“La Vall del Bac, Sant Ponç... Allà on hi ha veïns, hi anem”

Soc alcalde des del 2011, fa tres legis­la­tu­res, i en la pri­mera hi havia Jordi Val­verde (PSC) a l’opo­sició, però el comp­tava com un més de la colla.

Però és veri­tat... Venia al ple, anàvem a dinar, parlàvem de les coses i, si ell feia una pro­posta, jo la incloïa, i deia: en Jordi té raó, ho hem de fer. Així és com ha de ser i això és gover­nar.

Ara tenim un equip amb molts joves i posem les coses sobre la taula, en par­lem, les dis­cu­tim i tira enda­vant el que diu la majo­ria. Tenim un grup amb el qual ens sen­tim bé.

Suposo que és aquesta manera de fer. No tots pen­sem igual, mirem de tenir gent diversa i l’objec­tiu final de tots és fer el bé per al poble. Tots ens pre­sen­tem per millo­rar el muni­cipi.

Si mai hi és, hi serà. Jo soc dels que diuen que, si gover­nem i no surt opo­sició, és que la gent està con­tenta, i per això tenim aquest grup divers amb gent de totes les mane­res de pen­sar i tirem enda­vant. Ens va bé tenir dife­rents punts de vista i par­lar-ne. I, sobre­tot, escol­tar la gent.

En fem igual. Aquí fem un porta a porta per totes les cases. No perquè siguem llista única cre­iem que està fet. Neces­si­tem els vots de la gent i prova d’això és que millo­rem en el nom­bre de vots. Algu­nes per­so­nes ens dema­nen per què han de venir a votar si només ens hi pre­sen­tem nosal­tres i els diem que hem de sen­tir que tenim el seu suport i això és el que agra­ei­xes a la gent.

Amb els com­panys, fem un porta a porta, els recor­dem que és molt impor­tant que vagin a votar.

I tant, vol­tem tot el muni­cipi: la Vall del Bac, Sant Ponç... Allà on hi ha veïns, hi anem. De fet, també ho faig ara que soc alcalde. Vaig vol­tant pel muni­cipi, parlo amb la gent. És una manera de ser i, a més, m’ho passo bé. I el grup de regi­dors és igual: do de gents, par­len amb tot­hom, i així anem tirant enda­vant.

Com que aquesta feina ja l’hem feta abans i la fem cada dia, no espe­rem el dia de les elec­ci­ons per fer-la. Lla­vors ens fan arri­bar temes con­crets, què podem fer, què s’ha de pri­o­rit­zar, etc. L’error, mol­tes vega­des, és que només es va a tro­bar la gent quan venen elec­ci­ons. Unes elec­ci­ons es gua­nyen l’endemà d’haver gua­nyat unes elec­ci­ons. A par­tir d’aquí, has d’anar tre­ba­llant el dia a dia i tenir el caliu amb el grup de regi­dors.

Sí. Sem­pre dic que, si la salut m’acom­pa­nya, m’ho estic pas­sant bé. Si la gent ho veu bé i ens dona suport, hi tor­na­rem a ser.

Sí, els matins els dedico a l’Ajun­ta­ment de la Vall de Bia­nya i les tar­des, al Con­sell. També ho dis­fruto molt.

Sí, crec que és el més impor­tant. Que la gent pugui par­lar, és fona­men­tal. Quan fem con­sell d’alcal­des, vull que tots hi par­lin. Alguns diuen que no cal, però sí que cal, perquè s’han de fer les coses amb con­sens. És una manera de tre­ba­llar que m’agrada i penso que ha de seguir d’aquesta manera, pel bé de la comarca. Penso que hem de dei­xar la política de par­tits i dedi­car-nos als muni­ci­pis i a la comarca.

És la meva manera de ser i, com que fa anys que hi soc, em fun­ci­ona. La política que fem ha d’anar en bene­fici dels nos­tres muni­ci­pis i de la comarca i, a més a més, hem d’expli­car a la gent per què fem les coses i no sem­pre és agra­da­ble. Hi ha coses que les fem mala­ment i també tenim mol­tes coses a millo­rar.

El tema de la burocràcia. Si no l’expli­ques bé, la gent no l’acaba d’enten­dre. I en aquest tema no avan­cem. Diem que farem mol­tes coses, ens tro­bem i diem que farem una cosa, però, cada vegada que can­via el govern, sem­bla que has de començar de nou. Tenim, però, un men­tres­tant, que és el dia a dia de les coses, que és on som nosal­tres.

El pro­blema que tenim és que hi ha molts camins, més de 170 quilòmetres, i man­te­nir-los costa una mica, però ens n’anem sor­tint. D’altra banda, hi ha qui ens diu que, com que és dis­se­mi­nat, hauríem de tenir, per exem­ple, una àrea bàsica de salut a l’Hos­tal­nou, que és on hi ha el nucli admi­nis­tra­tiu del poble. En tenim una a la Canya i n’estem con­tentíssims, i n’hi ha a Sant Joan les Fonts. Els que estem a l’Hos­tal­nou, un cop hem aga­fat el cotxe, ens és el mateix parar-nos a la Canya que anar a Sant Joan. Crec que ha arri­bat un moment en què no hem de voler tenir tots de tot, sinó apro­fi­tar les coses que tenim en clau de comarca. A vega­des em diuen que hauríem de tenir un pavelló per al bàsquet.

Jo crec que no cal. Si surt un equip, ens posa­rem d’acord amb un muni­cipi pro­per que tin­gui pavelló i els paga­rem el trans­port. Esta­ran con­tents ells i nosal­tres.

N’havíem tin­gut a la Vall del Bac, Sant Sal­va­dor, l’Hos­tal­nou, Llo­ca­lou, la Canya i Ca l’Enric i, ara, hi ha un grup de per­so­nes que dema­nen que hi torni a haver escola. Tenim en pro­pi­e­tat uns ter­renys a l’Hos­tal­nou i farem el pro­jecte d’urba­nit­zació i, si surt el pla de bar­ris, el tiraríem enda­vant. Quan el Depar­ta­ment d’Ense­nya­ment ho cre­gui oportú, ho tin­drem tot a punt. Tenim prou mai­nada per tenir escola. Ara la venen a reco­llir amb auto­car i la dis­tri­bu­ei­xen per l’ins­ti­tut escola Greda d’Olot i l’escola Cas­ta­nyer de Sant Joan.

Estem tre­ba­llant per arre­glar la xarxa d’aigua a la Canya, que és on tenim més fui­tes, perquè és la més antiga quant a les cana­lit­za­ci­ons. També per a la Canya, tenim un pro­jecte que anirà englo­bat en l’ante­rior, que con­sis­tirà a reno­var el cla­ve­gue­ram, l’enllu­me­nat i tots els ser­veis, i també al Roquer, una urba­nit­zació que fa molts anys que està cons­truïda. Aviat arre­gla­rem una eslla­vis­sada a la car­re­tera de Capsec, cap a Maians, i, amb una sub­venció, repa­ra­rem tota la cabana del Mas Sobe­ies.

Fa nou anys que l’estem espe­rant i el dia 10 d’abril inau­gu­rem el tram entre Bia­nya i el límit amb el terme muni­ci­pal de Sant Joan de les Aba­des­ses. De l’Hos­tal­nou passa per Sant Martí de Sola­mal i sobre Sant Ponç, amb trams com­par­tits.