Tots plegats a posar ordre
Les Preses és el primer municipi a constituir un ens de gestió pública i privada del seu polígon industrial
L’Ajuntament demana un finançament estable per a l’àrea de promoció econòmica urbana, APEU
Entre altres coses, està gestionant la seguretat i diverses accions de millora de la sostenibilitat
Les Preses és el primer municipi de Catalunya que, el 2023, va constituir una àrea de promoció econòmica urbana (APEU), un organisme que implica en la gestió els empresaris del polígon industrial del municipi, el del Pladebaix, un dels més grans de la comarca de la Garrotxa, i les administracions públiques –l’Ajuntament i la Generalitat– en la seva gestió. Aquesta APEU ha estat promoguda pel cercle empresarial Euram Garrotxa, que treballa perquè se’n creïn a la resta de les grans àrees d’activitats econòmiques de la comarca; és a dir, al polígon de Begudà de Sant Joan les Fonts, al de Politger de Sant Jaume de Llierca i al de Can Portella d’Argelaguer.
Aquesta figura de gestió és pionera, perquè les decisions que afecten el polígon són fruit de la col·laboració pública i privada. Es financen amb la reinversió de l’impost de béns immobles (IBI), que els empresaris paguen als respectius ajuntaments. De moment, les inversions s’apliquen en diverses millores i en el seu desenvolupament. Es tracta de millores de l’eficiència de la gestió, en projectes d’ampliació, i de millora de les àrees econòmiques, en la contractació conjunta de serveis com per exemple els de neteja i vigilància, etc.
El cert és que, ara per ara i quant al de les Preses, els integrants de l’APEU estan en espera que la Generalitat aprovi un finançament específic per a aquestes àrees, fet que ha de repercutir en més capacitat d’inversió de les mateixes. A les Preses, estan treballant en projectes conjunts de millora energètica, en projectes d’aprofitament i potabilització de les aigües pluvials i en projectes de millora de la seguretat.
En el cas de la Garrotxa, la constitució d’aquestes àrees de promoció econòmica urbana és especialment rellevat atenent al poc sòl industrial lliure que hi ha a la comarca. A més, la majoria dels polígons existents estan envoltats d’espais protegits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, o hi són molt propers i cal anar amb molta cura en les accions que duen a terme i que poden afectar aquests espais.
Segons l’Observatori Econòmic, Social i Mediambiental de la Garrotxa, la comarca té un total d’1,4 hectàrees de sòl industrial lliure, la majoria, però, està en mans d’empreses que volen ampliar o en mans d’especuladors. A més, i segons el mateix Observatori, només l’1,1% de la resta del sòl garrotxí urbanitzable és susceptible de ser transformat en industrial.
El polígon d’activitats econòmiques de les Preses, en l’actualitat, engloba més de 100 empreses d’un ampli ventall de sectors econòmics: agrícola, alimentari, arts gràfiques, automoció, audiovisual, carni, comerç i distribució, construcció, enginyeria, fusteria, fusteria d’alumini, hostaleria i restauració, industrial, jardineria, metal·lúrgic, planxisteria i pintura, químic, tèxtil, transport i altres serveis. Un dels avantatges que ofereix treballar en aquest polígon garrotxí, a part d’estar ubicat a encara no un parell de quilòmetres de la ciutat d’Olot i amb accés quasi directe al sistema de túnels de Bracons, són els punts que dona als treballadors amb fills, perquè puguin inscriure’ls a la llar d’infants municipal de les Preses.
Es va crear a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, per ordenar les indústries que, fins a aquella dècada, anaven ocupant els camps de conreu i així es va formar la zona industrial. Mosaicos, Brillor i Capisa, per exemple, ja s’hi havien instal·lat abans.
Parcel·lària
Les Preses ha estat sempre una terra fèrtil per els conreus i, per tant, sempre ha desenvolupat un urbanisme respectuós amb aquest tipus de sòl i la concentració parcel·lària dels pobles de la Vall d’en Bas i les Preses iniciada el dia 5 de maig de l’any 1963 va ser fonamental per aconseguir-ho. El seu objectiu va ser agrupar les petites i nombroses parcel·les a canvi de camps més grans situats a més a prop d’on vivien les famílies, facilitar la utilització de maquinària agrícola per a la modernització i la rendibilitat dels camps, el sanejament i el drenatge dels terrenys.
El 1965, el Ministeri d’Agricultura de l’Estat espanyol va aprovar el projecte. I la Parcel·lària va passar de ser un camí fangós a estar pavimentat l’any 1985, per enllaçar nuclis, i donar servei als agricultors, a ser l’artèria principal del polígon.
La primera fase del nou polígon va ser inaugurada l’any 1985. La primera llicència la van atorgar a Embotits Turón l’any 1984. La primera fase de Camping Picnic SA (Capisa) es va construir a les Preses l’any 1977 i tenia una superfície de 8400 m², fou la primera nau ubicada a la Vall.
La parcel·lació de les terres agrícoles de les Preses, en el marc del gruix principal que va afectar terreny del terme municipal veí de la Vall d’en Bas, va ser clau, doncs, al seu moment, per a la preservació de l’activitat agrícola.
I així ha estat també en tot el llarg procés d’elaboració dels estudis de traçat i d’impacte i dels projectes corresponents de la variant de les Preses. La preservació d’aquest sòl, escàs i qualificat per estudis de la Generalitat com el de més qualitat del país, ha estat un element que ha preocupat tant els defensors com els detractors d’aquest nova infraestructura. També ho han estat les afectacions que pugui tenir sobre l’aqüífer de la Vall d’en Bas, que és l’abastament principal de la ciutat d’Olot.
Aquesta voluntat de preservar les terres agrícoles ha arribat al punt que, fins i tot sobre la superfície del futur pas subterrani que es construirà al sector del Verntallat, s’hi podrà conrear amb tota normalitat.
Si bé el municipi de les Preses ha estat ara pioner en la constitució de la primera APEU del país, cal remarcar que ha estat també pioner en molts altres àmbits. Entre d’altres, amb la comissió de seguretat amb veïns i forces de l’ordre; amb l’Escola Taller, el parc de Pedra tosca, el Festival Ésdansa, i té l’únic espai públic destinat a la dansa tradicional que és l’espai de dansa. Es diu Espai de Dansa d’Arrel Tradicional.
