Ordenar el delta sense excuses
Malgrat reclama a l’ACA una solució urgent i definitiva per posar fi al perill d’inundació de la zona
La segona fase del passeig passa pel sedàs d’una revisió que resolgui els problemes detectats en la primera
L’arribada de més d’un miler de refugiats aquest hivern tensa la convivència i genera crítiques
L’anunci fet pel govern català fa quinze dies sobre l’aprovació d’un decret llei per garantir la seguretat dels càmpings situats en zones de risc d’inundació a Catalunya i que, al mateix temps, minimitzi el possible impacte econòmic per al sector ha estat rebut amb alegria continguda a Malgrat de Mar. El municipi va ser un dels grans perjudicats el 2020 pel que fa a aquest tipus d’infraestructura quan el temporal Glòria es va acarnissar amb els equipaments enganxats al delta de la Tordera. Ja llavors es va revifar la demanda que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) tirés endavant una solució definitiva per evitar que es tornés a produir una situació com la viscuda. Afortunadament no va provocar víctimes, perquè els càmpings estaven buits. Si l’episodi hagués passat en temporada alta, el sinistre s’hauria pogut convertir en tragèdia. El 2022, l’ACA va presentar un pla de motes amb el doble objectiu de reduir la inundabilitat i, al mateix temps, renaturalitzar el tram final del riu. En concret van ser tres propostes, de menys a més actuació, i es va decantar per la del mig, que suposava aixecar la mota de Palafolls i, entre altres coses, canalitzar tot el drenatge del sector sud cap al rec Viver, que és el braç secundari de la Tordera. Aquesta alternativa va ser molt criticada pels grups ecologistes, ja que la van considerar poc ambiciosa i vinculada només a mantenir els càmpings a la zona per estalviar-se les indemnitzacions que suposaria treure’ls d’allà. En qualsevol cas, tres anys després tot continua més o menys igual i des del consistori malgratenc, en una posició majoritària, es torna a reclamar a l’ACA que no dilati més en el temps una actuació que no pot esperar.
La segona fase de les obres de remodelació del passeig marítim, entre les avingudes dels Països Catalans i Colom, és una de les assignatures pendents més importants del mandat. Les obres del primer tram, iniciades el gener del 2019 entre la plaça de l’Àncora i l’avinguda dels Països Catalans, es van desenvolupar amb més entrebancs dels habituals en una actuació d’aquestes característiques. Al retard acumulat i la protesta d’un grup de veïns i veïnes de la zona que es negaven a pagar les contribucions especials i que denunciaven que no hi havia consens en el projecte, s’hi va afegir un contenciós administratiu presentat per l’empresa adjudicatària de les obres en vista del desacord pel preu final de l’actuació. En concret, les discrepàncies que van arribar als jutjats se centraven en l’import de l’actuació que s’havia de resoldre per uns 3 milions d’euros i al qual l’adjudicatària hi volia sumar uns 900.000 euros més. La justícia va acabar donant la raó al consistori malgratenc, però a canvi d’un retard més que considerable per enllestir un dels punts centrals i més transitats d’aquest municipi turístic. L’objectiu prioritari de l’actual govern és posar fil a l’agulla i enllestir abans del 2027 la urbanització del tram que queda, però l’alcaldessa, Sònia Viñolas, assegura que abans que tornin a entrar les màquines cal garantir el màxim consens possible entre totes les parts afectades i, sobretot, la solució a alguns problemes detectats en el primer tram o, fins i tot, reformular part del disseny inicial, que s’ha vist que no complia amb les expectatives.
Refugiats als hotels
L’arribada de manera esglaonada de més d’un miler de refugiats de Gàmbia, el Marroc i Burkina Faso, principalment, provinents de les illes Canàries i que s’han allotjat als hotels de Malgrat, no ha passat desapercebuda en una població que no arriba als 20.000 habitants. El repartiment no ha estat equitatiu amb altres municipis propers, com Calella i Blanes, que no han superat les 400 persones, i això ha provocat que el partit d’ultradreta Vox aprofités la situació per denunciar sense proves que els nouvinguts eren il·legals i que posaven en perill “la seguretat, l’economia i els serveis socials”. El repartiment massiu a les cases d’aquest tipus de publicitat va ser l’última acció encaminada a tensar la convivència i que va rebre com a resposta del consistori una denúncia a la Generalitat perquè l’elevés a la fiscalia en cas de detectar-hi indicis de delicte d’odi. Paral·lelament, el mateix Ajuntament reconeixia que un nombre tan gran de refugiats no afavoria en cap cas els processos normals d’adaptació i reclamava més equitat en el repartiment global. L’octubre passat, a més, posava en marxa un procés de participació ciutadana com a primer pas per fer un protocol d’acollida per a persones nouvingudes en situació d’emergència. El Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional va proposar la creació d’aquest protocol, que ha de servir per coordinar i gestionar l’arribada d’aquestes persones des dels recursos locals fins als voluntaris i les entitats col·laboradores.
Finalment, un altre dels aspectes destacats d’aquesta primera meitat de mandat ha estat la recerca de solucions per a la falta de places d’escola bressol al municipi. L’únic centre municipal va quedar desbordat el curs 2023/24, quan una trentena d’infants d’I1 i I2 van quedar sense plaça. Es van poder ampliar cinc places més el curs següent, però eren clarament insuficient, i l’Ajuntament va començar a treballar en solucions de més pes. La proposta d’habilitar una nova llar d’infants a les instal·lacions de l’escola de primària Marià Cubí, que el Departament d’Educació no havia vist amb bons ulls a l’inici, ha acabat prosperant. La nova llar d’infants ocuparia l’edifici independent on ara hi ha l’administració de l’escola, que només caldria habilitar perquè entrés en funcionament al més aviat possible. Tot i aquesta solució, des de l’oposició es reclama una mirada més llarga pel que fa a les places d’escola bressol, ja que les perspectives d’un futur immediat plantegen un increment de la demanda i es necessitarà un nou equipament més gran. La gratuïtat d’I2 finançada per la Generalitat i que ja es va posar en marxa el curs 2022/23 ha apujat la demanda. El govern d’Illa ja ha anunciat l’ampliació de la gratuïtat per a I1 a les escoles bressol públiques a partir del curs que començarà el setembre vinent i caldrà ampliar l’oferta de places.
