política
Acord PSOE-Junts de delegació integral en immigració amb els Mossos a la frontera
Els grups parlamentaris del PSOE i Junts van registrar ahir al Congrés la proposta de llei orgànica de delegació de competències en matèria d’immigració que situa la Generalitat com a “finestreta única”. A través de la via de l’article 150.2 de la Constitució, la Generalitat esdevindrà la “finestreta única” en el seu territori en les autoritzacions d’estada de llarga durada i de residència temporal i de llarga durada, així com en l’expedició del document d’identitat per als estrangers, a partir del registre del NIE de l’Estat espanyol. L’acord del PSOE i Junts, que fa un any que es cuina, confia als Mossos la gestió de la seguretat de ports, aeroports i zones crítiques en cooperació amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Com que a partir d’ara Catalunya gestionarà les devolucions d’estrangers quan tinguin prohibició d’entrada, els Mossos seran presents a la frontera. L’acord necessita ara una majoria absoluta de 176 vots a favor exigida per a tota llei orgànica –i que Podem posa en crisi per la seva oposició– i arriba només una setmana després que Junts –atenent la veu del mediador internacional Francisco Galindo– es fes enrere del pla anunciat el 9 de desembre i retirés la proposició no de llei (PNL) en forma de moció de confiança al president Pedro Sánchez que havia mantingut viva durant tres mesos al Congrés. “La desconfiança ha disminuït. La confiança no està restaurada del tot però és un pas”, esgrimia ahir Carles Puigdemont en la compareixença que a distància va compartir amb la líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, i el secretari general, Jordi Turull.
A diferència de la llei d’amnistia, que fruit del desacord inicial i el xoc entre ERC i Junts es va haver de presentar només amb la firma del portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, la delegació integral de competències en immigració –que també té rang de llei orgànica– disposa des del primer minut del doble patrocini del PSOE i de Junts.
Bon dia i quatre barres
Nogueras, forjadora d’un acord que ha aixecat al·lèrgies al Ministeri de l’Interior –curiosament, ahir el ministre Fernando Grande-Marlaska suspenia sobtadament l’agenda pública per “una infecció bacteriana que no revesteix gravetat”–, era molt gràfica a l’hora d’exposar l’efecte de la llei: “Volem aquesta llei també perquè quan la gent arribi a Catalunya es trobi un «bon dia» i les quatre barres de l’escut dels Mossos.” “Davant d’un estranger sense papers la Generalitat podrà atorgar el permís de residència temporal si la persona compleix els requisits o podrà iniciar i finalitzar el procés d’expulsió si no els compleix”, relatava Nogueras.
Segons la ministra Elma Saiz (Migracions), “la Generalitat podrà expulsar en situacions en què no és necessari un expedient –per exemple, en cas de persones que tenen l’entrada prohibida al país–, i en supòsits en què es requereixi expedient, la Generalitat pot proposar”.
Illa: nou grup de treball
La consellera i portaveu del govern, Sílvia Paneque, va anunciar que el president, Salvador Illa, ha encarregat la creació d’un grup de treball entre Presidència i Interior per preparar l’eventual assumpció de la gestió migratòria.
Oposició total de Podem
Abans d’arribar al BOE, el primer pas serà l’admissió a tràmit al Congrés i no hi haurà obstacle perquè n’hi ha prou amb tenir més sís que nos. Però en l’aprovació final el vot dels quatre diputats de Podem és imprescindible per obtenir els 176 de la majoria absoluta. “El que és urgent és aprovar la ILP (iniciativa legislativa popular) de regularització que porta un any esperant. El PSOE pacta amb Junts, partit antiimmigració que competeix amb la ultradreta catalana, donar-li les competències de migració. No es farà amb els vots de Podem”, avisa Ione Belarra tot obviant que ho gestionarà Illa.
Risc d’empat inútil a 175
Davant el risc que Podem veti l’acord, Puigdemont era rotund: “Encantats que Podem millori el text amb esmenes, però retallades, no. I pèrdua de sobirania, tampoc.” Per Puigdemont, seria “sorprenent” que Podem se sumés al PP i Vox –171 vots– en el vot en contra i decantés el marcador. De Podem, de fet, depèn un empat a 175 que, si es repeteix tres vegades, suposaria la no admissió de la llei segons el reglament de la cambra.
Mil vuit-cents mossos més
Per tal de complir amb les noves funcions de policia de frontera, els Mossos incrementaran els efectius en 1.800 agents, fins a completar una plantilla de 26.800 agents. Quan la delegació sigui efectiva, Catalunya exercirà la competència sancionadora dels procediments administratius (inclosa la resolució i execució), instruirà i executarà expulsions que no requereixin expedient (devolució), i les expulsions que requereixin expedient es resoldran i executaran a partir de la proposta d’expulsió formulada per la Generalitat després d’una prèvia valoració dels criteris en el marc de la Junta de Seguretat de Catalunya.
El CIE de Zona Franca
El polèmic Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca passarà a ser gestionat per la Generalitat, i Puigdemont exigeix un “replantejament integral”: “És una situació humanament inacceptable. Els CIE no poden ser magatzems d’éssers humans.” Pel que fa a les contractacions en origen, Catalunya fixarà (d’acord amb empreses i sindicats) els perfils i el contingent de treballadors estrangers. En matèria lingüística, s’aplicaran les previsions de la legislació vigent a l’exercici de les competències delegades. Els Mossos exerciran també la competència de prevenció, persecució, protecció i assistència a les víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans.
L’acord era rebut amb enuig al PP. “Humiliació sense precedents”, va dir Alberto Núñez Feijóo (PP) tot retratant Sánchez com a “gerro de flors” de Junts. La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ignorava les matemàtiques per denunciar que els Mossos “tripliquen la plantilla com si fos un exèrcit”.
Enuig de Jupol i Jucil
Jupol, sindicat ultramajoritari de la policia, expressa el rebuig i “profunda indignació davant el vergonyós acord” i exigeix la dimissió de Grande-Marlaska pel seu “atac frontal” a l’Estat de dret i “un pas més en el desmantellament de la presència de la policia a Catalunya”. L’homòleg sindical a la Guàrdia Civil, Jucil, denuncia també el seu “desmantellament a Catalunya”, mentre que el SUP veu “il·legal” la delegació. Pel CSIF, crea “incertesa en els afectats”.
