Política

Sant Adrià traça un nou horitzó

El municipi tracta la cara i la creu de la moneda: una gran projecció urbanística i la gestió de la pobresa

El ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies i l’arribada de les oficines d’Inditex donen ales a la ciutat

Com a contrapartida, els recursos públics invertits a la Mina no acaben de treure el barri de la marginalitat

A Sant Adrià hi ha una de les zones més vulnerables del país i amb menys qualitat de vida: la Mina.

El muni­cipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit de la comarca del Bar­ce­lonès, però aquesta con­dició no evita que dins el seu terme muni­ci­pal tin­guin cabuda tant un dels pro­jec­tes més emblemàtics i de major dimensió que ater­ra­ran al país de manera immi­nent, com és el hub audi­o­vi­sual de les Tres Xeme­ne­ies, com les situ­a­ci­ons de més pobresa i vul­ne­ra­bi­li­tat que es conei­xen, vin­cu­la­des sobre­tot al barri de la Mina. Muni­cipi fron­te­rer amb Bar­ce­lona, conté també la desem­bo­ca­dura del riu Besòs i el parc flu­vial que con­necta la ciu­tat amb el mar.

El pro­jecte més emblemàtic que la ciu­tat té entre mans i que no satisfà tot­hom a parts iguals és, sens dubte, el que trans­for­marà el tram de lito­ral que forma part de l’sky­line del país i que es cor­res­pon amb el sec­tor on hi havia l’antiga cen­tral tèrmica. Allà, gràcies a una votació popu­lar, es van sal­var les Tres Xeme­ne­ies, unes tor­res de 180 metres d’alçària que expe­ri­men­ta­ran la meta­mor­fosi defi­ni­tiva quan pren­gui forma el futur hub audi­o­vi­sual, bate­jat com a Cata­lu­nya Media City. Supo­sarà per a Sant Adrià, un muni­cipi de poc més de 34.000 habi­tants, tenir el cen­tre de pro­ducció audi­o­vi­sual més impor­tant del sud d’Europa.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa, va pre­sen­tar diven­dres una nova fase del pro­jecte, i també va anun­ciar que les obres començaran l’estiu del 2026. La pre­visió és que la inau­gu­ració es podrà fer a finals del 2028. Illa també va remar­car la inversió que supo­sarà una actu­ació (70,8 mili­ons d’euros) que pivota sobre dos grans infra­es­truc­tu­res: d’una banda, la reha­bi­li­tació i ampli­ació de la Nau de Tur­bi­nes –la redacció del pro­jecte ja ha estat adju­di­cada–, que serà l’epi­cen­tre del hub i on hi haurà cen­tres de for­mació, espais d’inno­vació, exhi­bició i suport empre­sa­rial, a més d’infra­es­truc­tu­res per a la pro­ducció audi­o­vi­sual. D’altra banda, està pre­vist treure a lici­tació aviat el con­curs per a la cons­trucció de dos nous platós de 2.200 i 1.000 m² al Parc Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya de Ter­rassa, una altra peça fona­men­tal de l’actu­ació, que supo­sarà una injecció de 13 mili­ons d’euros.

El pro­jecte s’emmarca en una trans­for­mació glo­bal de 98 hectàrees, que també pre­veu aixe­car 1.783 habi­tat­ges que s’afe­gi­ran a un parc de deu hectàrees i a un sec­tor d’eco­no­mia terciària. A més, es pre­veu el tras­llat del col·lec­tor i la millora de les con­ne­xi­ons. La pre­visió de cons­truir-hi habi­tatge és la que aixeca més pol­se­guera, tenint en compte que un grup d’enti­tats, aglu­ti­na­des sota el marc de l’Entesa per un Gran Parc Lito­ral al Besòs, han dut l’actu­ació al jut­jat perquè hi veuen “una cor­tina de fum per para­pe­tar un “pelo­tazo immo­bi­li­ari”. Per la seva banda, el pre­si­dent del Clúster Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya, Miquel Rut­llant, ha dema­nat recent­ment en una entre­vista al pro­grama de tele­visió Bada­lona 360º que “es doni una empenta” a la zona indus­trial perquè “encara està tot per fer”.

El Cata­lu­nya Media City no és l’únic ater­ratge que Sant Adrià està espe­rant amb els braços oberts. Després de molts anun­cis que no han aca­bat fruc­ti­fi­cant, sem­bla que ara va de debò i que el grup Indi­tex tras­lla­darà les ofi­ci­nes de Mas­simo Dutti, Bershka, Oysho y Lef­ties a un nou com­plex que s’habi­li­tarà al sec­tor del lito­ral adri­a­nenc, molt a prop de l’estació de fer­ro­car­ril. El nou cam­pus, que subs­ti­tuirà els que la mul­ti­na­ci­o­nal té ubi­cats a Tor­dera i Pala­folls, con­tri­buirà a rege­ne­rar una zona que l’Ajun­ta­ment volia trans­for­mar en dife­rents fases però que ara rebrà un impuls defi­ni­tiu que per­metrà acce­le­rar les obres i con­cen­trar-les en un únic període de temps.

Els equi­pa­ments espor­tius

Dins el nou horitzó que es divisa a Sant Adrià, el tram final del man­dat també hau­ria de ser el de la posada a punt dels equi­pa­ments espor­tius de la ciu­tat, una de les grans rei­vin­di­ca­ci­ons d’ERC. La pis­cina del poli­es­por­tiu Ricart va que­dar fora de ser­vei el setem­bre del 2014 i, deu anys i mig després, con­ti­nua en el mateix estat. A més, tant el com­plex del Marina Besòs com les pis­tes de ten­nis espe­ren una lici­tació que també s’està fent pre­gar. L’alcal­dessa Filo Cañete es mos­tra espe­rançada i asse­gura que aquest man­dat es resoldrà el dèficit d’equi­pa­ments espor­tius però a ERC no se la cre­uen. El que sí ha entrat en fun­ci­o­na­ment és un nou con­tracte de neteja –el més ele­vat en la història del muni­cipi– i un nou sis­tema d’alerta hidrològica que per­met millo­rar la segu­re­tat dels usu­a­ris del Parc Flu­vial del Besòs. Altres millo­res que s’han apli­cat a la zona afec­ten la con­nec­ti­vi­tat del riu Besòs (pro­jecte Besòs Salu­da­ble) i el man­te­ni­ment de la desem­bo­ca­dura del Besòs.

Però mal­grat que Sant Adrià mira al futur amb opti­misme, la ciu­tat con­ti­nua sent un ter­ri­tori frac­tu­rat que pateix una enorme desi­gual­tat entre bar­ris. Dins el seu terme muni­ci­pal hi ha una de les zones més pobres i vul­ne­ra­bles del país, i amb menys qua­li­tat de vida: el barri de la Mina. Gai­rebé la mei­tat de les famílies que hi viuen estan mar­ca­des per una situ­ació de pobresa i, en diver­sos casos, la venda de droga és el camí que s’ha triat per sub­sis­tir. Només durant l’any 2024 es van fer 52 deco­mi­sos de mari­hu­ana al barri, una xifra que repre­senta una mit­jana d’una actu­ació per set­mana.

Els enfron­ta­ments entre clans que man­te­nen viva la bata­lla per obte­nir el lide­ratge del nar­cotràfic ha pro­vo­cat en algun moment una esca­lada de la tensió, com ara la que va tenir lloc al mes de gener, quan diver­sos trets van fer sal­tar totes les senyals d’alarma. Tres mesos abans ja s’havia produït un altre tiro­teig. A la Mina, són mol­tes les famílies que tenen una vida nor­ma­lit­zada i que només volen viure en pau, però la presència d’aquests clans trenca la bona con­vivència. Els últims anys s’hi han inver­tit molts diners i el barri ha fet un salt qua­li­ta­tiu pel que fa a l’aspecte urbanístic, però, tot i això, encara con­ti­nua pen­dent de reso­lució l’ender­roc del bloc de Venus. Després de molts anys amb anun­cis que s’han aca­bat incom­plint, ara han arri­bat els pri­mers rea­llot­ja­ments i la volun­tat és resol­dre el futur de la tota­li­tat de famílies tan aviat com sigui pos­si­ble.

Fi al malson
Ara fa un mes que Sant Adrià va posar fi a un dels problemes que més maldecaps li havien ocasionat els últims quatre anys. Per fi es va poder reobrir la platja del Litoral, tancada durant quatre estius després que es detectessin problemes de contaminació a la sorra. L’Ajuntament de Sant Adrià va rebre l’autorització de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), després que les tasques de recuperació i verificació de la qualitat química del sòl fossin aptes. El bany a la platja de Sant Adrià es va prohibir el maig del 2021 per raons de salut pública, ja que a la sorra s’hi van detectar metalls tòxics que posaven en risc la salut dels banyistes. També va de contaminació la batalla de la plataforma Aire Net, des de la qual els veïns denuncien que a l’entorn de la zona del Fòrum i a tocar del barri de la Mina s’hi acumulen un gran nombre d’infraestructures contaminants, posant el focus sobretot en la incineradora de Tersa. Aquest cas continua judicialitzat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.