Està este­nent-se un model de lide­ratge ver­mell triat lliu­re­ment per per­so­nes que dema­nen “mà dura” davant els pro­ble­mes que tenim com a soci­e­tat.

El lide­ratge ver­mell -uti­li­zant la lògica de spi­ral­di­na­mics un desen­vo­lu­pa­ment que mos­tra com els for­mats d’orga­nit­zació com humans van can­vi­ant i evo­lu­ci­o­nat en sin­to­nia de l’estat de consciència de la soci­e­tat- en la seva versió dis­fun­ci­o­nal és autocràtic, uni­la­te­ral, valora per sobre de tot la seva pers­pec­tiva per­so­nal per pren­dre deci­si­ons i en gene­ral fa gala d’un ego­cen­trisme des­ta­cat.

S’enre­gis­tra a les eta­pes pre­històriques. Ho apli­ca­ven els pri­mers humans, molt pròxims al model d’orga­nit­zació ani­mal (ramat de llops o de xim­panzés) on el més fort és el que mana.

Dies enrere lle­gia un post d’algú que, pre­o­cu­pat, par­lava d’un canvi de tendència en lide­ratge, com un tor­nar cap enrere que posa en valor la “mà dura” apli­cada per algú que tin­gui el poder per a fer-lo.

Però jo no crec que es tracti d’un canvi de tendència.

Con­si­dero que es tracta d’un movi­ment evo­lu­tiu neces­sari per a con­ti­nuar avançant. Estem immer­sos de ple en un nou para­digma. Una de les evidències d’aquesta nova era (gai­rebé li poso aquesta cate­go­ria tem­po­ral) és la Intel·ligència Arti­fi­cial que sabem que ho can­viarà tot.

Però aquesta és només una evidència. Hi ha mol­tes més.

Els models de lide­ratge ver­mells àmbar taronja i fins i tot verd en la seva versió dis­fun­ci­o­nal, com aquesta mateixa paraula asse­nyala no fun­ci­o­na­ran.

Però neces­si­tem com­pro­var-ho. Són les tipo­lo­gies de lide­ratge que conei­xem. Amb les quals por­tem més temps con­vi­vint.

Lla­vors, davant nous temps amb una dosi d’incer­tesa tan alta, que mai abans s’havien per­ce­but...

És natu­ral que recor­rem a models de lide­ratge ante­ri­ors, reco­ne­guts. En con­cret el lide­ratge ver­mell és el que més temps porta amb nosal­tres.

Per tant, el que estem veient geo­política­ment no és un canvi de tendència. Forma part del movi­ment evo­lu­tiu en el qual estem immer­sos. I l’evo­lució, qual­se­vol tipus d’evo­lució en qual­se­vol sis­tema, només té una pre­missa? si et resis­tei­xes a evo­lu­ci­o­nar, finei­xes

Aquest és el des­a­fi­a­ment, ni més ni menys.​Per tant, impul­sors TeaL del món ?? tran­quils! Aplica consciència espai tem­po­ral al que està esde­ve­nint. I no dub­tis: la tendència evo­lu­tiva la té el Lide­ratge TeaL. El temps que com a huma­ni­tat neces­si­tem per a ado­nar-nos d’això, ningú ho sap.