Política

L’habitatge, en primera línia

A Vilanova, com a la resta del territori, els preocupa, i molt, l’enorme dificultat de tenir sostre

El ple acorda fer cessió d’ús de tres solars en què es construiran pisos de protecció oficial

Es marquen un topall de creixement de la ciutat: tenir un màxim de 85.000 habitants

Si la ciutat creix en població, també haurà de créixer en serveis. Això vol dir tirar endavant l’hospital

No se n’escapa cap muni­cipi. Mai s’havia par­lat tant de l’accés a l’habi­tatge com fins ara. Pot­ser en el moment de l’ano­me­nada crisi del totxo, que va por­tar milers i milers de famílies a la fallida, que van ser des­no­na­des de casa seva, que es van que­dar amb deu­tes infa­mes i una mà al davant i una altra al dar­rere. Els des­no­na­ments esta­ven cau­sats per l’impa­ga­ment de la hipo­teca. Per­dien el que havien pagat i que­da­ven endeu­tats. En aquell con­text no que­dava cap altra opció que el mer­cat de llo­guer. Ara, però, l’habi­tatge, sent impres­cin­di­ble per viure, no es pot com­prar si no es tenen uns bons estal­vis, i d’altra banda els llo­guers s’han dis­pa­rat de tal manera que no sola­ment és difícil acce­dir a una llar i man­te­nir-s’hi, sinó que els preus obli­guen a des­ti­nar tants recur­sos de l’eco­no­mia fami­liar que és impos­si­ble estal­viar. I si no estal­vies, com podràs arri­bar a com­prar? La història inter­mi­na­ble.

Afecta els joves que es volen eman­ci­par, gent gran que podria man­te­nir una vida activa sense neces­si­tat d’entrar en una ins­ti­tució. Afecta tot­hom, de fet. Vila­nova no és dife­rent, en aquest sen­tit, i també estan pre­o­cu­pats. Fa qua­tre dies com aquell qui diu que el ple muni­ci­pal va apro­var la cessió d’ús de tres solars en els quals es podran cons­truir 78 pisos de pro­tecció ofi­cial. Se’n farà càrrec, expli­quen, una empresa de caràcter social. Expli­quen a l’Ajun­ta­ment gover­nat pel soci­a­lista Juan Luis Ruiz que des de l’any 2009 no es feia cap pro­moció pública d’habi­tatge a la ciu­tat. Diu Ruiz: “Hem començat! Tenim cinc solars muni­ci­pals que podrien estar a dis­po­sició de fer-hi habi­tatge. D’aquests cinc, a tres hem fet aquesta cessió d’ús apro­vada pel ple.” És una ini­ci­a­tiva que surt del mateix Ajun­ta­ment. La Gene­ra­li­tat té el pro­jecte de fer 50.000 pisos i com sabem està dema­nant a tots els muni­ci­pis que s’hi impli­quin cedint espais per poder cons­truir. Dels cinc solars abans esmen­tats, tres, com dèiem, s’han lici­tat i ja el pro­jecte segueix el seu camí. N’hi ha un altre, el quart, en què s’està mirant d’arri­bar a un acord amb una coo­pe­ra­tiva d’habi­tatge. Final­ment, el solar que fa cinc és el que se cedirà a la Gene­ra­li­tat per res­pon­dre a la crida a la col·labo­ració muni­ci­pal. D’aquest con­junt de ter­renys, en aca­bat, si totes les pre­vi­si­ons es com­plei­xen, en podrien sor­tir uns 200 habi­tat­ges. Una bona xifra. Aquests 200 sor­ti­ran, doncs, de solars muni­ci­pals i es trac­ta­ria d’habi­tatge públic. A banda d’això, les pro­mo­ci­ons d’obra que s’enge­guin a Vila­nova i la Geltrú hau­ran de des­ti­nar el 50% a habi­tatge públic, de pro­tecció ofi­cial. Diu l’alcalde: “Però això no serà a curt ter­mini. Ara mateix no s’està fent cap nova pro­moció.”

Fins no fa tant, par­lar de què fer amb els pisos buits que hi ha al nos­tre país era poc menys que un tema tabú. El fet que molts ajun­ta­ments s’apres­sin a fer cen­sos per saber quina és la radi­o­gra­fia del seu muni­cipi és un exem­ple sufi­ci­ent de la pre­o­cu­pació que hi ha. No és pas fàcil esbri­nar-ho. Una de les mane­res, amb les seves limi­ta­ci­ons, és revi­sar els con­sums dels ser­veis de les llars. Pri­mer, doncs, cal veure què hi ha, després fer aflo­rar aquests pisos al mer­cat de llo­guer, prou ten­si­o­nat i dis­tor­si­o­nat –per dife­rents fac­tors espe­cu­la­dors que l’alte­ren. “Fa temps que estem fent un mapatge, tot i que ara mateix no tenim grans xifres, ni és fàcil de fer. Amb tot, és un dels com­pro­mi­sos que tenim”, apunta l’alcalde. I segueix: “El que sí que sabem és que fa 16 anys que no hi havia cap pro­moció pública d’habi­tatge a la nos­tra ciu­tat i apro­var la cessió d’ús dels tres solars en el ple vol dir que anem avançant.”

El pla­ne­ja­ment urbanístic

L’avançament del nou POUM (pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal) de Vila­nova pre­veu que la ciu­tat des­tinti més ter­renys a l’acti­vi­tat indus­trial i l’habi­tatge. Com serà això? Quin és el topall de crei­xe­ment? Com de poblada i habi­ta­ble pot ser Vila­nova? Expli­quen: “Tenim un pla­ne­ja­ment urbanístic que està com­ple­ta­ment des­fa­sat. La ter­cera revisió es va fer l’any 2001 i, a més, és una revisió del pla­ne­ja­ment que va fer el pri­mer Ajun­ta­ment democràtic després de la dic­ta­dura. Per tant, és un pla­ne­ja­ment que està com­ple­ta­ment superat i s’ha d’actu­a­lit­zar.” Comen­ten també que d’entrada aquests tre­balls del POUM, que s’allar­ga­ran uns anys, tenen el suport de 23 dels 25 regi­dors. Hi ha, doncs, un con­sens molt ampli. El que s’estan mar­cant són pos­si­bi­li­tats i estratègies. Diu l’alcalde: “Coin­ci­dim en una de les pro­pos­tes d’aquest avanç del POUM, i que és mode­rar el crei­xe­ment res­pecte del que ara mateix pre­veu el pla­ne­ja­ment actual. El pla­ne­ja­ment actual ens situ­ava en una ciu­tat que podia arri­bar als 120.000 habi­tants. És evi­dent que a això no s’ha arri­bat perquè al final es trac­tava del poten­cial, de si es cons­truïa abso­lu­ta­ment tot el que és urba­nit­za­ble. No ha pas­sat, però tot i així hem rebai­xat aques­tes expec­ta­ti­ves i ens situem en el que marca també el pla ter­ri­to­rial del Penedès, que és una ciu­tat que podria arri­bar –això no vol dir que hi arribi, però podria– als 85.000 habi­tants en els pro­pers 20 o 25 anys. Però això no vol dir que hi arribi, eh? Al final, també ani­rem fent a mesura que cal­gui, si real­ment cal. Però queda clar que la pla­ni­fi­cació ha d’estar per poder-ho tenir pre­pa­rat.”

Un altre dels rep­tes que plan­te­jarà el nou POUM és com gene­rar sòl per acti­vi­tat econòmica. A més, estan tre­ba­llant amb el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori de la Gene­ra­li­tat per poder gene­rar un paquet d’hectàrees que podria arri­bar a ser d’entre 20 i 25 per acti­vi­tat econòmica. “Espe­rem que es puguin veure els fruits d’aquesta feina molt abans de l’apro­vació del POUM, i que d’aquí a un parell d’anys puguem dis­po­sar d’aquest sòl per a acti­vi­tat econòmica.” Un punt més que ha de tenir en compte el pla­ne­ja­ment és que si la ciu­tat creix en població també haurà de créixer en ser­veis, equi­pa­ments i infra­es­truc­tu­res. Això vol dir tirar enda­vant, ara sí de debò, el nou hos­pi­tal comar­cal. Són faves comp­ta­des. No cal dir que també cal evo­lu­ci­o­nar en equi­pa­ments edu­ca­tius, cívics, cul­tu­rals, per acom­pa­nyar el crei­xe­ment pobla­ci­o­nal. Tot això és impos­si­ble sense anar de bra­cet de la Gene­ra­li­tat, que és qui té les com­petències.

La política sanitària necessària
En política sanitària hi ha un dèficit important al territori, expliquen. El govern municipal, però, confia en el compromís de l’actual govern de la Generalitat que per fi tindran un hospital comarcal com Déu mana. Afirmen: “Ja ho estan fent, s’està licitant la redacció d’un nou pla funcional per al nou hospital de la ciutat.” Mentrestant queda clar que cal parar el cop. Explica l’alcalde: “Un hospital no es fa d’avui per demà. Com diu la consellera, hem de planificar l’hospital per als pròxims 100 anys. Per tant, s’ha de fer bé. I el primer pas és la redacció del pla funcional, i això ja s’està fent. Mentre això no arribi –seran anys, fins a la inauguració–, s’han de garantir les inversions necessàries a l’equipament actual “per assegurar que tant els usuaris com els professionals puguin treballar en condicions dignes”. El 2026, potser fins i tot aquest 2025, haurien de començar les obres de millora i reforma de tot el servei d’urgències de l’hospital de Sant Antoni Abat de Vilanova. D’altra banda, s’està construint un centre de salut mental, per donar servei –en un mateix espai– a tot el territori.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.