Salut
Pere Aragonès
Expresident de la Generalitat de Catalunya
“Entre l’economia i la vida, vam decidir triar la vida”
“Vam confiar en el criteri sanitari per impulsar les mesures de protecció i les vam acompanyar d’ajudes econòmiques”
“Una de les lliçons que hem de treure de la pandèmia és que Europa ha de tenir reserves estratègiques en àmbits crítics”
Les residències no estan pensades com a hospitals i amb la pandèmia van patir moltíssim
A l’inici de la pandèmia, el govern espanyol va voler tenir massa protagonisme
En la covid tothom podia ajudar, però on hi havia el coneixement era al Departament de Salut
L’expresident de la Generalitat Pere Aragonès va viure la pandèmia des de diversos fronts. A l’inici, en els moments més crítics, estava al capdavant de la conselleria d’Economia, en el govern de Quim Torra, i després, ja com a president, va veure el final de la virulència de la malaltia.
Què és el primer que li ve al cap quan li diuen la paraula “covid”?
El dolor que vam patir com a societat, no només per l’impacte humanitari que va tenir amb desenes de milers de morts a casa nostra, sinó també arreu del món. I no només la part humanitària, sinó també que ens va interrompre la vida individual i col·lectiva durant prop d’un any i mig.
Creu que vam menystenir la covid, a l’inici de la pandèmia?
Un cop es coneix la història és molt fàcil dir que hauríem d’haver estat molt més estrictes des del principi. No hauríem evitat el contagi a Catalunya, perquè la societat és oberta, la gent viatja i vivim en un món globalitzat, i era només qüestió de setmanes que ens arribés aquí. No era un tema de menysteniment. El desconeixement et porta primer a la prudència, però per prendre mesures que restringeixen drets i llibertats has de motivar-ho molt bé i has de tenir un coneixement que llavors no teníem. Per tant, vam anar fent seguiment de la situació i, quan es va veure l’abast del que passava, es van prendre mesures extraordinàries.
Quin és el pitjor moment que recorda d’aquella etapa?
Les primeres setmanes, els mesos d’abril i maig del 2020. Ens estàvem enfrontant a una malaltia mortal per a molta gent i de la qual en coneixíem poquíssima cosa. Després vam tenir una crisi de subministrament de material que va ser molt dura als hospitals, amb l’afectació sobre el personal sanitari, i en àmbits molt vulnerables del nostre sistema del benestar, com el d’atenció a persones grans o residències. Era absolutament dolorós perquè era molt complicat fer-hi front i protegir les persones. Recordo una reunió telemàtica que vaig tenir amb els agents socials per mirar quina resposta econòmica donàvem a la situació i un dels representants dels sindicats va dir: “Estem navegant enmig d’una boira sense manual d’instruccions.” Tenia tota la raó del món. Al final, però, aquesta crisi també va despertar el millor de la nostra societat en termes de solidaritat i amb un objectiu comú, que era superar aquella pandèmia.
Què canviaria respecte a la gestió que es va fer des del govern fa cinc anys?
Una de les lliçons és que a Europa necessitem reserves estratègiques en àmbits crítics. Que les societats europees no tinguéssim mascaretes fetes amb cel·lulosa no té cap mena de sentit.
I quina és la situació de la qual se sent més orgullós?
Quan havíem de triar entre els beneficis econòmics i la vida, vam triar la vida. Va ser una bona decisió, perquè ens va permetre salvar vides. En tot allò que depenia de nosaltres a l’hora de dictar mesures de protecció, vam apostar per una línia estricta i confiar en el criteri sanitari. I, evidentment, vam desenvolupar una sèrie d’ajudes, en l’àmbit econòmic, de suport al teixit productiu i a les persones. També cal destacar el que va fer l’Estat espanyol amb els ERTO o els crèdits ICO, que van ser vitals. Però havíem d’explicar a la ciutadania que el que tocava llavors era protegir la vida. Un negoci sempre es pot tornar a obrir amb recursos, ajudes... Una vida que es perd és impossible que torni.
En aquest sentit, però, va haver-hi una forta polèmica amb Madrid quan la presidenta Isabel Ayuso apostava per la ‘libertad’ i aquí es tancaven bars i restaurants...
Per part dels representants econòmics, a Catalunya, no vaig trobar una oposició molt agressiva. Hi havia alguns àmbits sectorials que protestaven, però en conjunt van ser molt comprensius amb la situació i entenien que s’havia d’optar per una línia restrictiva. Evidentment, sectors com la restauració i els gimnasos van haver de fer esforços importants i van tenir moments de dificultats, però vam fer un esforç molt gran amb les ajudes. I això ens va permetre superar aquell moment tan complicat.
Van patir molt les finances de la Generalitat?
Van patir, però des del primer moment vam exigir al govern de l’Estat que hi hagués uns fons extraordinaris covid. A les reunions sectorials, els consellers d’Economia i Hisenda amb els ministres espanyols els plantejàvem aquesta necessitat, i van respondre. Els vam demanar que els recursos arribessin ràpid i això va permetre proveir l’àmbit sanitari i fer mesures per al sector econòmic. També va haver-hi un esforç molt gran per part dels treballadors de la Generalitat. Tots els treballadors públics: els de prestació de serveis en l’àmbit sanitari o d’atenció a les persones, però també els de l’administració de la Generalitat, que van estar treballant set dies a la setmana per impulsar les ajudes per intentar que les finances de la Generalitat continuessin funcionant. Per exemple, vam aconseguir que es construïssin cinc hospitals en pocs mesos, i avui en dia això sembla impossible.
Quina era la relació que va tenir amb el govern espanyol?
En els àmbits que em pertocaven, la relació va ser correcta. En un primer moment, però, el govern espanyol va optar per un missatge d’excessiva propaganda o protagonisme, amb aquelles imatges dels militars a les rodes de premsa, que afortunadament van abandonar ràpid. De fet, ells podien anar dictant mesures, però qui les havia d’executar érem nosaltres. Durant la reobertura, l’Estat també va passar de voler-ho controlar tot a deixar-ho tot en mans de les comunitats autònomes, i segurament ens haurien d’haver donat més eines. Després també hi havia la recentralització de la compra de material, quan el Ministeri de Sanitat no ho fa habitualment, i hauria pogut ser un problema molt gran. Nosaltres vam continuar comprant material perquè no podíem descarregar la nostra responsabilitat en una altra administració.
Pel que fa al govern català, durant la covid hi havia una coalició entre Junts i ERC. En algun moment va haver-hi certes diferències entre el Departament de Salut, el president Quim Torra i l’epidemiòleg Oriol Mitjà...
Quan hi ha una pandèmia global, tota ajuda és necessària. Tothom hi havia de posar el coll i ho tenia com una prioritat. En algun moment no es va valorar prou la complexitat a què havia de fer front el Departament de Salut. Però on hi havia el coneixement, i on hi és avui, és en el sistema sanitari. La incorporació d’alguns experts externs s’havia de fer molt bé, perquè el que no podien fer era alterar l’organització pròpia del sistema de salut. I això ho vaig deixar clar amb els interlocutors del govern i els mateixos experts: “Tota ajuda és benvinguda, però el Departament de Salut és qui té la responsabilitat legal i el comandament per llei per portar a terme les mesures. No podem fer àmbits paral·lels perquè no tindrem cobertura legal ni ho farem bé. Hem de confiar en el sistema sanitari.”
Les residències van ser el gran taló d’Aquil·les a Catalunya?
Les residències no estan concebudes com a hospitals i, davant d’una emergència sanitària, van patir molt més. Va haver-hi un gran esforç per part del departament, dels treballadors i dels operadors del sector. Tothom es va alinear però tenint en compte que ens enfrontàvem a una malaltia desconeguda amb eines que ens faltaven de protecció, personal... I aquest va ser un dels àmbits on vam patir més i on va haver-hi més víctimes mortals. Va ser molt dur, sobretot per als mateixos treballadors de les residències, que sabien que cada vegada que hi havia un brot hi hauria molts contagiats per més mesures que prenguéssim.
Personalment quina experiència s’endú d’aquells mesos tan i tan complicats?
No menystenir les alertes. Després de la covid, hem tingut altres tipus d’emergències, bàsicament climàtiques. Hem tingut danes que han afectat el sud de Catalunya més d’un cop, grans incendis..., i hem actuat de manera molt estricta. Algú fins i tot diria que amb un excés de prudència. Però la lliçó de la covid la teníem. Davant d’una emergència tan gran, tota prudència és poca. Millor que et critiquin per haver estat massa prudent que no per haver estat massa lax. Mireu què va passar al País Valencià i amb les inundacions.
Nova vessant política
El trànsit de president a expresident
Pere Aragonès ha estat president de la Generalitat durant poc més de tres anys (2021-2024). El 2021, en unes eleccions celebrades en plena pandèmia, ERC va quedar en segona posició –darrere del PSC– i va aconseguir fer el sorpasso a Junts. Després d’unes dures negociacions, els de Carles Puigdemont i la CUP van donar un vot de confiança a Aragonès i el van fer president. Però després d’un mandat convuls (Junts va acabar sortint del govern) Aragonès es va tornar a presentar als comicis del maig del 2024 i va perdre tretze diputats. Finalment, ERC i els comuns van donar suport al PSC, i Salvador Illa és el nou president del país. Ara, Aragonès treballa en segon pla, ja com a expresident. Com porta aquesta nova vida? Segons explica a aquest diari, “amb la voluntat de seguir ajudant el país, amb un equilibri que s’ha de saber trobar”: “Hi ha tot un coneixement acumulat i una agenda de contactes que s’ha de posar al servei de Catalunya. Això és al que m’estic dedicant, intentant contribuir i orientar i llavors que cadascú prengui les decisions, sense interferir en les tasques que corresponen al govern o al Parlament. No vull ser un expresident que tot el dia opina de política interna. La voluntat és ser lleial a les institucions del meu país i, a la vegada, mantenir un criteri propi.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.