“No importa on sigui o quines circumstàncies tingui al seu voltant: tota dona mereix un part segur.” La Laila Baker ho diu mirant a càmera, asseguda sobre una pedra, i de fons s’hi veu la destrucció absoluta. Baker és la directora al món àrab de la Unfpa, l’agència de les Nacions Unides encarregada de la salut sexual i reproductiva. En el seu darrer comunicat, enregistrat en vídeo, Baker es troba enmig de la Franja de Gaza. La directora mostra una mena d’hospital de campanya que la Unfpa ha aixecat a Jabalia, un camp de refugiats –especialment castigat per l’ofensiva israeliana– on centenars de dones i nenes podran ara ser ateses, moltes d’elles per primer cop en més d’un any. Però això pot durar poc temps. Diumenge passat, les autoritats israelianes van reprendre el setge absolut contra la Franja de Gaza, i tot allò vinculat a la salut –així com l’aigua, el menjar i el combustible– té els dies comptats.

“Amb l’arribada de la treva a Gaza, que va iniciar-se a mitjans de gener, l’arribada d’ajuda humanitària era insuficient”, lamenten des de la Unfpa en declaracions a El Punt Avui: “Però allò ens feia estar esperançats de poder incrementar les nostres operacions al territori, oferint atenció sanitària i productes higiènics. Ara, el nou bloqueig [del govern d’Israel] a l’ajuda humanitària tindrà uns efectes devastadors, encara que no siguin visibles d’una manera immediata”. Després de 15 mesos de conflicte, i d’una ofensiva israeliana contra Gaza que tribunals internacionals investiguen com a possible genocidi, la milícia palestina Hamàs i l’executiu de Benjamin Netanyahu van arribar a un acord d’alto el foc. El text definia diverses fases segons les quals tots els captius serien alliberats, les tropes israelianes abandonarien l’enclavament i s’acabaria negociant una pau duradora. Tot, mentre l’acord forçava Israel a permetre l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza. Però Netanyahu, fugitiu de la justícia internacional, boicoteja des de principis de febrer la treva que ell mateix va firmar el gener. La darrera acció contrària a l’acord va arribar diumenge, quan les autoritats israelianes van fer públic que bloquejarien de manera absoluta l’entrada d’ajuda humanitària, afectant les donacions d’altres estats i entitats.

Actors humanitaris com l’agència de les Nacions Unides encarregada de la salut sexual i reproductiva, que les darreres setmanes d’alto el foc han fet mans i mànigues per revertir una crisi humanitària construïda durant mesos de metralla i d’abandonament, veuen ara com tot se’n pot anar en orris. “A Unfpa estem consternats”, diuen des de l’entitat: “Això causarà encara més patiment per a les dones i les nenes que han vist negades les seves necessitats bàsiques per sobreviure durant 15 mesos.” Des de gener fins diumenge passat, l’ONU havia estat capaç de proveir serveis de protecció i salut reproductiva a 170.000 dones i nenes, incloent-hi atenció obstètrica d’emergència; s’havien proveït medicaments per tractar hemorràgies postpart a 1.500 dones, i s’havien distribuït més de 25.000 lots amb articles d’higiene menstruals. Això, en teoria, havia de ser només el començament.

Ara, la represa del setge medieval posa en perill 50.000 dones embarassades en un context en què la majoria d’hospitals estan fora de servei, i amenaça d’incrementar els riscos d’infecció que ja havien arrelat durant l’ofensiva, amb l’absència de productes menstruals, d’equipaments higiènics o d’aigua neta. Una investigació del novembre del 2024 –encara en plena guerra– calculava que tres quartes parts de les nenes de Gaza no tenien accés a productes d’higiene. Arran de la misèria generalitzada i de la desesperació per aconseguir aliments per preus desorbitats en el mercat negre en un context d’escassetat pel bloqueig humanitari, el 71% de les menors indicaven que havien rebut pressió per casar-se abans dels 18 anys –una manera per ajudar les seves famílies a sobreviure financerament–. Es casin o no, Netanyahu i el seu patrocinador Donald Trump no descarten reprendre l’ofensiva contra el seu territori.