“Hi ha poques explicacions de motius del canvi d’alcalde”

Hi ha hagut poques expli­ca­ci­ons dels motius que han moti­vat el canvi i s’ha produït sense haver pre­sen­tat el pla de govern, pel qual ens vam gas­tar 18.000 euros públics per asses­so­rar-los i encara no tenim el docu­ment resul­tant, ni sabem què es va fer amb aquests diners. La CUP, com a prin­ci­pal grup de l’opo­sició, ens con­ti­nuem pre­pa­rant per ser l’alter­na­tiva de govern en les pro­pe­res elec­ci­ons.

És un dis­curs alar­mista, perquè s’hi bar­re­gen mol­tes coses, i és un dis­curs con­tra­dic­tori, perquè, men­tre diu això, està pro­mo­vent la urba­nit­zació de diver­sos ter­renys per cons­truir-hi més habi­tat­ges. Men­tres­tant, per­met que hi hagi més de 1.300 habi­tat­ges buits sense motiu. Cre­iem que hi ha una sèrie de pro­ble­mes reals amb relació a l’habi­tatge, com per exem­ple l’espe­cu­lació amb els preus, fet que difi­culta que hi puguem acce­dir. L’altre pro­blema, que no és culpa del crei­xe­ment demogràfic, sinó de les deci­si­ons polítiques, és la reta­llada de ser­veis públics que n’han degra­dat la qua­li­tat. Per tant, diríem que els res­pon­sa­bles reals de les con­di­ci­ons en què ens tro­bem actu­al­ment a Olot són dos.

Per una banda, les grans for­tu­nes que s’estan for­rant amb el model econòmic que els bene­fi­cia i els par­tits polítics que estan gover­nant a favor seu per­me­tent l’espe­cu­lació amb el dret a l’habi­tatge i degra­dant els ser­veis públics per acció o per omissió, fet que bene­fi­cia els nego­cis pri­vats que volen ofe­rir un ser­vei alter­na­tiu al públic.

Sí, el que pro­te­geix el sec­tor públic i el bé comú i un altre que va de bra­cet de les grans for­tu­nes i del capi­tal que s’està bene­fi­ci­ant del model econòmic indus­trial, del model espe­cu­la­tiu en l’habi­tatge, etc., i que és el que està defen­sant l’actual equip de govern.

Amb relació a la pri­mera, és un ofi­cina que, amb el relat que hi cons­tru­ei­xen al vol­tant, con­fon sobre la pro­blemàtica real amb relació al padró. Si actu­al­ment hi ha tanta gent empa­dro­nada al Con­sorci d’Acció Social de la Gar­rotxa és perquè o la mateixa admi­nis­tració o a vega­des pro­pi­e­ta­ris impe­dien a aquesta gent que s’empa­dronés on vivia, a vega­des amb excu­ses burocràtiques, a vega­des perquè no li donava la gana al pro­pi­e­tari de torn. Per tant, les vícti­mes són les per­so­nes que no es podien empa­dro­nar on real­ment esta­ven vivint.

Sí, perquè sem­bla que asse­nyala només la part més feble de tot aquest engra­natge i perquè pot deri­var en acci­ons arbitràries si con­ti­nua en aquesta deriva de pena­lit­zar les famílies que estan en pit­jor situ­ació. Per tant, dema­na­rem una memòria anual sobre les acci­ons dutes a terme i els ele­ments que les han moti­vat amb relació al tema del padró. A part, l’equip de govern no ha donat cap dada sobre pràcti­ques frau­du­len­tes, ni ha espe­ci­fi­cat a qui es refe­reix, quan es parla de gent que s’empa­drona en un lloc per tenir uns certs bene­fi­cis, i això ens sem­bla que és com repe­tir el dis­curs que vol sen­tir una part de la població que està flir­te­jant o s’està acos­tant ideològica­ment a l’extrema dreta.

Evi­dent­ment, ningú no vol inci­visme, però, enlloc, ni en habi­tat­ges ocu­pats, ni als llo­gats, ni als de pro­pi­e­tat. Per tant, si hagues­sin vol­gut no cri­mi­na­lit­zar un col·lec­tiu sen­cer, hau­rien par­lat de l’inci­visme, però, sense dir-ho explícita­ment, s’equi­pa­ren totes les ocu­pa­ci­ons igual. Vull insis­tir que la immensa majo­ria de les famílies que estan ocu­pant ho estan fent d’una manera abso­lu­ta­ment cívica amb el seu barri i amb la seva comu­ni­tat i que ho fan per con­di­ci­ons de neces­si­tat i pràcti­ca­ment sem­pre en habi­tat­ges de grans teni­dors que esta­ven aban­do­nats. Els des­no­na­ments i desa­llot­jar és menys una solució que les ocu­pa­ci­ons, que són un pedaç impres­cin­di­ble perquè la gent no esti­gui al car­rer. La duresa con­tra la pobresa no ens acosta gens a la solució i no va a l’arrel del pro­blema.

Són peti­tes victòries que dibui­xen un Olot millor. Va ser una línia de lluita i de tre­ball de la CUP i d’altres movi­ment soci­als i enti­tats veïnals. Feia molts anys que ens queixàvem que la línia d’actuar al nucli antic no era l’ade­quada per rever­tir la seva situ­ació de degra­dació. Els pri­mers pas­sos d’aquest nou pro­jecte lide­rat per l’Itzíar González van en la bona direcció. Es cons­tata que és men­tida que el mer­cat es reguli per si sol. Cal un lide­ratge públic, que pensi, dis­se­nyi, reguli com ha de ser un nucli antic, una ciu­tat. Només vull recor­dar que és la línia que defensàvem com a mínim des del 2017, quan vam por­tar a Olot la Itzíar amb l’advo­cat Pablo Feu per fer una xer­rada, en què va des­gra­nar la seva recepta per cap­gi­rar el nucli antic. En aquell moment, ens vam que­dar sols defen­sant aquesta via. L’equip de govern es van dedi­car a fer ope­ra­ci­ons estètiques i coses que no ana­ven a l’arrel del pro­blema. Ara, per sort, tenim con­sens polític al con­sis­tori en aquesta línia.