Abans de ser alcal­dessa, aquest va ser un dels pri­mers objec­tius que ens vam mar­car amb l’actual regi­dor de Pro­moció Econòmica, Josep Bai­ges. Sem­pre hem pen­sat que aquesta dis­tinció és una opor­tu­ni­tat bru­tal per trans­for­mar la ciu­tat i la mateixa admi­nis­tració local.

A la can­di­da­tura que vam pre­sen­tar hi havia 69 pro­jec­tes, valo­rats en prop de 80 mili­ons. En pri­mer lloc, podrem dis­po­sar d’un agent d’inno­vació local que ens per­metrà tre­ba­llar en polítiques inno­va­do­res a tot l’ajun­ta­ment. I un altre tema molt impor­tant és poder tre­ba­llar en xarxa amb les 112 ciu­tats de la Red Inn­pulso en bones pràcti­ques, pro­jec­tes comuns i amb una visió dife­rent i moderna. La dis­tinció és una eina indis­pen­sa­ble que forma part d’aquest orgull reu­senc que tenim sem­pre d’haver estat una ciu­tat que ha lide­rat mol­tes coses durant mol­tes èpoques.

Històrica­ment, Reus, amb la Fira, Redessa i altres empre­ses muni­ci­pals, ha tin­gut un paper impor­tant de trans­for­mació de la ciu­tat però també de trac­tor del ter­ri­tori. La volun­tat de l’actual govern muni­ci­pal és obrir-nos, ser gene­ro­sos i aju­dar el ter­ri­tori en tot allò que siguem un refe­rent. Per tant, també inter­pel·lem la resta d’admi­nis­tra­ci­ons perquè s’hi impli­quin.

Estem par­lant sovint d’àrea metro­po­li­tana i aquest repte metro­po­lità no només passa per l’Ajun­ta­ment de Reus, sinó també pel grup impul­sor i pels vuit muni­ci­pis que el for­men, la Dipu­tació, els con­sells comar­cals i la Gene­ra­li­tat. Per tant, no tan sols ens ha de ser­vir per gene­rar eines per trans­for­mar l’àrea, sinó que ha de ser una eina de col·labo­ració entre les admi­nis­tra­ci­ons, i Fira­Reus n’és un exem­ple.

Nosal­tres volem can­viar el model i crear un con­sell del comerç per tre­ba­llar d’una manera més pro­ac­tiva, bila­te­ral i col·labo­ra­tiva. L’Ajun­ta­ment ha de posar les eines per fomen­tar el comerç amb cam­pa­nyes com la de Nadal, amb acci­ons que potenciïn la presència de gent i reper­cu­tei­xin en l’acti­vi­tat comer­cial, i amb la col·labo­ració publi­co­pri­vada. Una cosa que ens dis­tin­geix de la resta de gai­rebé tots els muni­ci­pis de Cata­lu­nya és que tenim un sec­tor comer­cial que marca diferència. No és el mateix com­prar-te una jaqueta per inter­net que anar-te’n a una de les nos­tres boti­gues, on tens un depen­dent o una depen­denta que t’atén bé. Aquest lli­gam va més enllà d’una venda, ja que pots gau­dir de l’experiència comer­cial i de pas­se­jar pels car­rers o gau­dir del patri­moni cul­tu­ral.

Per part nos­tra, hi ha 132 habi­tat­ges de llo­guer social del Mas Igle­sias, que és la pri­mera cons­trucció d’habi­tatge públic després de tretze anys i que pre­veu aca­bar-se el 2026. També hem par­lat amb la Gene­ra­li­tat de la pos­si­ble cessió de solars muni­ci­pals per a la cons­trucció d’habi­tatge públic. Una altra acció molt impor­tant és el dret de tan­teig i retracte –per poder com­prar pisos de segona mà– perquè l’Ajun­ta­ment hi tin­gui un accés ràpid.

A nosal­tres, que la ciu­ta­da­nia s’impli­qui en la trans­for­mació de la ciu­tat, ens sem­bla impor­tantíssim. El que passa és que tot això té uns ter­mi­nis. Aquesta trans­for­mació urbanística s’ha estat tre­ba­llant des del 2022 i som al 2025. Es van fer deu reu­ni­ons amb deu enti­tats a l’octu­bre i el novem­bre de l’any pas­sat i els vam dir que donaríem res­posta a tot­hom, no tan sols a aquesta enti­tat, sinó a totes. Hem rebut pro­pos­tes de les deu reu­ni­ons i algu­nes són con­tra­dictòries. El que ha de fer l’Ajun­ta­ment és ana­lit­zar les pro­pos­tes amb rigor i donar res­posta. Per això nosal­tres pen­sem que aquest no és el moment ade­quat per fer la con­sulta, no perquè no vul­guem que es faci, sinó perquè abans de con­vo­car la con­sulta cal saber quina és la pro­posta defi­ni­tiva de l’Ajun­ta­ment.

D’acord amb les lleis euro­pees i els decrets de la Gene­ra­li­tat, el que ha fet l’Ajun­ta­ment és ana­lit­zar la situ­ació de la ciu­tat tenint en compte que el 83% del parc de vehi­cles ja com­pleix els requi­sits de la ZBE, és a dir, que actu­al­ment ja podrien cir­cu­lar per la ciu­tat sense cap reque­ri­ment. I per al 17% de vehi­cles que no els com­plei­xen, s’han fet moratòries fins al 2028. Això vol dir que, avui dia i fins al 2028, la gent que té el vehi­cle amb l’impost de cir­cu­lació de la ciu­tat podrà cir­cu­lar tran­quil·lament. Després es pre­ve­uen una sèrie de con­di­ci­ons, com per exem­ple si tens l’apar­ca­ment pri­vat en una zona hi podràs entrar. Aquest marge de tres anys fa que aquest 17% de vehi­cles, pro­ba­ble­ment, d’aquí a tres anys siguin menys perquè són antics i molts es reno­ven. Hi ha un con­trol de cir­cu­lació unes hores al dia (de 7 de la tarda a 7 del matí no hi ha cap res­tricció cir­cu­latòria, ni els caps de set­mana i fes­tius) i de 7 del matí a 7 de la tarda hi ha aquest canvi en la cir­cu­lació que no afecta el 83% dels vehi­cles.

Tots els grans pro­jec­tes estan lici­tats perquè, com que han rebut fons del Next Gene­ra­tion, han de fina­lit­zar-se el 31 de desem­bre. Els prin­ci­pals pro­jec­tes que tenim sobre la taula són els patis oberts, les bas­ses natu­ra­lit­za­des i els sis­te­mes de dre­natge sos­te­ni­ble (SUDS).

Nor­mal­ment sem­pre que una altra admi­nis­tració fa un pro­jecte pen­sat per a la nos­tra ciu­tat, es pensa de manera col·labo­rada. En aquest cas no se’ns n’havia infor­mat i, de fet, vam dema­nar una reunió perquè se’ns expli­qui el pro­jecte de la Dipu­tació i a on s’ha de col·locar. Per tant, quan hàgim par­lat amb la pre­si­denta de la Dipu­tació i ens hagi expli­cat el pro­jecte, lla­vors ja farem una valo­ració. En aquest moment, nosal­tres, com a ciu­tat, no teníem la demanda d’un audi­tori, tenim audi­to­ris i tea­tres. Però, bé, la inversió pública a la ciu­tat sem­pre és ben­vin­guda. Ana­lit­zar una cosa que no saps què és seria molt ago­sa­rat i poc res­pon­sa­ble per part nos­tra. Quan se’ns expli­qui el què, ales­ho­res veu­rem la seva idoneïtat o no.