Samsung, l’empresa que més patents ha sol·licitat a l’Oficina Europea de Patents (EPO) l’any 2024, amb 5.107 sol·licituds, ha presentat ella sola 2,3 vegades més patents que totes les entitats de Catalunya juntes (que en van registrar 724) i més del doble que països sencers com Espanya (2.192 patents) o Itàlia (4.853). Aquest contrast posa en relleu la força de Corea del Sud en l’àmbit tecnològic i el paper clau de les grans corporacions globals com a motors de la innovació mundial.

Les deu empreses que encapçalen el rànquing global de sol·licituds de patents a Europa comparteixen un tret fonamental: són multinacionals de gran dimensió, amb milers de treballadors i una presència consolidada en diversos continents. El seu compromís amb la recerca és ferm, ja que destinen una part significativa de la seva facturació –entre el 8% i el 20%– a activitats d’R+D. Aquestes empreses no entenen la patent com una mera formalitat, sinó com una eina estratègica per protegir els resultats de la innovació i garantir-ne el retorn econòmic. A més, operen en sectors de molt alt valor afegit, com ara la intel·ligència artificial, les telecomunicacions o la mobilitat elèctrica, on els cicles d’innovació són accelerats i la competència, ferotge. Són gegants tecnològics, i no només pels seus ingressos, sinó pel seu compromís sistemàtic amb la recerca i el desenvolupament (R+D).

En canvi, a l’Estat espanyol el rànquing de sol·licituds de patents el lidera el CSIC, un organisme públic, seguit d’empreses i institucions com Amadeus, Tecnalia, Autotech Engineering i Telefónica, i d’universitats com la Politècnica de Catalunya i la del País Basc. Es tracta, en molts casos, d’institucions vinculades a la recerca aplicada, a l’enginyeria o al desenvolupament sectorial. Evidencia un model menys intensiu en R+D i una cultura de la protecció intel·lectual encara limitada entre les empreses privades.