Política

Creixement turístic i equilibri

La tendència turística ha canviat en els darrers anys i s’hi ha consolidat el turisme de proximitat i familiar

L’habitatge representa un problema a la vila d’Hostalric, que no té prou superfície per créixer

L’augment del turisme i la falta de promocions immobiliàries fan que preocupi, en certa manera, els veïns

Un edifici destacat de la plaça dels Bous, Can Riera, ha estat restaurat com a ‘hub’ turístic

En una entre­vista con­ce­dida a aquest diari l’abril de l’any pas­sat, l’alcalde d’Hos­tal­ric, Nil Papiol, va expli­car la volun­tat del con­sis­tori de rede­fi­nir l’estratègia turística del muni­cipi amb l’objec­tiu de poten­ciar un model més sos­te­ni­ble i bene­ficiós per a l’eco­no­mia local. Segons Papiol, quan van acce­dir al govern muni­ci­pal el 2019, l’ori­en­tació del turisme es basava prin­ci­pal­ment en l’arri­bada de visi­tants pro­ce­dents de diver­sos països de la Unió Euro­pea. Aquesta dinàmica afa­vo­ria un turisme de curta estada, carac­te­rit­zat per grups que arri­ba­ven en auto­cars, pas­sa­ven només unes hores a la vila i després mar­xa­ven. Dei­xa­ven, doncs, un impacte econòmic limi­tat al ter­ri­tori.

Per rever­tir aquesta tendència i acon­se­guir un model més ren­di­ble i arre­lat al ter­ri­tori, el govern muni­ci­pal va apos­tar per fomen­tar el turisme de pro­xi­mi­tat. “Bus­quem el visi­tant de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, espe­ci­al­ment el turisme fami­liar, que gau­deixi d’Hos­tal­ric amb una experiència més com­pleta i pro­lon­gada”, expli­cava l’alcalde. Aquesta estratègia ha donat resul­tats posi­tius, tal com demos­tren les dades muni­ci­pals, que indi­quen que els ingres­sos deri­vats del turisme han expe­ri­men­tat un incre­ment nota­ble, del 28%, entre el 2019 i el 2024.

El crei­xe­ment del turisme a Hos­tal­ric no és un feno­men recent. Ja s’havia con­so­li­dat pro­gres­si­va­ment durant els últims qua­tre o cinc anys abans de la pandèmia, i actu­al­ment les xifres s’estan recu­pe­rant de manera sig­ni­fi­ca­tiva. Segons l’ofi­cina de turisme, el per­fil dels visi­tants ha evo­lu­ci­o­nat cap a un públic cada cop més fami­liar, pro­ce­dent prin­ci­pal­ment de Bar­ce­lona i roda­lia. Tot i això, encara es manté un cert volum de turis­tes estran­gers, espe­ci­al­ment aquells que s’allot­gen en esta­bli­ments de la Costa Brava i el Maresme i que apro­fi­ten per fer excur­si­ons d’un dia a la vila.

En el pas­sat, la tem­po­rada d’estiu estava mar­cada per l’arri­bada de grups orga­nit­zats de turis­tes estran­gers, majo­ritària­ment gent gran fran­cesa, que visi­ta­ven Hos­tal­ric com una parada dins del seu recor­re­gut per Cata­lu­nya. Tot i que aquest seg­ment encara no s’ha recu­pe­rat com­ple­ta­ment després de la pandèmia, el con­sis­tori no ho con­si­dera una pre­o­cu­pació pri­o­ritària. En canvi, valora posi­ti­va­ment el crei­xe­ment del turisme indi­vi­dual, for­mat per visi­tants que arri­ben amb vehi­cle propi i que tenen una capa­ci­tat de des­pesa més ele­vada. Aquest per­fil de turista resulta més atrac­tiu per a la vila, ja que con­tri­bu­eix direc­ta­ment al tei­xit comer­cial i de res­tau­ració local.

Amb vista a la tem­po­rada 2025, les pre­vi­si­ons són opti­mis­tes. Les dades actu­als ja indi­quen un lleu­ger aug­ment res­pecte a l’any pas­sat, quan Hos­tal­ric va rebre uns 20.000 turis­tes. Això fa pen­sar que, si es manté la tendència, es podria superar amb escreix el nom­bre de visi­tants de l’any ante­rior i con­so­li­dar així el model de turisme que l’Ajun­ta­ment vol poten­ciar.

Dins d’aquesta mateixa línia, una ini­ci­a­tiva pri­vada ha reha­bi­li­tat i posat en marxa com a pisos turístics el mític Can Elias (o Can Riera), un edi­fici situat a la plaça dels Bous i inclòs en l’Inven­tari del Patri­moni Arqui­tectònic de Cata­lu­nya. Aquest immo­ble, d’alt valor històric i patri­mo­nial, té la par­ti­cu­la­ri­tat que una de les seves façanes, con­cre­ta­ment la que dona a l’avin­guda del Coro­nel Estrada, està ados­sada a una de les tor­res de la mura­lla del cas­tell d’Hos­tal­ric.

Segons el bat­lle, entre aquest mes i el vinent ja esta­ran dis­po­ni­bles sis pisos turístics, i s’ofe­rirà als visi­tants la pos­si­bi­li­tat de per­noc­tar al nucli antic de la vila. Aquesta ini­ci­a­tiva del sec­tor pri­vat suposa un pas enda­vant per con­so­li­dar el turisme de qua­li­tat i fomen­tar esta­des més pro­lon­ga­des. No obs­tant això, aquesta nova oferta d’allot­ja­ment ha gene­rat certa inqui­e­tud entre els veïns, que temen que pugui obrir la porta a un excés de turisme i a una pos­si­ble gen­tri­fi­cació del muni­cipi.

L’alcalde, cons­ci­ent d’aques­tes pre­o­cu­pa­ci­ons, asse­gura que l’Ajun­ta­ment vet­llarà perquè el model turístic d’Hos­tal­ric es man­tin­gui equi­li­brat i sos­te­ni­ble. “El nos­tre objec­tiu és garan­tir que el visi­tant d’Hos­tal­ric con­tinuï sent de qua­li­tat i que el turisme no inter­fe­reixi en l’accés a l’habi­tatge per als veïns i veïnes”, afirma Papiol. Aquesta és una qüestió espe­ci­al­ment relle­vant per al muni­cipi, tenint en compte les difi­cul­tats estruc­tu­rals que pre­senta el mer­cat immo­bi­li­ari local.

Com en mol­tes altres pobla­ci­ons, l’habi­tatge s’ha con­ver­tit en una de les prin­ci­pals pre­o­cu­pa­ci­ons de la ciu­ta­da­nia. No obs­tant això, el cas d’Hos­tal­ric té una par­ti­cu­la­ri­tat afe­gida: la falta de ter­renys dis­po­ni­bles i l’escassa extensió del muni­cipi, que només té 3,4 quilòmetres qua­drats de superfície. Amb una den­si­tat de població de 1.310 habi­tants per quilòmetre qua­drat, l’expansió urbanística és molt limi­tada, fet que difi­culta l’ampli­ació del parc immo­bi­li­ari.

En els dar­rers dos anys, s’han cons­truït una vin­tena de noves cases, però aquesta xifra resulta insu­fi­ci­ent per satis­fer la crei­xent demanda d’habi­tatge. L’interès per esta­blir-se a Hos­tal­ric ha aug­men­tat nota­ble­ment després de la pandèmia, espe­ci­al­ment entre famílies de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Mal­grat aques­tes difi­cul­tats, el con­sis­tori asse­gura que tre­ba­llarà per tro­bar solu­ci­ons que per­me­tin man­te­nir l’equi­li­bri entre el desen­vo­lu­pa­ment turístic i la qua­li­tat de vida dels resi­dents.

Política municipal
Hostalric s’ha destacat políticament perquè ha estat governada per dirigents de dretes, des del 1979 fins al 1995, per CiU. Després, el 1995, hi va haver un canvi de tendència i hi va guanyar les eleccions el primer independent, Eugeni Medina, que va ser l’alcalde del municipi fins al 2007, quan va deixar pas a Josep Antoni Frías, també d’Independents i que va encapçalar el consistori fins al 2019, quan l’actual batlle, Nil Papiol (Sumem per Hostalric) va guanyar les eleccions municipals amb majoria absoluta –vuit regidors d’onze–. Actualment, Frías és el cap de l’oposició en el ple municipal. D’altra banda, l’única dona que ha estat alcaldessa d’Hostalric va ser Emilia Pujol (CiU), durant tres anys, del 1992 al 1995, agafant el relleu durant el mandat de Joan Boix.

ACLARIMENT

Activa’t Hostalric, com a única força de l’oposició, ha declinat fer l’entrevista

Aquest diari ha ofert en dues ocasions una entrevista al cap de l’oposició de l’Ajuntament d’Hostalric, Josep Antoni Frías, del grup municipal Activa’t (Independents de la Selva), però les dues vegades ha declinat la invitació. Per aquest motiu oferim un reportatge sobre les rehabilitacions del baluard.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.