Sem­bla men­tida, quan poses el retro­vi­sor i veus que han pas­sat deu anys. Han estat uns anys molt inten­sos lide­rant aquest canvi, aquesta trans­for­mació i aquesta il·lusió, per poder fer avançar un Del­te­bre que tenia moltíssi­mes neces­si­tats. Si una cosa crec que ens ha carac­te­rit­zat en els tres man­dats que fa que estem al govern muni­ci­pal, és la inten­si­tat i la per­sistència. Veure aquesta trans­for­mació de Del­te­bre, que cada dia va a més, m’omple d’orgull.

Són xifres extra­or­dinàries. Des que vam superar els 20 mili­ons de pres­su­post muni­ci­pal, cada any ho recordo. Quan vam entrar a gover­nar, l’any 2015, l’últim pres­su­post que ens vam tro­bar tan­cat estava en 10 mili­ons d’euros i en aquests deu anys hem pogut gai­rebé tri­pli­car el pres­su­post muni­ci­pal i això ho hem fet sense incre­men­tar la pressió fis­cal. Ho hem acon­se­guit reduint l’evasió fis­cal, regu­lant molts aspec­tes que no tri­bu­ta­ven a través de les orde­nan­ces de Poli­cia i Bon Govern, com la neteja de solars, la tinença d’ani­mals i les acti­vi­tats turísti­ques. Més enllà d’això, també ha estat una pri­o­ri­tat bus­car sub­ven­ci­ons i opti­mit­zar la des­pesa, reduint des­pe­ses supèrflues i inne­cessàries.

Aquesta és l’obra més ambi­ci­osa de la història de Del­te­bre en gestió muni­ci­pal. Per quan­ti­tat econòmica, però també per trans­for­mació estruc­tu­ral del muni­cipi, aca­barà sent una obra pre­e­mi­nent. És una obra de 10 mili­ons d’euros, només la pri­mera fase. El pro­jecte està divi­dit en tres eta­pes i per­metrà can­viar la imatge de la façana nord del muni­cipi; crear una xarxa ciclo­tu­rista que enllaçarà amb el pas­seig flu­vial i amb altres rutes ciclo­tu­ris­tes que arri­ben a Del­te­bre, i cana­lit­zar les aigües plu­vi­als de tot el cen­tre i nord de la Cava i reduir i mini­mit­zar el risc d’inun­da­ci­ons. Tot i els obs­ta­cles que hem tin­gut, tre­ba­llem perquè la pri­mera etapa s’acabi abans de l’estiu. A més, en el ple de l’abril apro­va­rem ja defi­ni­ti­va­ment el pro­jecte de la segona etapa i estem redac­tant el pro­jecte de la ter­cera. Per tant, la idea és que a par­tir del mes de maig puguin començar les obres ja de la segona etapa, i que a la tar­dor puguin arren­car les obres de la ter­cera. Si tot va bé, ens agra­da­ria que la pri­mera fase del pas­seig del Car­ri­let esti­gui aca­bada a finals del 2026 i que ja poguéssim començar a tre­ba­llar en el pro­jecte de la segona fase, a la part de Jesús i Maria.

No arris­car-se és no avançar, no atre­vir-se és no trans­for­mar i nosal­tres no som aquí per repre­sen­tar res simbòlica­ment, som aquí per ser pro­ta­go­nis­tes d’una trans­for­mació per­sis­tent i real de Del­te­bre. No podem abai­xar la velo­ci­tat a canvi de parar, perquè Del­te­bre no s’ho pot per­me­tre.

Per exem­ple, les obres del pas­seig del Car­ri­let van com­ple­men­ta­des en esta pri­mera fase amb dos hubs turístics. L’un anirà als ter­renys de l’antiga plaça de bous de la Cava i l’altre, a la plaça Paco del Cha­pero, al pas­seig flu­vial. Seran dos punts de recepció de visi­tants que con­nec­ta­ran la via ciclo­tu­rista amb l’acti­vi­tat flu­vial i turística. D’altra banda, estem a punt de fina­lit­zar tot el que és la part inte­rior de l’Arros­sera. D’aquí a pocs dies, trau­rem la con­vo­catòria pública per als empre­ne­dors locals. També hi haurà un obra­dor públic, espais de for­mació i una sala de fes­tes i con­ven­ci­ons que està que­dant espec­ta­cu­lar. També tre­ba­llem en el tea­tre audi­tori del Rialto, la sala d’assaig de l’Espiga d’Or i la subs­ti­tució de la gespa dels camps de fut­bol.

Així és, par­teix de la man­co­mu­ni­tat Delta 3, que és un model d’èxit en el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua en alta als muni­ci­pis Del­te­bre, Camar­les i l’Aldea. Vam veure que la siner­gia con­junta de tres ajun­ta­ments inten­si­fi­cant les acci­ons anava bé, i vam enge­gar altres pro­jec­tes con­junts com ha sigut Delta.​cat sumant-hi altres ajun­ta­ments. El 2023 vam dema­nar l’entrada a Delta 3 dels muni­ci­pis de l’Ampo­lla i de Sant Jaume i ara ja tenim l’informe vin­cu­lant de la Gene­ra­li­tat. Ja la podem ins­criure, can­vi­ant-li el nom a Del­ta­Gestió, ampli­ant l’objecte social a totes les com­petències de la llei de bases de règim local i pro­mo­vent també la cap­tació de sub­ven­ci­ons per a ens locals de més de 20.000 habi­tants que fins ara no ho podíem fer. A més, hem tin­gut també la sol·lici­tud d’incor­po­ració d’un sisè ajun­ta­ment, que és l’Ajun­ta­ment de la Ràpita.

Ha des­per­tat cer­tes reticències i pos­si­ble­ment per això també ens ha cos­tat molt tin­dre els infor­mes per­ti­nents. Però si tots els orga­nis­mes fan bé allò que han de fer, no hau­ria de des­per­tar reticències, no hau­rien de tin­dre cap tipus de temor que altres enti­tats els puguin enca­val­car res perquè este no és l’objec­tiu, tot i que tam­poc no ho excloem. L’any 2025 farem anàlisi dels dife­rents ser­veis que ens agra­da­ria pres­tar o com­prar, de manera agre­gada o de manera con­junta i l’any 2026 ani­rem, a poc a poc, enge­gant dife­rents ser­veis. Tots els muni­ci­pis sumem gai­rebé 50.000 habi­tants i, com a ins­ti­tució, estem par­lant que serà l’ens o un dels ens locals més grans de les Ter­res de l’Ebre.

En les pri­me­res elec­ci­ons que vam gua­nyar i en què vam poder fer govern vam obte­nir vuit regi­dors i a l’opo­sició hi havia nou regi­dors en aquell moment. Vam gover­nar en mino­ria i vam poder arri­bar a acords amb tots els par­tits. En el man­dat següent, vam pas­sar a onze regi­dors i ara estem en una majo­ria de dotze regi­dors i un 65% dels vots, i una segona for­mació política amb un 29%. Per què s’ha produït, això? Jo soc dels que cre­uen que, en un ple, com més plu­ra­li­tat hi hagi millor, però també és cert que des d’Enlai­rem hem estat capaços de cen­tri­fu­gar dins d’un mateix grup i d’un mateix govern la plu­ra­li­tat i la rea­li­tat social del muni­cipi. I això ens ha permès avançar més ràpid. El debat ja es pro­du­eix dins de l’agru­pació local, tenim debats molt inten­sos perquè tot són per­so­nes d’ide­o­lo­gies molt dife­rents.

M’hau­ria agra­dat tin­dre una relació més bona i fluïda amb els regi­dors. En alguns moments ens hem tro­bat amb silen­cis acla­pa­ra­dors i la sen­sació que l’opo­sició estava tan­cada en banda. També he tro­bat a fal­tar una posició més pro­ac­tiva dels repre­sen­tants d’ERC a Del­te­bre quan la seva for­mació ha tin­gut capa­ci­tat de decisió i ha estat lide­rant el govern de la Gene­ra­li­tat o for­mant part del govern català.