Política

Elisabet Megias

Alcaldessa de Tordera (Junts)

“Tenim massa pis buit que no es destina a habitatge assequible”

“L’incivisme crida l’incivisme. Estem patint una crisi de valors molt important i hem de fer tots els possibles per revertir-ho”

“Centrem els números per aquest any en tres eixos: el benestar social, la millora de les infraestructures i la seguretat ciutadana”

Després de vint anys, estem en període de licitació de les obres de la depuradora d’Àgora Parc Tenim un total de 190 punts de recollida de brossa. És molt difícil arribar a poder controlar-ho tot

Eli­sa­bet Megias posa la lluita con­tra l’inci­visme per­sis­tent i les ocu­pa­ci­ons d’habi­tat­ges com a prin­ci­pals cavalls de bata­lla d’aquest man­dat i reclama més con­tundència de les admi­nis­tra­ci­ons per aca­bar amb les màfies que fan negoci amb els pisos buits, sobre­tot de grans teni­dors.

Fa un any par­lava de fer can­vis estruc­tu­rals i de pes a l’Ajun­ta­ment. Se n’ha sor­tit?
Can­viar la maquinària i les dinàmiques de fun­ci­o­na­ment de 30 anys costa i en aquesta línia estem d’inten­tar tre­ba­llar de manera més trans­ver­sal, però costa moltíssim perquè el ritme de l’admi­nis­tració és molt lent i can­viar les dinàmiques de fun­ci­o­na­ment també així com la gestió dels recur­sos humans, és molt com­pli­cada.
L’any pas­sat li van retreure que no hi havia pres­su­post. Aquest any ha fet els deu­res.
Cen­trem els números per aquest any en tres eixos: el benes­tar social, la millora de les infra­es­truc­tu­res i la segu­re­tat ciu­ta­dana. D’entrada des­ti­na­rem una part impor­tant a la millora de la pre­venció i de la segu­re­tat, des­ti­nant més recur­sos al car­rer, espe­ci­al­ment amb més poli­cies. Els últims anys hem fet una inversió impor­tant amb càmeres de segu­re­tat i ara el que neces­si­tem són recur­sos que també hem plan­te­jat en una reunió recent amb el Depar­ta­ment d’Inte­rior. Hem recla­mat més con­tundència con­tra la mul­ti­rein­cidència i l’ocu­pació il·legal d’habi­tat­ges, que no només és un tema de segu­re­tat, sinó que és un tema d’àmbit jurídic que s’ha de trac­tar des d’altres admi­nis­tra­ci­ons. Hem de millo­rar la pre­venció, perquè la nos­tra poli­cia fa feina i en fa molta.
També hi haurà diners per a l’admi­nis­tració electrònica.
La burocràcia alen­teix els cir­cuits de deman­des ciu­ta­da­nes i hem de tre­ba­llar per eli­mi­nar els pro­ces­sos que obli­guen a que la gent hagi de pre­sen­tar el mateix paper fins a tres i qua­tre vega­des i hem d’apos­tar per ser una mica més àgils a aten­dre les seves deman­des.
Serà un any de lici­ta­ci­ons impor­tants?
Les que tenim venen totes finançades, o bé per PUOSC o per CGI i aquest 2025 serà un any bàsica­ment de pape­rassa. Per això inten­tem millo­rar l’estruc­tura interna que ens faci­liti tot aquest procés per pre­pa­rar les lici­ta­ci­ons dels grans pro­jec­tes que tenim damunt la taula i que hauríem de començar a veure la llum si no final d’aquest any, durant l’any que ve. Volem que aquest any es resol­gui el nou ser­vei d’escom­bra­ries amb la pos­si­bi­li­tat que hi hagi impug­na­ci­ons, perquè són con­cur­sos molt impor­tants que s’allar­guen molt en el temps Inten­ta­rem treure-la a lici­tació. L’altra lici­tació cab­dal que tenim és la de la reforma del car­rer Gaudí. Una ter­cera lici­tació, la de la neteja dels equi­pa­ments muni­ci­pals, també està en marxa i final­ment, la de la llar d’infants.
Par­lant de reco­llida d’escom­bra­ries, el muni­cipi té un per­cen­tatge de reci­clatge força ele­vat. S’ha arri­bat al límit amb el sis­tema tra­di­ci­o­nal?
Tor­dera és un poble que reci­cla i les dades ho demos­tren. El que tenim és un greu pro­blema amb tota aque­lla gent que no ho fa bé. Si tota la gent que fa un mal ús dels con­te­ni­dors, perquè deixa la brossa fora, fes­sin les coses bé, reci­cles­sin quan toca, estic con­vençuda que les dades encara serien molt millors. I és tan sen­zill com això, inten­tar ree­du­car aquesta mino­ria que ho fa mala­ment per fer un bon ús dels con­te­ni­dors. Tenim un total de 190 punts de reco­llida de brossa. És molt difícil arri­bar a poder con­tro­lar-ho tot. La cre­ació d’una nova dei­xa­lle­ria també ens bene­fi­ciarà.
L’inci­visme és cura només amb cam­pa­nyes i amb san­ci­ons?
Amb deter­mi­nada gent no s’hi pot fer més. És allò que l’inci­visme crida l’inci­visme. Amb cam­pa­nyes i amb san­ci­ons s’arriba on s’arriba. Estem patint una crisi de valors molt impor­tant i hem de fer tots els pos­si­bles per rever­tir-ho. Cam­pa­nyes se’n fan insis­tent­ment al car­rer, a les esco­les, amb asso­ci­a­ci­ons, i tot i així sem­pre hi ha aquell que per des­co­nei­xe­ment o per dei­xa­desa no fa les coses com cor­res­pon. És un picar pedra con­tinu.
Tor­dera, al con­trari que la resta de muni­ci­pis, té un parc de pisos buits molt impor­tant que podrien resol­dre en part el pro­blema de l’habi­tatge.
No som una zona ten­si­o­nada, perquè pre­ci­sa­ment no és que no hi hagi habi­tatge, sinó que tenim massa pis buit que no es des­tina a habi­tatge asse­qui­ble. El que hem tras­lla­dat a la Gene­ra­li­tat és que tot aquest pis buit que tenim immo­bi­lit­zat per part de la Sareb o d’altres fons vol­tor es pugui des­blo­que­jar i que la gestió d’aquesta borsa d’habi­tat­ges es pugui fer també des de Tor­dera. La intenció de l’Ajun­ta­ment no és edi­fi­car nous pisos o pro­moure nova cons­trucció per fer habi­tatge social, sinó tot aquell pis buit que tenim i que ara mateix ens genera molts pro­ble­mes d’ocu­pació il·legal, poder donar-hi una sor­tida legal i ate­nent a les neces­si­tats soci­als.
La pilota és a la teu­lada del govern català.
Cal­dria que el mateix govern es posés d’acord amb la Sareb i en aquesta línia estem tre­ba­llant. Com a muni­cipi és molt difícil con­tac­tar amb els fons vol­tor perquè posin l’habi­tatge a dis­po­sició, tot i que tenen marge fins al 2030. Ens consta que algun edi­fici s’està mobi­lit­zant, però costa moltíssim perquè l’opció del llo­guer no és la pri­mera que està damunt la taula. Sem­pre ho és l’opció de la venda.
Tor­dera ha aban­de­rat la lluita con­tra les ocu­pa­ci­ons des de fa anys.
S’ha de poder aca­bar de manera defi­ni­tiva amb l’ocu­pació il·legal d’habi­tat­ges. És que ens genera molts pro­ble­mes de con­vivència i molts pro­ble­mes de civisme al poble. I sem­bla que ara hi ha acti­vi­tat a nivell de Par­la­ment i a nivell del Congrés de poder resol­dre jurídica­ment aques­tes qüesti­ons. Sí que es tre­ba­lla molt en la línia que les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris puguin actuar en el període de 48 hores, però això a Tor­dera espe­ci­al­ment ens deixa una mica orfes perquè molts pisos buits for­men part de fons vol­tor, que, per tant, et res­po­nen amb molta len­ti­tud o sim­ple­ment no res­po­nen a les deman­des que els fem i no denun­cien al jut­jat. El pro­blema no es resol pagant als ocu­pants perquè mar­xin. Fent això només tras­lla­dem el pro­blema d’un poble a l’altre. El pro­blema es resol can­vi­ant les lleis i defen­sant la pro­pi­e­tat pri­vada. L’Ajun­ta­ment ja hi aboca tots els recur­sos dis­po­ni­bles, la poli­cia actua, s’han evi­tat mol­tes ocu­pa­ci­ons, però cal inci­dir de manera molt més con­tun­dent con­tra les màfies que es coneix que exis­tei­xen i que tre­ba­llen al ter­ri­tori, s’han de can­viar les lleis i hem de tre­ba­llar molt d’acord amb les empre­ses sub­mi­nis­tra­do­res que em consta que tre­ba­llen per evi­tar els fraus. Perquè ja no és només que esti­guin fent un frau elèctric o d’aigua, sinó que alguns estan vin­cu­lats a la venda de dro­gues o a les plan­ta­ci­ons de mari­hu­ana, i són dinàmiques que hem d’erra­di­car.
Vint anys després, la depu­ra­dora de l’Àgora Parc, sem­bla que es des­en­ca­lla.
Estem en període de lici­tació de les obres. Des­en­ca­llem aquest pro­jecte i i també la de Terra Brava, encara que en aquest cas anem un any i mig enrere. Hau­rien de començar a tre­ba­llar a finals d’aquest any. Pel que fa a la depu­ra­dora de Terra Brava, s’ha resolt el litigi i ho ha fet a favor de l’Ajun­ta­ment, i ara tot just comen­cem el procés amb la revisió de cos­tos del pro­jecte, perquè en tants anys ha que­dat abso­lu­ta­ment des­fa­sat. En un període de tres anys crec que podríem dis­po­sar de les dues ins­tal·laci­ons.
S’ha avançat sobre quin ha de ser el futur del cen­tre històric?
El que estem aca­bant d’enlles­tir és un estudi que ens ha fet la Dipu­tació en el qual hi han par­ti­ci­pat dife­rents col·lec­tius i aquest any volem afron­tar la reforma dels usos del Pla Gene­ral en aquest espai que ens deli­mi­ta­ria quins podrien ser. La reac­ti­vació del comerç con­ti­nua sent una de les parts pen­dents de tota aquesta modi­fi­cació, tot i que hem de ser cons­ci­ents que en el cen­tre històric de Tor­dera els locals són petits, les tendències de com­pra han can­viat i costa molt enge­gar un negoci . També hem dema­nat un recurs a la Dipu­tació per poder ins­tal·lar una incu­ba­dora de nego­cis que pos­si­bi­lita que dife­rents empre­ne­dors puguin desen­vo­lu­par una idea de negoci per poder-se ins­tal·lar al cen­tre.
El pla de millora del polígon de Can Var­de­let en quin punt es troba?
D’entrada, el que hem fet és un pro­jecte de millora de les infra­es­truc­tu­res can­vi­ant les cano­na­des de sub­mi­nis­tra­ment d’aigua perquè hi tenien mol­tes pèrdues. I a par­tir d’aquí, el que hem fet és un pro­jecte de millora de car­rers i d’asfal­tat de vore­res. És un polígon que té uns 30 anys d’història i que s’ha d’anar man­te­nint ii espe­rem a veure si la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació ate­nent les nos­tres sol·lici­tuds de finançament, perquè els recur­sos muni­ci­pals són molt escas­sos. Hi havia el com­promís d’una inversió impor­tant a nivell de polígons indus­tri­als.
S’ha fet el traspàs del trans­port esco­lar al Con­sell Comar­cal. Fita històrica.
Sí. A mit­jans del curs pas­sat vam començar con­ver­ses amb el Con­sell Comar­cal perquè teníem el con­tracte vençut amb l’empresa i per tant s’havia de reno­var. El Con­sell Comar­cal al final és qui ofe­reix el ser­vei de trans­port esco­lar no obli­ga­tori als pobles i enteníem que Tor­dera havia de for­mar-hi part, tenint en compte també la par­ti­cu­la­ri­tat de la nos­tra població amb 84 km².Hi ha hagut bona entesa i tots aquells pro­ble­mes del pas­sat s’han resolt. N’estem satis­fets.
S’ha aca­bat amb el paga­ment per venir amb el cotxe al mer­cat de Tor­dera.
Hi havia molta demanda ciu­ta­dana i per part dels comer­ci­ants i de l’asso­ci­ació de mar­xants, de reti­rar aquests dos euros del mer­cat. És una ini­ci­a­tiva més per impul­sar-lo. Veu­rem els resul­tats perquè encara no podem valo­rar si s’ha notat o no s’ha notat aquesta excepció de paga­ment del pàrquing, però és una més. També s’estan rede­fi­nint les para­des per fer un cir­cuit tan­cat. S’està tre­ba­llant amb res­tau­ra­dors locals per poder ampliar l’oferta turística i s’està tre­ba­llant amb l’Asso­ci­ació de Mar­xats del Maresme per pri­mar la qua­li­tat i la diver­si­tat de pro­duc­tes per ofe­rir un mer­cat de qua­li­tat. Volem que venir al Mer­cat de Tor­dera vagi més enllà d’una experiència de com­pra, perquè tenim molt més a ofe­rir.
El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va venir a Pineda a repar­tir diners del PUOSC. Quants li toquen a Tor­dera i a què els des­ti­narà?
A Tor­dera ens cor­res­po­nen 789.000 euros. Una part molt impor­tant anirà a la cre­ació de la nova dei­xa­lle­ria, l’altra a la reforma del Parc i de la pista de l’Amis­tat, i l’altra estem valo­rant si fem alguna inversió en quant a car­rers o bé, perquè és una de les pri­o­ri­tats d’aquest govern, a l’adqui­sició de nous locals que tenim en ment per esta­blir algun serve.
Veu via­ble que tal i com es va com­pro­me­tre el PSC, els diners arri­bin el 2027?
És difícil, però en qual­se­vol cas des de l’Ajun­ta­ment hem de fer la feina. Hem de tenir els pro­jec­tes a punt perquè ja és lent dibui­xar un pro­jecte però més lent encara és la con­trac­tació per exe­cu­tar-lo i per tant d’entrada el que hem de fer als ajun­ta­ments és fer la feina i la Gene­ra­li­tat que faci la seva.
Què millora la nova orde­nança de cir­cu­lació mobi­li­tat?
Està en marxa des del dia 7 de febrer. Està més actu­a­lit­zada i a més a més endu­reix el qua­dre de san­ci­ons. Feia molts anys que no es revi­sava i volíem actuar espe­ci­al­ment con­tra l’inci­visme.
Perquè és tan impor­tant tenir una regi­dora de política lingüística?
Tal i com està la situ­ació de la llen­gua hau­ria d’haver-ne una a cada Ajun­ta­ment. Tenim una emergència lingüística al país i, evi­dent­ment, l’hem d’afron­tar des de tots els àmbits. No ens podem per­me­tre per­dre la nos­tra llen­gua i, per tant, la nos­tra iden­ti­tat i tot allò que puguem fer des de les admi­nis­tra­ci­ons locals, que som els que estem més a prop de la ciu­ta­da­nia, sem­pre serà bene­ficiós.
Qui­nes són les pri­me­res ini­ci­a­ti­ves que s’han dotat en aquest sen­tit?
Hem apro­vat el RULC, ara fa uns mesos, que és el regla­ment d’ús de la llen­gua cata­lana entre els tre­ba­lla­dors muni­ci­pals. L’altre ini­ci­a­tiva que farem és el de la reto­lació, que ampli­a­rem als nego­cis i a les empre­ses, i, també, un decàleg de bon ús de la llen­gua cata­lana.
HI ha una ini­ci­a­tiva a nivell de dife­rents ajun­ta­ments del Maresme d’aten­dre con­jun­ta­ment les urba­nit­za­ci­ons.
Això és una altra qüestió impor­tant que abor­dem a par­tir d’aquest any amb la volun­tat que la nova llei de ter­ri­tori, que ara s’ha de refor­mu­lar amb el pla d’habi­tatge, pugui incloure les urba­nit­za­ci­ons. Els muni­ci­pis que en tenim ens hem sen­tit sovint aban­do­nats per les altres admi­nis­tra­ci­ons quan hem trac­tat de posar-hi ordre.
Una de les prin­ci­pals inver­si­ons de aquest any és la coberta del pavelló.
La de Països Cata­lans. Hem d’arre­glar la coberta perquè des dels seus ini­cis sem­pre hi ha hagut dego­ters i calia resol­dre-ho sense espe­rar més perquè ens feia malbé l’inte­rior. L’any pas­sat ja vam actuar en un equi­pa­ment espor­tiu sem­blant, el pavelló par­ro­quial, on es va apro­fi­tar per can­viar tota la coberta de fibro­ci­ment.
Tor­dera és un dels pobles amb més cober­tes de fibro­ci­ment.
El que fem des d’Ajun­ta­ment és treure totes aque­lles que hem anat detec­tant, a mesura que tenim recur­sos per fer-ho i sub­ven­ci­ons també per fer-ho, perquè és costós de treure’ls. L’actu­ació més impor­tant la vam fer fa tres anys que va ser és el canvi de la coberta del pavelló. Ara també l’any vinent actu­a­rem a la coberta d’un espai que hi ha a l’entorn de l’Asso­ci­ació de Veïns de Sant Daniel, un espai social on també hi farem un nou local I en l’àmbit pri­vat, el que hem de fer és ins­tar la ciu­ta­da­nia perquè s’acu­lli a les sub­ven­ci­ons de reti­rada de l’ami­ant.
Dar­re­ra­ment també ha revi­fat un tema que sem­blava superat, la per­llon­ga­ment de la C-32. És ine­vi­ta­ble?
Jus­ta­ment, ara fa uns dies ens vam reu­nir amb la Secre­ta­ria de Mobi­li­tat i Infra­es­truc­tu­res, per veure els resul­tats d’un estudi que han fet de mobi­li­tat a l’entorn del Maresme i la Selva Marítima. Ho van fer amb els alcal­des dels pobles afec­tats i ens van pre­sen­tar diver­ses opci­ons. Una d’elles és la pro­lon­gació de la C32. Del tram que estava esta­blert en el pro­jecte ini­cial que ara acaba a Tor­dera i que hau­ria d’aca­bar a Llo­ret de Mar. Era una de les tres opci­ons que ens plan­te­ja­ven damunt la taula i en aquesta reunió sí que es va que­dar demos­trat el con­sens que hi havia entre els alcal­des de Llo­ret, Tor­dera i Bla­nes per la pro­lon­gació de la C32. No té cap sen­tit que l’auto­pista fina­litzi amb una rotonda i en una car­re­tera GI600 de dos car­rils, que ja no és que quedi col·lap­sada l’estiu, sinó que queda col·lap­sada cada cap de set­mana. Un cul de sac que afecta direc­ta­ment els pro­pis veïns de Tor­dera, que viuen a l’entorn d’aquesta car­re­tera GI600, com són Sant Daniel i Mas Mora, i masies de l’entorn que patei­xen diària­ment per anar a tre­ba­llar o per anar a l’escola .
Va ser un pro­jecte molt rebut­jat per la soci­e­tat civil
En el seu dia el pro­jecte que varen fer i que afec­tava la banda de Tor­dera estava abso­lu­ta­ment con­sen­suat amb una de les pla­ta­for­mes més impor­tants que era la Unió de Page­sos. La Gene­ra­li­tat en el seu dia va fer un nou estudi d’impacte ambi­en­tal que reco­llia més mesu­res de les que mar­cava la nor­ma­tiva i aquest estudi va que­dar al calaix. Sem­bla ser ara es vol recu­pe­rar i insis­teixo, hi ha altres opci­ons damunt la taula. Veu­rem com acaba tot, però en qual­se­vol cas Tor­dera sem­pre es posi­ci­o­narà a favor del final de l’auto­pista. Del final de l’auto­pista i de la paci­fi­cació de la N2 que ens dei­xen fora perquè no hi ha ni pro­jecte. Això sí, ens han de donar una sor­tida el dia que ens arribi perquè si tras­lla­des tot el trànsit a la C-32 la mobi­li­tat que­darà afec­tada.
No s’ha avançat gens en la rege­ne­ració dels aqüífers de la Tor­dera?
Gens i ens pre­o­cupa. Estic en con­tacte gai­rebé per­ma­nent amb el con­se­ller d’Acció Climàtica del Con­sell Comar­cal del Maresme per des­en­ca­llar aquest pro­jecte de reu­ti­lit­zació de les aigües, Si és veri­tat que em consta que el Con­sell Comar­cal hi està molt a sobre perquè puguem injec­tar aquesta aigua rege­ne­rada de l’EDAR a l’aqüífer . Hi ha una reunió pre­vista en breu per dema­nar un estudi hidro­geològic que pugui indi­car quin seria el millor punt de con­nexió d’aquesta aigua i en quina dimensió per injec­tar-la direc­ta­ment. És un pro­jecte de mirada llarga i que no podem dei­xar damunt la taula perquè ens plo­gui tres dies seguits.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.