“Tenim massa pis buit que no es destina a habitatge assequible”

Can­viar la maquinària i les dinàmiques de fun­ci­o­na­ment de 30 anys costa i en aquesta línia estem d’inten­tar tre­ba­llar de manera més trans­ver­sal, però costa moltíssim perquè el ritme de l’admi­nis­tració és molt lent i can­viar les dinàmiques de fun­ci­o­na­ment també així com la gestió dels recur­sos humans, és molt com­pli­cada.

Cen­trem els números per aquest any en tres eixos: el benes­tar social, la millora de les infra­es­truc­tu­res i la segu­re­tat ciu­ta­dana. D’entrada des­ti­na­rem una part impor­tant a la millora de la pre­venció i de la segu­re­tat, des­ti­nant més recur­sos al car­rer, espe­ci­al­ment amb més poli­cies. Els últims anys hem fet una inversió impor­tant amb càmeres de segu­re­tat i ara el que neces­si­tem són recur­sos que també hem plan­te­jat en una reunió recent amb el Depar­ta­ment d’Inte­rior. Hem recla­mat més con­tundència con­tra la mul­ti­rein­cidència i l’ocu­pació il·legal d’habi­tat­ges, que no només és un tema de segu­re­tat, sinó que és un tema d’àmbit jurídic que s’ha de trac­tar des d’altres admi­nis­tra­ci­ons. Hem de millo­rar la pre­venció, perquè la nos­tra poli­cia fa feina i en fa molta.

La burocràcia alen­teix els cir­cuits de deman­des ciu­ta­da­nes i hem de tre­ba­llar per eli­mi­nar els pro­ces­sos que obli­guen a que la gent hagi de pre­sen­tar el mateix paper fins a tres i qua­tre vega­des i hem d’apos­tar per ser una mica més àgils a aten­dre les seves deman­des.

Les que tenim venen totes finançades, o bé per PUOSC o per CGI i aquest 2025 serà un any bàsica­ment de pape­rassa. Per això inten­tem millo­rar l’estruc­tura interna que ens faci­liti tot aquest procés per pre­pa­rar les lici­ta­ci­ons dels grans pro­jec­tes que tenim damunt la taula i que hauríem de començar a veure la llum si no final d’aquest any, durant l’any que ve. Volem que aquest any es resol­gui el nou ser­vei d’escom­bra­ries amb la pos­si­bi­li­tat que hi hagi impug­na­ci­ons, perquè són con­cur­sos molt impor­tants que s’allar­guen molt en el temps Inten­ta­rem treure-la a lici­tació. L’altra lici­tació cab­dal que tenim és la de la reforma del car­rer Gaudí. Una ter­cera lici­tació, la de la neteja dels equi­pa­ments muni­ci­pals, també està en marxa i final­ment, la de la llar d’infants.

Tor­dera és un poble que reci­cla i les dades ho demos­tren. El que tenim és un greu pro­blema amb tota aque­lla gent que no ho fa bé. Si tota la gent que fa un mal ús dels con­te­ni­dors, perquè deixa la brossa fora, fes­sin les coses bé, reci­cles­sin quan toca, estic con­vençuda que les dades encara serien molt millors. I és tan sen­zill com això, inten­tar ree­du­car aquesta mino­ria que ho fa mala­ment per fer un bon ús dels con­te­ni­dors. Tenim un total de 190 punts de reco­llida de brossa. És molt difícil arri­bar a poder con­tro­lar-ho tot. La cre­ació d’una nova dei­xa­lle­ria també ens bene­fi­ciarà.

Amb deter­mi­nada gent no s’hi pot fer més. És allò que l’inci­visme crida l’inci­visme. Amb cam­pa­nyes i amb san­ci­ons s’arriba on s’arriba. Estem patint una crisi de valors molt impor­tant i hem de fer tots els pos­si­bles per rever­tir-ho. Cam­pa­nyes se’n fan insis­tent­ment al car­rer, a les esco­les, amb asso­ci­a­ci­ons, i tot i així sem­pre hi ha aquell que per des­co­nei­xe­ment o per dei­xa­desa no fa les coses com cor­res­pon. És un picar pedra con­tinu.

No som una zona ten­si­o­nada, perquè pre­ci­sa­ment no és que no hi hagi habi­tatge, sinó que tenim massa pis buit que no es des­tina a habi­tatge asse­qui­ble. El que hem tras­lla­dat a la Gene­ra­li­tat és que tot aquest pis buit que tenim immo­bi­lit­zat per part de la Sareb o d’altres fons vol­tor es pugui des­blo­que­jar i que la gestió d’aquesta borsa d’habi­tat­ges es pugui fer també des de Tor­dera. La intenció de l’Ajun­ta­ment no és edi­fi­car nous pisos o pro­moure nova cons­trucció per fer habi­tatge social, sinó tot aquell pis buit que tenim i que ara mateix ens genera molts pro­ble­mes d’ocu­pació il·legal, poder donar-hi una sor­tida legal i ate­nent a les neces­si­tats soci­als.

Cal­dria que el mateix govern es posés d’acord amb la Sareb i en aquesta línia estem tre­ba­llant. Com a muni­cipi és molt difícil con­tac­tar amb els fons vol­tor perquè posin l’habi­tatge a dis­po­sició, tot i que tenen marge fins al 2030. Ens consta que algun edi­fici s’està mobi­lit­zant, però costa moltíssim perquè l’opció del llo­guer no és la pri­mera que està damunt la taula. Sem­pre ho és l’opció de la venda.

S’ha de poder aca­bar de manera defi­ni­tiva amb l’ocu­pació il·legal d’habi­tat­ges. És que ens genera molts pro­ble­mes de con­vivència i molts pro­ble­mes de civisme al poble. I sem­bla que ara hi ha acti­vi­tat a nivell de Par­la­ment i a nivell del Congrés de poder resol­dre jurídica­ment aques­tes qüesti­ons. Sí que es tre­ba­lla molt en la línia que les comu­ni­tats de pro­pi­e­ta­ris puguin actuar en el període de 48 hores, però això a Tor­dera espe­ci­al­ment ens deixa una mica orfes perquè molts pisos buits for­men part de fons vol­tor, que, per tant, et res­po­nen amb molta len­ti­tud o sim­ple­ment no res­po­nen a les deman­des que els fem i no denun­cien al jut­jat. El pro­blema no es resol pagant als ocu­pants perquè mar­xin. Fent això només tras­lla­dem el pro­blema d’un poble a l’altre. El pro­blema es resol can­vi­ant les lleis i defen­sant la pro­pi­e­tat pri­vada. L’Ajun­ta­ment ja hi aboca tots els recur­sos dis­po­ni­bles, la poli­cia actua, s’han evi­tat mol­tes ocu­pa­ci­ons, però cal inci­dir de manera molt més con­tun­dent con­tra les màfies que es coneix que exis­tei­xen i que tre­ba­llen al ter­ri­tori, s’han de can­viar les lleis i hem de tre­ba­llar molt d’acord amb les empre­ses sub­mi­nis­tra­do­res que em consta que tre­ba­llen per evi­tar els fraus. Perquè ja no és només que esti­guin fent un frau elèctric o d’aigua, sinó que alguns estan vin­cu­lats a la venda de dro­gues o a les plan­ta­ci­ons de mari­hu­ana, i són dinàmiques que hem d’erra­di­car.

Estem en període de lici­tació de les obres. Des­en­ca­llem aquest pro­jecte i i també la de Terra Brava, encara que en aquest cas anem un any i mig enrere. Hau­rien de començar a tre­ba­llar a finals d’aquest any. Pel que fa a la depu­ra­dora de Terra Brava, s’ha resolt el litigi i ho ha fet a favor de l’Ajun­ta­ment, i ara tot just comen­cem el procés amb la revisió de cos­tos del pro­jecte, perquè en tants anys ha que­dat abso­lu­ta­ment des­fa­sat. En un període de tres anys crec que podríem dis­po­sar de les dues ins­tal·laci­ons.

El que estem aca­bant d’enlles­tir és un estudi que ens ha fet la Dipu­tació en el qual hi han par­ti­ci­pat dife­rents col·lec­tius i aquest any volem afron­tar la reforma dels usos del Pla Gene­ral en aquest espai que ens deli­mi­ta­ria quins podrien ser. La reac­ti­vació del comerç con­ti­nua sent una de les parts pen­dents de tota aquesta modi­fi­cació, tot i que hem de ser cons­ci­ents que en el cen­tre històric de Tor­dera els locals són petits, les tendències de com­pra han can­viat i costa molt enge­gar un negoci . També hem dema­nat un recurs a la Dipu­tació per poder ins­tal·lar una incu­ba­dora de nego­cis que pos­si­bi­lita que dife­rents empre­ne­dors puguin desen­vo­lu­par una idea de negoci per poder-se ins­tal·lar al cen­tre.

D’entrada, el que hem fet és un pro­jecte de millora de les infra­es­truc­tu­res can­vi­ant les cano­na­des de sub­mi­nis­tra­ment d’aigua perquè hi tenien mol­tes pèrdues. I a par­tir d’aquí, el que hem fet és un pro­jecte de millora de car­rers i d’asfal­tat de vore­res. És un polígon que té uns 30 anys d’història i que s’ha d’anar man­te­nint ii espe­rem a veure si la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació ate­nent les nos­tres sol·lici­tuds de finançament, perquè els recur­sos muni­ci­pals són molt escas­sos. Hi havia el com­promís d’una inversió impor­tant a nivell de polígons indus­tri­als.

Sí. A mit­jans del curs pas­sat vam començar con­ver­ses amb el Con­sell Comar­cal perquè teníem el con­tracte vençut amb l’empresa i per tant s’havia de reno­var. El Con­sell Comar­cal al final és qui ofe­reix el ser­vei de trans­port esco­lar no obli­ga­tori als pobles i enteníem que Tor­dera havia de for­mar-hi part, tenint en compte també la par­ti­cu­la­ri­tat de la nos­tra població amb 84 km².Hi ha hagut bona entesa i tots aquells pro­ble­mes del pas­sat s’han resolt. N’estem satis­fets.

Hi havia molta demanda ciu­ta­dana i per part dels comer­ci­ants i de l’asso­ci­ació de mar­xants, de reti­rar aquests dos euros del mer­cat. És una ini­ci­a­tiva més per impul­sar-lo. Veu­rem els resul­tats perquè encara no podem valo­rar si s’ha notat o no s’ha notat aquesta excepció de paga­ment del pàrquing, però és una més. També s’estan rede­fi­nint les para­des per fer un cir­cuit tan­cat. S’està tre­ba­llant amb res­tau­ra­dors locals per poder ampliar l’oferta turística i s’està tre­ba­llant amb l’Asso­ci­ació de Mar­xats del Maresme per pri­mar la qua­li­tat i la diver­si­tat de pro­duc­tes per ofe­rir un mer­cat de qua­li­tat. Volem que venir al Mer­cat de Tor­dera vagi més enllà d’una experiència de com­pra, perquè tenim molt més a ofe­rir.

A Tor­dera ens cor­res­po­nen 789.000 euros. Una part molt impor­tant anirà a la cre­ació de la nova dei­xa­lle­ria, l’altra a la reforma del Parc i de la pista de l’Amis­tat, i l’altra estem valo­rant si fem alguna inversió en quant a car­rers o bé, perquè és una de les pri­o­ri­tats d’aquest govern, a l’adqui­sició de nous locals que tenim en ment per esta­blir algun serve.

És difícil, però en qual­se­vol cas des de l’Ajun­ta­ment hem de fer la feina. Hem de tenir els pro­jec­tes a punt perquè ja és lent dibui­xar un pro­jecte però més lent encara és la con­trac­tació per exe­cu­tar-lo i per tant d’entrada el que hem de fer als ajun­ta­ments és fer la feina i la Gene­ra­li­tat que faci la seva.

Està en marxa des del dia 7 de febrer. Està més actu­a­lit­zada i a més a més endu­reix el qua­dre de san­ci­ons. Feia molts anys que no es revi­sava i volíem actuar espe­ci­al­ment con­tra l’inci­visme.

Tal i com està la situ­ació de la llen­gua hau­ria d’haver-ne una a cada Ajun­ta­ment. Tenim una emergència lingüística al país i, evi­dent­ment, l’hem d’afron­tar des de tots els àmbits. No ens podem per­me­tre per­dre la nos­tra llen­gua i, per tant, la nos­tra iden­ti­tat i tot allò que puguem fer des de les admi­nis­tra­ci­ons locals, que som els que estem més a prop de la ciu­ta­da­nia, sem­pre serà bene­ficiós.

Hem apro­vat el RULC, ara fa uns mesos, que és el regla­ment d’ús de la llen­gua cata­lana entre els tre­ba­lla­dors muni­ci­pals. L’altre ini­ci­a­tiva que farem és el de la reto­lació, que ampli­a­rem als nego­cis i a les empre­ses, i, també, un decàleg de bon ús de la llen­gua cata­lana.

Això és una altra qüestió impor­tant que abor­dem a par­tir d’aquest any amb la volun­tat que la nova llei de ter­ri­tori, que ara s’ha de refor­mu­lar amb el pla d’habi­tatge, pugui incloure les urba­nit­za­ci­ons. Els muni­ci­pis que en tenim ens hem sen­tit sovint aban­do­nats per les altres admi­nis­tra­ci­ons quan hem trac­tat de posar-hi ordre.

La de Països Cata­lans. Hem d’arre­glar la coberta perquè des dels seus ini­cis sem­pre hi ha hagut dego­ters i calia resol­dre-ho sense espe­rar més perquè ens feia malbé l’inte­rior. L’any pas­sat ja vam actuar en un equi­pa­ment espor­tiu sem­blant, el pavelló par­ro­quial, on es va apro­fi­tar per can­viar tota la coberta de fibro­ci­ment.

El que fem des d’Ajun­ta­ment és treure totes aque­lles que hem anat detec­tant, a mesura que tenim recur­sos per fer-ho i sub­ven­ci­ons també per fer-ho, perquè és costós de treure’ls. L’actu­ació més impor­tant la vam fer fa tres anys que va ser és el canvi de la coberta del pavelló. Ara també l’any vinent actu­a­rem a la coberta d’un espai que hi ha a l’entorn de l’Asso­ci­ació de Veïns de Sant Daniel, un espai social on també hi farem un nou local I en l’àmbit pri­vat, el que hem de fer és ins­tar la ciu­ta­da­nia perquè s’acu­lli a les sub­ven­ci­ons de reti­rada de l’ami­ant.

Jus­ta­ment, ara fa uns dies ens vam reu­nir amb la Secre­ta­ria de Mobi­li­tat i Infra­es­truc­tu­res, per veure els resul­tats d’un estudi que han fet de mobi­li­tat a l’entorn del Maresme i la Selva Marítima. Ho van fer amb els alcal­des dels pobles afec­tats i ens van pre­sen­tar diver­ses opci­ons. Una d’elles és la pro­lon­gació de la C32. Del tram que estava esta­blert en el pro­jecte ini­cial que ara acaba a Tor­dera i que hau­ria d’aca­bar a Llo­ret de Mar. Era una de les tres opci­ons que ens plan­te­ja­ven damunt la taula i en aquesta reunió sí que es va que­dar demos­trat el con­sens que hi havia entre els alcal­des de Llo­ret, Tor­dera i Bla­nes per la pro­lon­gació de la C32. No té cap sen­tit que l’auto­pista fina­litzi amb una rotonda i en una car­re­tera GI600 de dos car­rils, que ja no és que quedi col·lap­sada l’estiu, sinó que queda col·lap­sada cada cap de set­mana. Un cul de sac que afecta direc­ta­ment els pro­pis veïns de Tor­dera, que viuen a l’entorn d’aquesta car­re­tera GI600, com són Sant Daniel i Mas Mora, i masies de l’entorn que patei­xen diària­ment per anar a tre­ba­llar o per anar a l’escola .

En el seu dia el pro­jecte que varen fer i que afec­tava la banda de Tor­dera estava abso­lu­ta­ment con­sen­suat amb una de les pla­ta­for­mes més impor­tants que era la Unió de Page­sos. La Gene­ra­li­tat en el seu dia va fer un nou estudi d’impacte ambi­en­tal que reco­llia més mesu­res de les que mar­cava la nor­ma­tiva i aquest estudi va que­dar al calaix. Sem­bla ser ara es vol recu­pe­rar i insis­teixo, hi ha altres opci­ons damunt la taula. Veu­rem com acaba tot, però en qual­se­vol cas Tor­dera sem­pre es posi­ci­o­narà a favor del final de l’auto­pista. Del final de l’auto­pista i de la paci­fi­cació de la N2 que ens dei­xen fora perquè no hi ha ni pro­jecte. Això sí, ens han de donar una sor­tida el dia que ens arribi perquè si tras­lla­des tot el trànsit a la C-32 la mobi­li­tat que­darà afec­tada.

Gens i ens pre­o­cupa. Estic en con­tacte gai­rebé per­ma­nent amb el con­se­ller d’Acció Climàtica del Con­sell Comar­cal del Maresme per des­en­ca­llar aquest pro­jecte de reu­ti­lit­zació de les aigües, Si és veri­tat que em consta que el Con­sell Comar­cal hi està molt a sobre perquè puguem injec­tar aquesta aigua rege­ne­rada de l’EDAR a l’aqüífer . Hi ha una reunió pre­vista en breu per dema­nar un estudi hidro­geològic que pugui indi­car quin seria el millor punt de con­nexió d’aquesta aigua i en quina dimensió per injec­tar-la direc­ta­ment. És un pro­jecte de mirada llarga i que no podem dei­xar damunt la taula perquè ens plo­gui tres dies seguits.