Política

Immigració i Ucraïna posen en crisi la majoria de Sánchez

La delegació de competències al govern pactada per Junts i PSOE té un empat a 175 vots que la faria decaure pel no de Podem

L’alça de la despesa en defensa al 2% del PIB per al rearmament d’Europa centra la ronda de contactes i obre recels en Sumar

El cap d’estat major de la defensa, López Calderón, va a París a la cimera militar sobre l’enviament de tropes

Des que Junts va reti­rar del regis­tre del Congrés la pro­po­sició no de llei en forma de moció de con­fiança a Pedro Sánchez, la con­fiança en el pre­si­dent va en declivi, i no és per Junts. El gir de guió amb subs­trat de mofa que la política pro­por­ci­ona a Sánchez no només es tra­du­eix en l’esquerda de les lle­ial­tats a la seva esquerra amb veus que dis­cre­pen en veu alta, sinó que com­pro­met el termòmetre que mesura la salut de tot govern: les vota­ci­ons al Congrés. Després d’arri­bar a un acord amb Junts per a la dele­gació inte­gral de com­petències en immi­gració a la Gene­ra­li­tat, Sánchez com­prova, ara, que en el millor dels esce­na­ris la futura llei orgànica que ha de regu­lar la cessió té un empat a 175 vots al Congrés perquè Podem (4) s’uni­ria als 171 vots del bloc dretà de PP, Vox i UPN, i el regla­ment fixa que, en cas d’empat, la votació es repe­teix una vegada i una vegada més i, si l’empat per­sis­teix, la llei decau. El rear­ma­ment euro­peu que força Espa­nya a ele­var una des­pesa en defensa ara a la cua de la UE, al seu torn, no només negui­teja Podem, sinó que obre recels en Sumar.

Quan el 20 de maig del 2019 el pres Jordi Turull va ocu­par el seu escó al Congrés guiat per Míriam Nogue­ras en el ple que inau­gu­rava la tret­zena legis­la­tura esta­tal, els pri­mers dipu­tats rivals que es van acos­tar a salu­dar-lo van ser Pablo Igle­sias i Irene Mon­tero (Podem). Turull es va interes­sar pels fills d’ells, i Igle­sias i Mon­tero li van pre­gun­tar a l’efímer dipu­tat de Junts que aviat per­dria l’escó com vivia l’estada a la presó. Sis anys després, entre ells emer­geix la discòrdia i el motiu és el debat migra­tori. “Doncs ja li poden dema­nar els vots al PP i a Vox per donar com­petències a Junts per empre­so­nar i mal­trac­tar migrants”, etziba Igle­sias.

Turull-Igle­sias: d’empa­tia a xocar

La relació nas­cuda de l’empa­tia ha fet implosió. “Com sem­pre, Espa­nya mai no falla, ni per l’extrema esquerra ni per l’extrema dreta. Ara, fins i tot unei­xen esforços con­tra la dele­gació de com­petències d’immi­gració a Cata­lu­nya per evi­tar que Cata­lu­nya tin­gui més sobi­ra­nia”, rebat Turull a Igle­sias tot impu­tant-li “difa­mació i demagògia”. Després del xoc per l’impost a les energètiques, la líder de Podem, Ione Belarra, eleva el to con­tra Junts: “Dei­xin d’ama­gar el seu racisme dar­rere l’auto­go­vern.”

El 2022, Meli­lla i el vot de Belarra

Si bé en públic Nogue­ras es limita a exi­gir a Belarra que “deixi de quei­xar-se tant per tot” i “comenci a fer pro­pos­tes con­cre­tes i tre­ba­lla­des”, el grup de Junts al Congrés no oblida que, el 24 de juny del 2022, hi va haver una mas­sa­cre amb 37 morts a la tanca de Meli­lla amb un govern en què Fer­nando Grande-Mar­laska ocu­pava la car­tera d’Inte­rior i com­par­tia el con­sell de minis­tres amb Belarra (Drets Soci­als). Quan el 9 de febrer del 2023 el ple del Congrés va votar la repro­vació de Grande-Mar­laska, la cen­sura al minis­tre va pros­pe­rar, però ho va fer a pesar de Belarra i gràcies als vots de Nogue­ras i de Josep Pagès –ambdós avui encara dipu­tats de Junts i que ara han de sen­tir que Belarra els acusa de racisme–, perquè la ini­ci­a­tiva del PP va tenir el suport de Vox, Ciu­ta­dans, ERC, Junts i la CUP (173 vots a favor) davant l’opo­sició del PSOE, Uni­des Podem, PDe­CAT, Més País i Terol Exis­teix (160 vots en con­tra) i l’abs­tenció del PNB i Bildu.

Veus dis­cor­dants també a Sumar

Per si no tenir els vots de Podem no fos prou, a Sumar hi ha veus, com ara la del dipu­tat de Com­promís Alberto Ibáñez, que ame­na­cen a engros­sir el mar­ca­dor dels vots en con­tra de la dele­gació de com­petències. Ibáñez defensa que la llei és cons­ti­tu­ci­o­nal, però “política­ment inac­cep­ta­ble” perquè no hi ha un pro­blema amb la immi­gració. “És alar­mar d’un feno­men que no exis­teix, que és l’excés d’immi­grants”, alerta el dipu­tat de Com­promís. “Que Junts ho situï en el cen­tre del debat només bene­fi­cia l’extrema dreta. I m’és igual si a la fron­tera hi ha un tri­corni o un uni­forme dels Mos­sos”, rebla Ibáñez. Com­promís té dos dipu­tats –Ibáñez i Àgueda Micó– dels 31 de Sumar, així que els 175 vots es redui­rien a 173. Amb la teòrica líder –Yolanda Díaz– sense timó, el també dipu­tat de Sumar per IU i secre­tari gene­ral del PCE, Enri­que San­ti­ago, obre la via de con­ci­li­ació: “Per des­comp­tat que la dele­gació de com­petències per la via del 150.2 és ple­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nal i acos­tar la gestió d’immi­gració a les comu­ni­tats com ja es va fa amb polítiques d’aco­llida és bo, però l’acord és sus­cep­ti­ble de millora. Cal expur­gar-lo de biai­xos ideològics xenòfobs que apa­rei­xen en l’expo­sició de motius. No és accep­ta­ble que una rea­li­tat enri­qui­dora com els flu­xos migra­to­ris es con­ver­teixi en pro­blema de segu­re­tat i doni argu­ments a l’extrema dreta.”

Vies d’ele­var la des­pesa a Defensa

Després de par­ti­ci­par en la cimera de Brus­sel·les sobre la guerra a Ucraïna i el rear­ma­ment euro­peu, en què es va cons­ta­tar el desi­gual punt de par­tida entre l’1,24% del PIB que Espa­nya inver­teix en Defensa i el 4% del PIB de Polònia, Sánchez obre, dijous, una ronda amb tots els par­tits menys Vox i comença a estu­diar com fer pos­si­ble l’incre­ment de des­pesa al 2% abans del 2029 sabent que no té ali­ats a l’esquerra i està en mans del PP. Sense pres­su­pos­tos –estan en vigor els del 2023 pror­ro­gats– i sabent que la tra­mi­tació de comp­tes nous dura qua­tre mesos, Sánchez sos­pesa l’alter­na­tiva del decret llei –entra en vigor en una set­mana i cal la con­va­li­dació del Congrés que li poden negar Podem i Sumar– o la modi­fi­cació de par­ti­des. La llei per­met des­ti­nar par­ti­des d’un minis­teri a un altre amb l’acord del con­sell de minis­tres obvi­ant el Congrés, però en les reu­ni­ons a La Mon­cloa dels dimarts hi ha cinc minis­tres de Sumar i aquí Díaz tam­poc té posició fixada. Que l’amenaça es valora amb la gra­ve­tat que el moment històric mereix ho evi­den­cia que París acull, dimarts, la cimera de coman­da­ments mili­tars de països dis­po­sats a enviar tro­pes a Ucraïna i Espa­nya –per decisió de la minis­tra Mar­ga­rita Robles– hi estarà repre­sen­tada pel cap de l’estat major de la defensa (Jemad), l’almi­rall gene­ral Teo­doro López Cal­derón. Robles avisa que la presència del Jemad no pre­dis­posa la decisió final d’enviar tro­pes –la llei de defensa del 2005 exi­geix al govern una auto­rit­zació del Congrés en aquest cas–, però l’assistència evi­den­cia que el soroll bèl·lic acom­pa­nyarà el segon tram de la legis­la­tura en què la majo­ria d’inves­ti­dura tre­mola com mai.

1,24
Percentatge
del PIB de l’Estat espanyol dedicat a defensa. El compromís de Sánchez era arribar al 2% el 2029, però, arran de la cimera del rearmament de dijous a Brussel·les, assumeix que l’alça ha d’arribar abans. El pressupost anual per a l’exercici del 2025 al Ministeri de Defensa ascendeix a 15.460 milions i es va ampliar des dels 12.287 milions inicials gràcies a canvis de partides que han passat per l’acord del consell de ministres però no per la votació del Congrés.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.