psi­quia­tres, explica Efe. Els experts van con­cloure que les seves seqüeles són “per­ma­nents i irre­ver­si­bles”, per la qual cosa va ini­ciar els tràmits per dema­nar la mort assis­tida a l’abril de 2024, al·legant un “sofri­ment cons­tant.

Pels tras­torns men­tals que pateix la sol·lici­tant, es va seguir un cri­teri de “prudència reforçat” abans d’auto­rit­zar l’eutanàsia i el cas es va ele­var al ple de la Comissió de Garan­tia i Ava­lu­ació, que al juliol de 2024 va donar-hi llum verd per una­ni­mi­tat dels seus dinou mem­bres. L’orga­nisme va esti­mar que la dona com­pleix els requi­sits que esta­bleix la Llei: un sofri­ment físic i psíquic cons­tant, rei­te­ra­da­ment expres­sat com a into­le­ra­ble i sense pronòstic de millora o curació i, a més, docu­men­tat per dife­rents met­ges al llarg de gai­rebé dos anys.

Però el pare va dema­nar para­lit­zar la mort assis­tida, petició a la qual la jut­gessa va acce­dir per evi­tar un per­ju­dici “irre­pa­ra­ble”. L’home ja havia inten­tat prèvia­ment, sense èxit, atu­rar la decisió de la seva filla a través d’una denúncia pre­sen­tada davant del jut­jat de guàrdia de Vila­nova i la Geltrú (Gar­raf), que va arxi­var el cas després que una forense va con­cloure que la jove con­serva les seves capa­ci­tats cognos­ci­ti­ves i voli­ti­ves.

L’asso­ci­ació ultra­catòlica que el repre­senta va argu­men­tar a l’estiu que la noia no com­plia amb els requi­sits per a la mort assis­tida perquè no està “en ple us de les seves facul­tats”. Segons Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos, la sol·lici­tant pateix “un tras­torn límit de la per­so­na­li­tat i un tras­torn obses­siu com­pul­siu”. L’enti­tat també va asse­gu­rar a l’agost que la jove havia dema­nat l’eutanàsia ja abans de l’intent de suïcidi i que havia “can­viat d’opinió sobre la seva eutanàsia diver­ses vega­des”.

Per demos­trar aquests supo­sats dub­tes, els repre­sen­tants del pare s’afer­ren a una ano­tació manus­crita en la qual la noia sem­blava expres­sar objec­ci­ons a l’eutanàsia set­ma­nes abans de la data fixada. Con­sul­tada pels res­pon­sa­ble sani­ta­ris sobre aquesta nota, ella va dir que no volia fer marxa enrere i va afe­gir que no era cons­ci­ent d’haver escrit aquest docu­ment en un estat de luci­desa. Seguint els cri­te­ris de la Comissió d’Ava­lu­ació, el cen­tre va con­tac­tar amb un notari, que va esten­dre acta de la seva volun­tat de seguir enda­vant amb el procés. Aquest docu­ment serà clau en el judici.

Critica a la judicialització del cas

L’associació Dret a Morir Dignament (DMD) ha expressat, en un comunicat, la seva preocupació “pel patiment que aquests casos de judicialització infringeixen a les persones que han sol·licitat i se’ls ha aprovat la prestació de l’eutanàsia”.

En aquest sentit, l’entitat tem que es “normalitzi” la judicialització de les resolucions administratives que autoritzen les eutanàsies. El col·lectiu considera que la possibilitat de recórrer judicialment aquestes decisions s’hauria de limitar a casos molt excepcionals, perquè el procediment previst per la llei de l’eutanàsia ja és “extremadament garantista”.

L’organització explica que abans d’aprovar una mort assistida, la persona sol·licitant ha de passar per la consulta i l’aprovació d’un metge responsable, un metge consultor, una dupla constituïda per un metge i un jurista anomenada per la CGAC, que revisen la idoneïtat de tots els informes, i finalment la comissió de garantia i avaluació CGiA de cada comunitat, constituïda per experts en salut, lleis, psiquiatria, bioètica, que resolt o denega que s’apliqui l’eutanàsia.

A més, subratllen que l’única persona que pot demanar la prestació de l’eutanàsia és la pròpia sol·licitant, i que aquesta “pot rebutjar o ajornar ella mateixa el procés en qualsevol moment, ja sigui perquè tingui dubtes, perquè hagi canviat de parer o perquè no vol disgustar la família”.

DMD es pregunta si algunes forces polítiques que no van aconseguir aturar la llei de l’eutanàsia (LORE) al Congrés, ho pretenguin fer ara a través dels tribunals. És per això que remarquen que el Tribunal Constitucional (TC) espanyol ja va resoldre en dues sentències que “la LORE s’ajusta perfectament a la Constitució Espanyola i al Conveni Europeu dels Drets Humans”. “La LORE defensa un dret fonamental i personalíssim en l’àmbit de la vida privada, en la qual no hi hauria d’haver ingerències de terceres persones. Un dret que va costar anys que fos debatuda i aprovada al Congrés i que va suposar una esperança per a moltes persones que no podien alleujar d’una altra manera el seu patiment i es veien abocades a suïcidis precoços, perillosos i dolorosos per a elles i les seves famílies”, assenyala el col·lectiu.

“Podem entendre la tristor i negació d’un pare a perdre la seva filla, però aquesta tristor no pot aturar el dret i la decisió de la filla a demanar el final del seu patiment. Deixar marxar és un acte d’amor, difícil, però necessari si volem respectar el dret de les persones a decidir sobre la pròpia vida”, assegura DMD.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.