Més que pro­ble­mes, la nos­tra mirada és la dels pro­jec­tes que podem desen­vo­lu­par, perquè en un futur aca­bin apor­tant i tin­guin un retorn. Per això sem­pre explico que tre­ba­llem dife­rents estratègies per cada àrea, que con­flu­ei­xen i aca­ben defi­nint el nos­tre poble. Sem­pre tenim la mirada posada en els ser­veis públics.

Quan par­lem d’edu­cació, per exem­ple, ho fem en un sen­tit ampli. Volem la millor escola pos­si­ble; per això vam començar a tre­ba­llar per tenir un ins­ti­tut escola, un únic cen­tre, amb unes ins­tal·laci­ons de qua­li­tat i moder­nes que pogues­sin aco­llir aquest ser­vei.

No, estem més o menys a la mei­tat d’aquest procés, però el nos­tre objec­tiu és no dei­xar aquest tema fins que asso­lim el repte total, és a dir, acon­se­guir aquest model d’escola que nosal­tres somiem i que tenim clar.

Sí, és un model edu­ca­tiu que va dels tres als setze anys, pel qual al 2010 ja es va apos­tar. Vam ser dels pri­mers a tenir un ins­ti­tut escola. En aquell es va pac­tar amb Ense­nya­ment que havia d’estar en una nova ubi­cació, a la Coro­mina del Bac. Durant aquells pri­mers anys, vam tre­ba­llar per al tras­llat de la secundària, però a par­tir del 2017 se’ns va atu­rar una mica el tras­llat, i ara tre­ba­llem per tenir-hi també les eta­pes d’infan­til i primària.

Sí, són mol­tes les famílies que escu­llen Sant Joan per venir-hi a viure, pre­ci­sa­ment pel model edu­ca­tiu.

Tot i que les com­petències són del Depar­ta­ment de Salut, hi tre­ba­llem braç a braç per millo­rar l’assistència sanitària a Sant Joan. De fet, ja es va apos­tar per un edi­fici nou, amb els espais i ser­veis que calen per poder donar un ser­vei de qua­li­tat.

Hem apos­tat pel desen­vo­lu­pa­ment indus­trial, i això s’ha vist, per exem­ple, al sec­tor de l’antiga colònia Llau­det en tot allò que l’Ajun­ta­ment podia fer a l’hora de desen­vo­lu­par sòl indus­trial. A més, hem tre­ba­llat per ade­quar un espai per con­ver­tir-lo en un museu i cen­tre d’inter­pre­tació de les anti­gues fàbri­ques tèxtils i hidroelèctri­ques, que inau­gu­ra­rem d’aquí a poques set­ma­nes. Per tant, estem fent una aposta clara per l’ocu­pació i per la rein­dus­tri­a­lit­zació del muni­cipi. Tenim un pas­sat clar indus­trial, i no volem dei­xar de ser motor de la comarca en l’àmbit indus­trial.

Sí, Sant Joan té una història indus­trial i no és fàcil arri­bar a un punt per diver­si­fi­car l’eco­no­mia. També tenim la mirada en d’altres sec­tors indus­tri­als del poble, com tot el sec­tor de Cal Gat, on, pre­ci­sa­ment ara, ja estem començant a tre­ba­llar per con­ti­nuar desen­vo­lu­pant-lo. Hi tenim molts de mils metres que encara s’han d’urba­nit­zar. Parlo de sec­tors indus­tri­als i de polígons, perquè tots els muni­ci­pis que vul­guin garan­tir-se el futur i vul­guin ser atrac­tius perquè els veïns i veïnes s’hi que­din a viure o altres per­so­nes hi puguin venir a viure és bàsic.

Sí, el sec­tor turístic i cul­tu­ral. Al nos­tre poble, sem­pre els hem vin­cu­lat. Tots els recur­sos cul­tu­rals i els pròpia­ment turístics són atrac­tius que tenim per des­ta­car-ne el valor i per aju­dar a ven­dre el muni­cipi, i perquè altres sec­tors, com ara el comerç i els ser­veis, puguin tenir més futur. Des de l’Ajun­ta­ment hem de tenir una mirada àmplia i trans­ver­sal per vet­llar pel desen­vo­lu­pa­ment del poble i perquè la gent s’hi gua­nyi la vida.

Durant deu anys, la població va anar bai­xant, i a par­tir de la pandèmia hi ha hagut un repunt impor­tant de crei­xe­ment i ens hem tor­nat a situar clara­ment com a segon muni­cipi del Ripollès. El crei­xe­ment, doncs, és evi­dent; el 2024 vam ser dels que més vam créixer a la comarca i crec que aquesta serà la línia. No tant per la immi­gració, que és impor­tant per rejo­ve­nir la nos­tra soci­e­tat, sinó també per aque­lles per­so­nes que hi són atre­tes pel poten­cial del muni­cipi.

Sí, el sec­tor cul­tu­ral va lli­gat a una estratègia que nosal­tres vam defi­nir fa anys i que hem anat por­tant a la pràctica: hem des­ta­cat el valor de tota la part més històrica, el patri­moni arqui­tectònic de l’àmbit de la vila vella, el pas­seig, el palau de l’aba­dia, etc. Aquests últims dos anys, hem tre­ba­llat en la paci­fi­cació i reur­ba­nit­zació de tot aquest sec­tor. Això li dona valor i, més enllà de ser un bon lloc per viure-hi, també serà un molt bon lloc per visi­tar i serà un recurs turístic més que tindrà el muni­cipi. Molts dels visi­tants que pas­sen per l’ofi­cina de turisme pun­tuen molt bé la part monu­men­tal del muni­cipi.

Sí, amb el tema esco­lar, d’acord amb el Depar­ta­ment d’Ense­nya­ment, ja s’apunta aquest tema, perquè s’ha de pla­ni­fi­car la cons­trucció de l’edi­fici que ha d’aten­dre infan­til i primària. Salut té molt pre­sent aquest crei­xe­ment, i els ser­veis en gene­ral crec que els tenim bas­tant ben dimen­si­o­nats. Estem par­lant de crei­xe­ments que seguei­xen un procés lent, encara que siguin sos­tin­guts i, per tant, amb pos­si­bi­li­tats d’adap­tar-nos-hi sobre la marxa.

Hi ha moltíssima demanda, però els preus també s’han incre­men­tat molt, i això ha fet pujar els preus dels habi­tat­ges de llo­guer refor­mats i no ho han fet al mateix ritme, en gene­ral, els sous de la gent. Par­lem molt d’habi­tat­ges buits, de manca d’habi­tat­ges, etc., però, a Sant Joan, n’hi ha de cons­truït i dis­po­ni­ble, tot i que no aca­bem de tro­bar l’equi­li­bri o que casi l’oferta que exis­teix, però que no està dis­po­ni­ble, amb la demanda que sí que exis­teix i que neces­sita aquests habi­tat­ges. La dis­torsió que hi ha entre el valor final del llo­guer, les capa­ci­tats dels veïns i veïnes és el que acaba gene­rant aquesta manca d’habi­tatge.

Hem fet un estudi de l’habi­tatge buit a Sant Joan, n’hi ha uns 250, i con­ti­nuem tre­ba­llant perquè aquest habi­tatge buit es posi en cir­cu­lació. Un 30% s’hi podria posar d’una forma ràpida, un 30% més li cal una certa reha­bi­li­tació, i la resta, una gran reha­bi­li­tació. També tre­ba­llem per altres vies, com ara impul­sar pro­mo­ci­ons. En aquest sen­tit, l’Ajun­ta­ment va fer una aposta clara com­prant la caserna de la Guàrdia Civil; aquest any en pro­mou­rem la reha­bi­li­tació i hi sor­ti­ran nou habi­tat­ges.

Estem tre­ba­llant amb l’Incasòl perquè pren­gui la decisió de reha­bi­li­tar-los. Està cos­tant, perquè ha d’aten­dre molts fronts a Cata­lu­nya, i reha­bi­li­tar els més de 60 habi­tat­ges que hi ha li com­porta una des­pesa.